També conegut popularment com a «la veu de Figueres» o «en Tramuntana», el comunicador local va crear la primera televisió catalana nativa IPTV, és a dir, a través d’internet: Tramuntana TV, fundada el 2006. En aquesta entrevista parlem de la seva trajectòria i la seva passió per la informació local però, sobretot, de la seva passió per la ràdio, la ciutat i la música. 

Tot un honor ser el pregoner de la seva ciutat. Com va entomar-ho?
Tot un honor, exacte! Jo, que soc figuerenc, nascut aquí, i hi he viscut gairebé tota la meva vida, menys els anys que vaig estudiar a Barcelona i el que vaig treballar a Lleida, és ben bé un honor. Per mi, fer això a la meva ciutat és motiu d’orgull perquè és una ciutat que m’agrada, que reivindico, que intento ser-ne sempre positiu... Quan m’ho van dir, d’entrada, va ser una sorpresa. Em va trucar l’alcalde dient-me: «t’he de proposar una cosa que t’interessarà», i em pensava que seria algun tema de feina, però quan m’ho va dir vaig pensar: «ostres, que bé!». Vaig dir-li que sí, però que just tenia un casament el dissabte i ho havia de negociar amb la meva parella, ja que era un casament de la seva família, i evidentment va dir-me que a aquestes coses no es pot dir no, i l’endemà vaig trucar a l’alcalde per confirmar-l’hi. I jo que em pensava que aquest any seria el primer que no viuria el pregó de les Fires i Festes de la Santa Creu, després de tants anys de gravar-lo per Tramuntana TV  i, mira, just al revés…

Com va preparar el seu discurs festiu?
Doncs vaig començar-lo a preparar la mateixa nit que em va fer la proposta l’alcalde. Em vaig despertar a les cinc del matí i ja el vaig començar a rumiar...

Ostres, això és molt dalinià!
No sé si és dalinià o no [entre riures]. Crec que vaig despertar-me per l’emoció o perquè durant les quatre o cinc hores que havia dormit ja m’havia voltat pel cap alguna idea. Vaig fer-me una estructura mental de com volia que fos, que no ha variat massa del que ha estat finalment, perquè vaig intentar que fos un pregó interpolatiu, que la gent parés atenció, que era el meu gran repte. La intenció era fer un pregó de micro amb algun complement, una mica de música i amb una estructura de tres parts: una de presentació, una part amb els meus records de Fires i Festes de la Santa Creu, i aquí passen moltes etapes com ara de nen, d’adolescent, de treballador de ràdio i de treballador de Tramuntana TV,  i al final una mena de joc del TikTok que diu: «és clar que soc de Figueres… », i tota una mena de decàleg de coses figuerenques per fer que la gent se sentís identificada amb tot allò que deia.

És un apassionat de la informació, sobretot local. Quan comença aquesta passió?
Vaig començar a La Salle Figueres fent una revista que es deia Missatge, això va ser el primer que vaig fer; i després, el segon va ser un programa de ràdio que enregistràvem a casa meva amb un casset i s’emetia a Ràdio Empordà. Era un programa d’humor que fèiem amb en Sebastià Roig, en Jordi Heras i en Lluís Noguer. Ho gravàvem, els donàvem la cinta i passaven el programa els divendres a la nit, cap a les 23 h, molt tard! Quan fèiem aquest programa encara estudiava a l’institut i després ja vaig anar a Barcelona a estudiar Ciències de la Comunicació, la branca de publicitat, no de periodisme. Durant el primer any, com que hi havia assignatures comunes, ens van recomanar fer pràctiques i va ser quan vaig trucar al timbre de Ràdio Popular de Figueres, amb mossèn Pont i Bosch i el seu caliquenyo, i vaig dir-li que m’agradaria fer els caps de setmana i em va obrir les portes. Vaig fer un programa que es deia Rambla i així va començar la meva aventura de ràdio. L’etapa de ràdio va començar quan tenia 18 anys, el 1983, i va allargar-se  fins al 2005 o 2006. De Ràdio Popular de Figueres, que era molta programació local, vaig passar a Cadena 100, que ja era radiofórmula i hi havia menys llibertat. A l’altra hi havia llibertat absoluta per posar la música que volgués i explicar el que volgués, però a Cadena 100, en ser una radiofórmula, era molt més acotada, amb algun programa que de tant en tant podia fer, però després van tancar la seu de Figueres i vaig anar a la de Lleida. Allà m’hi vaig passar una temporada, però em deia a mi mateix: «aquí no m’hi vull jubilar», tot i que la gent que m’hi vaig trobar em va encantar; així i tot, no m’agradava el clima. El primer que pensava cada cap de setmana era venir cap aquí i, quan va haver-hi una vacant a Girona, vaig demanar-la i vaig tornar a Figueres. Després van tancar i vaig crear Tramuntana TV.

Fundada el 2006 i la primera televisió catalana nativa per IPTV (Internet protocol television). Bastant visionari, no?
Penso que va ser una casualitat de la vida, ja que el mític músic Joan Cardoner va presentar-me una gent de Figueres que estaven fent coses per internet, de caràcter visual, i va dir-me que ell no hi entenia gens, però que li havien demanat un videoclip per penjar a la xarxa, i ja era l’època que havia nascut YouTube i vaig veure que el meu camí havia de ser per aquí. Vaig veure que hi havia moltes possibilitats de fer coses a través d’internet i hi havia moltes eines gratuïtes. A més, aquella època, Canal Nord s’havia reconvertit en un canal cultural d’abast provincial i vaig veure que hi havia un forat informatiu a la ciutat. 

