En aquesta entrevista, l’actual batllessa explica quines són les prioritats del nou mandat i quines accions s’han dut a terme pel que fa a la seguretat municipal. Lanero també desgrana algun projecte de futur, problemàtiques i oposicions.

Com ha estat el relleu d’alcaldia després de dotze anys amb Sònia Martínez al capdavant de la Jonquera? 
Per a la Sònia Martínez només tinc paraules d’agraïment, ha estat la meva mestra política i he tingut la sort que m’ha fet un traspàs de la informació total. Quan teníem clar que jo havia de ser la candidata, tot i que ja formava part de l’Ajuntament i gestionava les meves àrees, ella ja va anar-me introduint temes que jo no tractava, i per això m’he assegut a aquesta cadira sabent com estava l’Ajuntament i els grans temes que hi havia. Per això vull donar tot el meu reconeixement i admiració cap a una persona que ha estat una gran líder i a qui li hem d’agrair que si la Jonquera avui és el que és, és gràcies a ella i, en segon lloc, dir que estic molt contenta d’haver assumit aquesta posició. Em sento forta, em sento valenta i també tinc la sort de portar l’àrea de Programes Europeus a la Diputació de Girona a banda de servir als jonquerencs des d’un vessant municipal també podré fer-ho des de la casa dels ajuntaments. 

El seu programa electoral s’encarava molt en la seguretat. Com s’està executant?
La seguretat era i és una de les prioritats d’aquest equip de Govern. A l’agost, van nomenar-se dos caporals operatius a la Policia Local de la Jonquera per reforçar l’organització del col·lectiu, ja tenim en plantilla el sotsinspector Alonso Caballero i albirem a poder ampliar la plantilla de Policia Local l’any 2024. La Policia Local i la seguretat són una prioritat. Quan vaig entrar com a alcaldessa, vam tenir un pic d’inseguretat pel que fa a baralles al carrer i es va demanar una reunió urgent amb el delegat territorial d’Interior i per això va establir-se un pla de xoc i unes mesures que van funcionar molt bé. Fruit de la reunió i de fer-los prendre consciència de la situació que teníem, de la nova plantilla de Mossos d’Esquadra de comarques gironines, deu van venir a la Jonquera. Això vol dir que s’han cregut la Jonquera i ens feia falta que se la creguessin. La Jonquera té uns reptes que necessiten  policia, Mossos té les competències de seguretat ciutadana i hi havia un forat. 

És allà on s’havia de posar més fil a l’agulla?
La seguretat ciutadana sempre ha estat el tema i crec que estem fent el que s’ha de fer: prioritzar-la. No diria fil a l’agulla, ja que el fil fa temps que està posat. Ho demostra que el cos de la Policia Local ha anat creixent i se’ls ha dotat de nous materials com ara càmeres corporals, hem creat la unitat canina amb en Mitu al capdavant, que era una prova pilot i ara s’ha aprovat un nou conveni, ja que hem vist que ha funcionat i així podem donar estabilitat al servei.

Ja hi ha data per a la nova comissaria de Mossos d’Esquadra?
Està en tràmit. Sembla que l’any vinent, a la primavera, es podria inaugurar. Aquestes són les últimes dades que tinc. Serà una sort perquè el cos de Mossos d’Esquadra es mereixen un edifici d’aquestes característiques. 

I pel que fa al botó vermell, ja és operatiu?
No encara, el botó vermell no és res més que una aplicació per a comerços i persones més vulnerables que quan sentin que estan en una situació d’emergència puguin prémer aquest botó i de seguida la policia s’hi adreçarà, ja que anirà amb geolocalització.

Com a novetats, destaca el servei de recollida. Com ha entomat el canvi la població?
A l’abril va iniciar-se el nou contracte de recollida de residus i neteja viària i suposa diferents millores, entre les quals la recollida de paper porta a porta comercial, la neteja de contenidors i de la via pública. Tenim nous vehicles més eficients, dels set vehicles més de la meitat són elèctrics i un camió d’escombraries amb tres compartiments. Això significa que amb una sola passada es recullen fins a tres fraccions diferents sense barrejar-les, per tant, augmentem en eficiència. També nous serveis com ara la recollida d’oli i la recollida de poda i mobles a les cases. Ara, també, el que fem és una campanya de sensibilització de residus que es diu «Ben separat, orgull de veïnat» i hi ha una educadora ambiental que passa casa per casa a informar la gent. A més, una de les novetats importants és que també comencem a reciclar l’orgànica. La gent està contenta i agraeix el servei, veu millores, però és cert que tenim el repte de l’aigua. Què ens passa? La neteja de via pública, en gran manera, no es pot implementar per la situació actual i el que fem és netejar carrers i contenidors amb aigua regenerada.

