Després de catorze anys amb Consol Cantenys al capdavant de l’Ajuntament de Vilafant, Montse de la Llave va agafar-ne les regnes als darrers comicis. En aquesta entrevista detalla el present i futur de la població i desgrana els projectes que s’hi han de desenvolupar.

Passats els cent dies de govern, quina valoració fa del relleu d’alcaldia de Vilafant després de catorze anys de Cantenys?
Molt positiva, realment estic molt contenta i, tot i anar de bòlit, que és el que toca, me’n vaig a dormir amb un somriure i penso que això és important. Vaig veient que tot va tirant endavant i és un aprenentatge total. 

Vostè ja era regidora abans de les eleccions. Per tant, ja sabia una mica com anava la casa, no? 
Això hi fa molt i és un gran avantatge. Tot i que estava centrada en les meves regidories i no tant en el dia a dia general com és l’alcaldia, però certament és un avantatge saber com va la casa. 

El seu és un govern tripartit (PSC, Junts i Cs). Ha sigut fàcil traçar les línies del nou mandat?
Al moment de fer el pacte, ja havíem parlat anteriorment, tant amb Ciutadans com amb Junts, sobre quines línies portava cadascú i què volíem per treballar. Els programes eren bastant iguals i, en aquest cas, la Rebeca de Ciutadans i en Francesc de Junts volien el mateix que nosaltres: treballar pels veïns i veïnes. I això és el que estem fent. De fet, som un grup, és cert que som tres partits, però som un grup de persones i com a alcaldessa el que vull és que hi hagi aquesta unió i que es noti, ja que si entre nosaltres no ens entenem, ja podem plegar. 

Ja està enllestit el Pla d’Acció Municipal?
Falta alguna pinzellada, però ja gairebé està llest. El primer que preveu el Pla d’Acció Municipal és aconseguir que es construeixi l’institut de Vilafant, que és el número u dels projectes. Un dels altres punts que preveu el pla és la promoció econòmica. Aquí a Vilafant només hi tenim petit comerç i poc més, i és per això que a través del nou POUM, que pròximament podrem aprovar, farem que es pugui desenvolupar tota la part del polígon industrial amb petites i mitjanes empreses, ja que no volem grans infraestructures perquè el futur de Vilafant no va per aquest camí. 

Una de les notícies recents ha sigut la comunitat energètica local. De moment dona servei als equipaments municipals i una cinquantena d’habitatges. Què falta per abastar tot el municipi?
La idea inicial era abastar l’escola Les Mèlies, on estan ubicades les plaques, el centre cívic i tot el que fos equipaments municipals, i aquests ja estan connectats a la xarxa. Al cap de poc, ja es van començar a abastir els habitatges que hi havia a cinquanta metres al voltant i, al final, es va poder arribar fins als cent metres. Hi ha hagut uns últims casos que ens han fet esperar per problemes amb les companyies dels particulars, a l’hora de fer el traspàs, ja que algunes ens han posat inconvenients, però ara ja hi ha tothom qui pot endollat. La veritat és que a banda de notar-ho a la factura, considero que cal anar per aquest camí. I depèn de cada companyia però, en general, comptar amb aquesta comunitat és pagar de la factura de la llum entre un 30 i un 40% menys. 

La voluntat, però, és connectar tot el poble. Com s’hi està treballant? 
Vam demanar una subvenció a través dels fons europeus Next Generation per a l’espai de l’Àgora, perquè també arribés al pavelló i a tota la zona de Les Forques, i no ens la van concedir, però ara amb aquest projecte la tornarem a demanar i intentarem arribar-hi a través de subvencions. A l’escola Sol i Vent també en tenim, però només és d’abast de l’escola, no és comunitària. De mica en mica, la voluntat és abastir els tres nuclis i fer que tothom pugui connectar-se a aquesta comunitat energètica.

Un dels temes calents a l’aigüera és la variant. Quin és el posicionament del consistori després que els primers informes fossin desfavorables?
La Diputació de Girona, que és l’ens que s’encarrega del projecte, segueix dient que això no és una variant sinó una carretera. Des de l’Ajuntament, l’única cosa que vam demanar va ser que el passallís que hi ha, que és un perill, se solucionés. Tot ve d’aquí, perquè considerem que és un perill, ara no perquè no plou i no ens en recordem, però arran d’això vam demanar que s’arreglés i la Diputació va dir que sí. Què va passar? Que no es pot fer com es feia fins ara de pujar una mica la carretera o fer un pont petit perquè diuen que d’aquí a uns anys vindran cabdals molt alts. Des de la Diputació segueixen dient que això és una adequació de la carretera, no una variant. Des de l’Ajuntament el que demanem és que hi hagi el mínim impacte ambiental possible i que de les diferents vies que hi ha, s’esculli la que impacti menys. Ningú vol que travessi el Manol ni que faci malbé terrenys del nostre municipi. 