"El primer any va ser de picar pedra, però creia fermament que era qüestió de temps, que la cosa aniria per aquí i que tothom consumiria en línia"

Per tant, entenc que als inicis tenia ingressos zero?
Cap ni un! Quan vaig deixar la ràdio, vaig arribar a un acord amb l’empresa, em van indemnitzar, i disposava d’atur durant dos anys per poder jugar a veure què passava. I, evidentment, el primer any i pico tenia zero ingressos, però després ja vaig fer-me autònom perquè vaig veure que hi havia possibilitats de créixer. El primer any va ser de picar pedra, però creia fermament que era qüestió de temps, que la cosa aniria per aquí i que tothom consumiria en línia. I la trajectòria ha donat la raó al fet que si ets pacient, tot i que em podria haver equivocat, tot acaba arribant. 

Pacient i estar sempre al peu del canó. 
Sí, pacient i constant. Recordo que la primera idea de Tramuntana TV era d’abast supracomarcal, Alt i Baix Empordà, i de temes més aviat ludicoculturals, però a l’hora de la veritat, només amb desplaçaments, el temps i els diners que perdia, vaig veure que havia d’anar acotant i vaig veure clar que havia de ser una televisió de Figueres, però amb temes de la comarca que també interessen als figuerencs i figuerenques. I tenint clar fins on podia arribar, sense obsessionar-me a haver de cobrir-ho tot. 

De fet, sempre s’ho ha fet sol.
Sempre sol i amb la complicitat d’altres autònoms que, de tant en tant, ens passem feines. El problema és no arribar a tot, però cal ser conscient de fins on es pot arribar i ja està.

De quants seguidors i visualitzacions estem parlant, actualment?
Ara és més difícil de quantificar perquè abans ho penjava només a YouTube i era fàcil saber quantes visualitzacions sumava un vídeo. Però ara, per tenir presència has de penjar-ho a YouTube i també a Facebook, Instagram, X (ex-Twitter) i Tiktok! És una feina multiplicada per cinc, però també les visualitzacions són una passada.

Entenc que el canal que dona més visualitzacions ara mateix és Instagram?
Sí, ara és Instagram, que curiosament és dels canals que té menys seguidors, comparat amb Facebook i X, però és el que em dona més visualitzacions. Val a dir, però, que l’auge de visualitzacions va començar amb Facebook, el canal donava moltes visualitzacions i encara en dona, però ara és més Instagram. I, de fet, quan vaig obrir Instagram vaig pensar que el faria servir per penjar fotos amb un text breu, només per tenir presència, però quan va haver-hi vídeos…, tot va créixer. Ara hi ha més de 20.000 seguidors a Facebook, més de 15.000 a X, a Instagram uns 12.000 i a Tiktok n’hi ha uns 1.500. Alguns són duplicats, és clar, i no vol dir que els 20.000 seguidors et mirin un vídeo, però de mitjana una peça té unes 3.000 visualitzacions mínimes. 

Encara queden anys i no el vull pas jubilar, però què passarà quan pengi la càmera? O vol fer com el xef Jaume Subirós?
No, jo crec que em jubilaré i soc conscient que tinc ganes de viure una altra vida. No em sabrà greu plegar, però m’agradaria trobar algú que continuï per no deixar perdre aquest canal informatiu. No sé quan serà el moment. Evidentment no deixaré de fer feina, però no en faré tanta. 

Creu que abans, a la ciutat, hi havia més escola periodística que ara?
Històricament, hi havia hagut TV Figueres i penso que, essent una televisió molt voluntarista, va crear una escola brutal i feia una feina increïble. A TV Figueres hi col·laborava amb un programa de música, ja que estava treballant a la ràdio, però d’aquella escola en va sortir l’Anna Teixidor, la Montse Rigall, en l’àmbit periodístic, i pel que fa a l’àmbit més tècnic, en Joan Martínez, en Jordi Santos, en Soler... D’allà va sortir molta gent! A aquella TV Figueres li tinc molt afecte i vaig veure que la tasca que feia el canal no s’havia de perdre; per això vaig voler omplir aquest espai.

Fa la sensació que a la seva generació va haver-hi una gran fornada que ha acabat tenint un paper important en la comunicació més global. Per què s’ha perdut? 
D’entrada, Figueres s’ha quedat sense ràdio. D’haver-hi la SER, la COPE, després Ona Catalana breument, i també hi havia la possibilitat d’anar a Ràdio Vilafant, Ràdio Alt Empordà o Ràdio Badia, a Roses... I ara? D’un dia per l’altre es va acabar gairebé tot. I dius: «ostres, amb tanta tradició de ràdio que hi havia a Figueres, ara s’ha perdut». Sempre reivindicaré una emissora municipal a la ciutat.

Ràdio Vilafant té molta tirada. Potser hi hauria competència? 
Per això mateix, si Vilafant s’ha pogut mantenir durant quaranta-no-sé-quants -anys com a emissora municipal, per què Figueres no és capaç de crear una ràdio local? La ràdio crea un vincle, encara que ara la gent escolti la ràdio d’altres maneres, però una ràdio municipal senzilla i ben feta sempre funciona. La ràdio hauria de ser una emissora municipal que totes les botigues de la ciutat la poguessin tenir amb selecció musical correcta, variada i no estrident, i que quan passés alguna cosa, pam, es connectés per informar.

La informació local és agraïda, però a vegades té males passades. N’ha tingut alguna?
No que m’hagi comportat problemes. Una cosa que em sap greu és que si cobreixes actes i rodes de premsa, el dia que no hi vas, et diuen: «hòstia, no has vingut!».