El batlle de la capital de l’Alt Empordà concedeix l’entrevista dels cent dies per parlar de les principals problemàtiques de la ciutat i per desgranar projectes com ara la transformació ferroviària, la infraestructura de la ronda Nord o l’articulació del sistema de patis oberts.

Quina valoració fa dels primers cent dies de govern?
Han passat volant i amb molta feina, però és allò de si no en vols pols no vagis a l’era. Sabíem que ens enfrontàvem a molta feina i molta dedicació i algú pot pensar que durant el període estival això s’atura, però l’activitat és frenètica. La valoració dels cent dies és il·lusionant, però, de cara a la ciutat, cal dir que no serà fàcil i no és per posar aigua al vi, però que tothom tingui clar que això no serà fàcil. Governar no és fàcil i governar una ciutat com Figueres encara menys, amb tots els problemes que arrossega, i no només dels últims anys, ja que alguns són estructurals. La gent ha de tenir paciència perquè les coses no es canvien d’un dia per l’altre i intentarem deixar-nos la pell per millorar els indicadors de Figueres, que són preocupants. 

A quins indicadors es refereix?
L’altre dia mirava dades de l’Idescat i, per exemple, indicadors com ara la renda per càpita, el nivell d’estudis o la formació són realment preocupants. A vegades, penso, però, que destaca la insolidaritat envers la ciutat, ja que aquesta ha de cobrir tota una sèrie de necessitats que altres municipis no cobreixen. La gent ve a Figueres a consumir serveis i també a treballar, però la caseta se la fa al poble. Aquest és un fenomen que s’ha d’aturar i hem de revertir. 

Com?
Creant unes condicions i un ecosistema en què la gent se senti còmoda a Figueres. Cal redreçar el camí perquè la ciutat sigui seductora. 

Darrerament, s’han fet molts dispositius policials. Serveixen totes les denúncies interposades que potser no seran ni pagades?
Estem estudiant un sistema, que ja s’aplica en algun altre municipi, basat en el fet que la gent que no sigui solvent pugui dur a terme treballs en favor de la comunitat o de determinades entitats sense ànim de lucre. El problema el tenim amb qui no té ni compte corrent, però no és l’únic perfil dels denunciats, eh? Es posen moltes més multes i això té un efecte dissuasiu, i és cert que potser algunes no les acaben pagant, però a ningú li agrada que la Guàrdia Urbana li posi una multa o el detingui i això té un efecte.  

"Hi ha qui em titlla de xèrif, d’Albiol, de xenòfob, de racista... A mi m’és ben igual com es digui la persona, la seva procedència, el color de pell, la raça o la religió. Penso que hi ha qui fa el bé i qui no el fa tant i cal distingir les persones per això, per res més"

Arran de les desenes de denúncies interposades, hi ha qui el titlla de xèrif. Què en pensa?
Hi ha qui em titlla de xèrif, d’Albiol, de xenòfob, de racista... A mi m’és ben igual com es digui la persona, la seva procedència, el color de pell, la raça o la religió. Penso que hi ha qui fa el bé i qui no el fa tant i cal distingir les persones per això, per res més. Si no es fa així, acabem estigmatitzant determinades comunitats. És cert, però, que tots coincidirem en el fet que un dels grans problemes de la ciutat de Figueres és la seguretat i la neteja. 

Molts dels controls s’han fet al centre. El pla de seguretat va més enllà del rovell de l’ou? 
Intento ser molt proper al ciutadà i per això trepitjo carrer. És llavors quan la gent em diu quins problemes tenen o inclús si en alguna zona determinada els cotxes corren massa, per exemple. El que fem és enviar policia a fer un petit estudi de la zona i després s’apliquen mesures correctores. Amb la seguretat fem el mateix. Ara es concentrarà a la plaça del Sol, ja que hi ha diversos  problemes.

Aquest últim mes, el «pilotes sí o pilotes no» ha aixecat força polseguera. 
A l’estiu la mainada no té escola i utilitza la plaça Catalunya i la Rambla per jugar a pilota. És compatible fer tres partits simultanis a la plaça Catalunya i que la gent, sobretot la gent gran, pugui transitar-hi tranquil·lament? És compatible per a la mateixa mainada que quan la pilota surt dels límits del terreny de joc l’hagi d’anar a buscar al mig de la calçada? Penso que no. S’està articulant un sistema de patis oberts i intentarem obrir algun pati perquè la mainada tingui aquest espai. 

Creu, però, que la prohibició és el camí?
No, amb la prohibició no es va enlloc. És necessària en determinats aspectes, però has de donar alternatives, ja que al final no són més que nens i nenes i els has de proveir d’un espai perquè juguin tranquil·lament. Quan torni la temporada estival ja tindrem articulat el sistema de patis oberts amb dinamitzadors i la mainada podrà anar-hi. A més, seran espais amb porteries, i la gent podrà caminar tranquil·lament per la plaça Catalunya o la Rambla. 