La sequera serà un gran repte per a tots els municipis, sobretot a la nostra comarca. 
És un tema que em preocupa i és un repte de mandat. S’hi hauran d’abocar molts esforços perquè no es veu una finestra de pluja fins al març o l’abril de l’any vinent. En aquest sentit, vaig demanar les dades de consum i hem reduït un 67% d’ús a les dependències municipals perquè la gent usuària s’està conscienciant, per això vull transmetre un agraïment. 

Una altra de les branques del nou Govern era la de promoure polítiques inclusives. Com s’hi treballa?
Estem desenvolupant diversos projectes. A l’institut, fem I-Música que consisteix en el fet que una part del professorat de l’escola de música entra a l’institut en horari lectiu i l’alumnat aprèn a tocar instruments de corda i vent. On és la cohesió social? Doncs que gent que no ha tocat mai un instrument, aconsegueix tocar una peça sencera. Potser s’haurien de redefinir alguns temes, però la valoració és molt positiva. Tenim tota la tasca de dinamització amb joves amb punts d’escolta que tracten temes de salut afectiva, sexual, sanitària... També tenim un conveni amb el Casal de l’Avi i fem treball de col·laboració amb moltes propostes com gimnàstica terapèutica, percussió corporal, +60 manualitats que contribueixen en la decoració de les festivitats locals... D’altra banda, impulsem un taller de deures a l’escola, també tenim una taula de treball que uneix tots els agents: educatius, sanitaris, policials... i es coordinen per temes que cal encarar com ara l’absentisme escolar, entre molts d’altres. 

Quines han de ser les prioritats del seu mandat?
Seguretat, atenció a les persones, estar pendent de les necessitats dels jonquerencs i jonquerenques i tot el que té relació amb la transparència i el bon govern. Ja fa sis anys que tenim la sort de ser dins del segell InfoParticipa de bona comunicació, estem al 94-95 % de valors de transparència i això és molt positiu perquè el ciutadà ha de saber què s’hi fa a la casa gran i ser crític. 

Destaca algun projecte faraònic de futur?
Un dels projectes que ara s’ha d’abordar, tot i que ja hi veníem treballant, és la reurbanització dels carrers Prat d’en Malagrava i Sant Pere Pla de l’Arca. 

Aquest és un projecte que va quedar sense licitar, és així?
Sí, és un projecte que va treure’s a concurs i va quedar desert. El que s’està fent ara és reformular el projecte, l’empresa ens l’està redactant de nou i s’haurà de tornar a licitar. Aquesta és una de les grans obres, el que es fa és canviar serveis: enllumenat, aigua, més arbres, hi ha un parc que es farà tot nou i el projecte contempla la unió entre el Prat de Malagrava i el Roc de Miradones, ja que ara hi ha l’oportunitat de connectar els dos entorns. 

Ara que venen dies de Nadal, quina seria la seva carta als Reis d’Orient?
Pensem que és important fer el pont que connecti amb el cementiri. El cementiri és un espai que tenim molt ben cuidat perquè és una zona rellevant per a la vila, ara s’ha fet una rampa nova per a la gent amb dificultats de mobilitat i fer aquesta connexió seria important. També hi ha altres obres grans, però nosaltres hem de ser capaços de conjuminar els grans projectes i també els problemes del dia a dia. No s’han de descuidar les petites coses com ara un banc o una paperera. 

En quin punt està el projecte del parc eòlic Galatea i quin posicionament té el consistori? 
No ens donem per vençuts, hem fet molts esforços al costat de la societat civil i el que ha fet la Generalitat és donar el permís ambiental i l’autorització administrativa prèvia, com a alcaldessa és una decisió que lamento profundament perquè creiem que el parc eòlic és incompatible amb la protecció del medi natural de la Jonquera. Tant verbalment com amb fets, hem presentat al·legacions i recursos i, quan sigui el tram final, presentarem un recurs contenciós administratiu. Ens hi hem oposat des del principi i a l’informe de viabilitat vam dir que no i aportàvem dades d’ambientòlegs i geòlegs, ja que és un pas de migració d’aus molt important. L’únic que vull dir és que des de l’Ajuntament s’ha fet tot, des d’al·legacions i recursos fins a redactar un pla especial o fer suspensió de llicències per instal·lar aquesta mena de parcs.