Un dels temes històrics del poble és la demanda de la construcció de l’institut. Com avança o quines novetats hi ha? 
Tota la documentació està al departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i no sé si ja l’han passat als departaments d’Urbanisme o Patrimoni, estem pendents que ens contestin. Un dels últims problemes va ser la carretera, que aquesta era de la Diputació de Girona i ens van haver de fer una cessió de l’espai. En principi ells ja ho tenen tot, també ens van dir que ja estava licitat i jo crec que no... Però no hi ha terminis. Fa setze anys que reclamem aquest centre educatiu, són massa anys.

El que s’ha pogut desenvolupar és el projecte d’habitatges socials. Se’n preveuen més a la zona del Camp d’en Pineda?
Ara hi ha unes divuit cases, estan totes ocupades i inclús hi ha llista d’espera. Volem intentar que el Patronat faci les altres divuit cases que queden per fer en aquella zona.
 
En aquesta zona també hi ha la casa popularment coneguda com a «dels Indians», i és d’ús privat. L’Ajuntament es planteja fer-hi alguna cosa?
No podem fer-hi res perquè és una propietat privada. En aquesta casa s’hi podrien fer espais que ens manquen al municipi, però sé que la lloguen per a ús privat. Ara estem amb la Rectoria, que es troba a la primera fase i van força avançats. A la primera fase es preveu fer l’estructura, l’ascensor i la primera planta, que serà per a usos de la gent gran. Les altres plantes seran per a entitats, jovent... Per tant, un espai de cultura. 

La Rectoria complementarà Palol Sabaldòria. Ja hi ha clars els usos d’aquest espai?
A Palol s’estan estudiant els usos, s’hi fan actes culturals com ara presentacions de llibres, teatre, el quadre de l’altre dia... És un espai molt bonic i falta buscar l’equilibri, ja que mantenir-ho val molts diners i, si hem de posar-hi personal nosaltres, se’ns complica encara més. 

Ara que hi ha sobre la taula el trasllat de l’estació de Figueres, creu que afectaria si s’ubica a tocar de l’estació de l’AVE?
Penso que ha de servir per desenvolupar la zona de Vilafant. De fet, on hi ha l’estació provisional és on hi haurà l’estació d’autobusos. I sí, és terme municipal de Vilafant, i sempre ho dic, la Consol també ho deia, que l’estació està en terrenys de Vilafant i per a nosaltres no ens suposa cap ingrés econòmicament. És un servei que es dona i que el nom de Vilafant pugui sortir és molt important. Només demanem que se’n recordin a l’hora de parlar-ne.

És bona la relació amb el consistori figuerenc?
Sí, la veritat és que amb tots els projectes anem a la una perquè tan bo és per a ells com per a nosaltres. Sempre hauria de ser així. Figueres no deixa de ser la capital de comarca de l’Alt Empordà i penso que des de la ciutat han de fer teixit amb els pobles que l’envolten. 

Quines diria que són avui les problemàtiques de Vilafant?
Segur que n’hi ha moltes, però penso que és més el fet de la manca d’habitatge, ja no només de la tipologia que hi ha ara, que són cases. Volem encaminar-nos a habitatge per a joves i més assequible, i si podem activar el comerç i el polígon, ens aniria molt bé. El pressupost és el que és i a Vilafant tenim molts quilòmetres per mantenir de zones verdes, carrers i espais públics. Ara el que hem començat a fer amb Promoció Econòmica és visitar totes les empreses i comerços perquè sàpiguen qui som, què volem fer i allargar la mà. El que hem hagut de fer és una actualització de  les taxes i impostos, que s’han incrementat, però amb tot el que ens han apujat com a Ajuntament era inevitable actualitzar-los. Ja s’ha  estudiat la manera de fer el mínim impacte, però si a nosaltres a casa ens apugen la llum, el gas, la benzina..., aquí el consistori també, i no es podia fer d’una -altra manera.