El setembre és sinònim d’inici del curs escolar i, a Figueres, és sinònim d’escola Carme Guasch. Ara no està clara la seva ubicació. Quina és l’última actualització? 
Encara hi ha un contenciós administratiu en dansa i cal veure com acaba. És cert que l’aprovació del planejament supera l’escull, però no està del tot clar. L’altre dia li deia a l’Agnès Lladó que els tècnics de la casa ens diuen que hem de ser prudents. No fem res diferent del que va fer ella, inclús ella en algun plenari deia que tot i el contenciós, l’escola tiraria endavant i la veritat és que vam arribar a final de mandat i no s’havia fet ni la licitació de la redacció del projecte, per tant, no havia complert amb la seva paraula. Per què? Segurament perquè quan va sotmetre-ho a consideració dels tècnics li devien dir que fossin prudents. En conseqüència, estic en desacord amb el que ella pregonava, però, en canvi, estic d’acord amb el que va acabar fent: una mesura prudent i quan se sàpiguen les regles del joc, ja ho veurem. No hi ha polèmica amb la ubicació; es farà on es pugui construir més ràpidament i imminentment. Un altre tema és que personalment no estigui d’acord amb els tractes que es van fer amb el Departament d’Educació, ja que penso, i això ho ha de saber la ciutadania, que una ciutat no és competent per construir escoles. Figueres ha estat prou generosa aportant de manera gratuïta el terreny on s’ha de construir. A partir d’aquí, el fet que l’Ajuntament de Figueres hagi de pagar la redacció del projecte executiu, el 10% de l’escola i hagi d’avançar la totalitat de l’import de l’escola ho veig bastant injust. Està firmat? Sí. Ho canviarem? No.

Fa pocs dies anunciava el comissionat ferroviari. Com ha de treballar?
Ha de treballar amb l’afegitó de «valent». No deixa de ser un lobby que liderarà Joan Armangué amb el sector públic i privat i, sobretot, amb gent amb molt de pedigrí, experiència, bagatge i trajectòria al sector de les infraestructures. Són pesos pesants i també és per accelerar la transformació viària i ferroviària de la ciutat. El 2019 defensàvem el soterrament de la via, és cert, però pensant amb comunitat, creiem que és millor l’estació a la zona nord-oest de Figueres perquè permet alliberar vies i així la ciutat creixerà pel sud.

Però el centre es queda sense estació.
Però, compte, què és el centre? Avui tot és molt relatiu. Si fem l’exercici d’anar fins a l’estació de l’AVE, que no ha de ser la definitiva, ens caldrien 12-13 minuts a peu. Si anem a l’actual, són 9-10 minuts. No només cal traslladar l’estació de tren, també la d’autobusos perquè ara la mobilitat és precària. A més, la plaça Joan Reglà s’ha d’arreglar, l’ambient no és l’adequat. Traslladar l’estació és l’excusa perfecta per renovar la zona nord-oest, el gran mal endèmic d’aquesta ciutat. D’aquesta manera, la ciutat creixerà pel sud amb l’alliberament de vies. Pel que fa a l’estació d’autobusos, ens agradaria tenir una estació satèl·lit, una marquesina, a l’est de Figueres perquè la zona no noti el desemparament de connexió, amb busos llançadora que vagin a l’estació de tren convencional i a l’AVE. 

La solució de la mobilitat passa per la reclamada ronda Nord?
Ho estem estudiant i ja tenim el projecte de les rondes. Si la Generalitat complís d’una vegada l’allargament de la C-31, que ha d’anar en paral·lel a la via de l’AVE, l’execució de la ronda Nord per sota el Castell de Sant Ferran fins a la N-II i nosaltres acabessim la part que ha d’anar per darrera de l’Aigueta, cap a la carretera de Vilabertran-Cabanes que passa per la finca de la Salle, Horta Capallera i va a l’avinguda Perpinyà i N-II, és un tram de 2,5 km i el preu és elevat, resoldríem el problema de la mobilitat i no hi hauria tanta gent que entraria amb el vehicle a Figueres. 

I pel que fa al comerç, hi ha polítiques noves sobre la taula? 
Espero que el regidor Manel Rodríguez tiri endavant els APEUs, que fan que les àrees comercials que s’associen paguin una taxa i així tenen més neteja, més seguretat i més dinamització. És com una petita associació de comerciants d’una determinada zona que aporten un pot comú i això es destina als serveis, que fan que l’experiència comercial sigui més atractiva. 

A la darrera junta de govern va deixar clar que la institució mantindrà la neutralitat. 
  Són discussions que ha de tractar el govern, per això és un govern heterogeni. De temes supramunicipals en tractarem, però amb la feina que hi ha aquí creiem que no som l’administració competent. Cadascú té la seva pròpia convicció; personalment en un referèndum votaria «sí», això no ha de molestar a ningú, però entenc que l’Ajuntament sigui neutral perquè entenc que jo soc l’alcalde de tothom.

Les xarxes socials de la casa gran anunciaven la creació del ‘Diari de Figueres’. Què ha de ser?
No pretén ser un mitjà tradicional que faci ombra o competència als mitjans locals. Vol ser una publicació que informi de l’actualitat de l’Ajuntament de Figueres, però sobretot un projecte comunicatiu que intenti reforçar el sentiment i l’orgull figuerenc. No intentarà ser un mitjà de difusió política; hi haurà el full de serveis i entrevistes a regidors i a l’oposició, i es tractarà l’oposició de la manera com a mi no em van tractar. El butlletí s’eliminarà i  el ‘Diari de Figueres’ serà digital i amb alguns exemplars en paper. 

Més que mitjà l’hem d’entendre com a canal de difusió del consistori, no? 
Vol ser un canal d’informació, el redactor en cap serà Josep Adolf Estradé i hi col·laborarà gent que està molt arrelada a la ciutat.