Encara no han passat els 100 dies a govern, però com ha entomat convertir-se en l’alcalde més jove de Catalunya? 
Molt bé, amb molta il·lusió i molta feina, ja que començar l’obra de govern just a l’inici de la temporada turística és complicat perquè t’has d’adaptar molt a una sobrecàrrega  de feina. La nostra població és poca, però a l’estiu es triplica. També hem començat amb molts reptes imminents que s’allargaven de fa molt temps i hem hagut de solucionar el més ràpid possible. Però, la veritat, és que amb molta il·lusió, esperança i molt acompanyat de la gent.

Amb «reptes imminents» a què es refereix?
Problemes com ara diferents contenciosos administratius que s’allargaven per la negativa de l’Ajuntament. Ens reclamaven molts diners i hem aconseguit que ens els retirin gràcies a negociar. Parlo d’un contenciós que tenia l’empresa que gestiona la recollida d’escombraries, que reclamava una pujada perquè un dels punts del contracte, que era molt clar, deia que els preus s’actualitzaven amb l’IPC i evidentment, no volíem pagar més, però si toca pagar, s’ha de pagar. A més, teníem l’incompliment de no haver pagat l’actualització de preus, però ells també havien fet incompliments i amb mà estesa hem aconseguit que es retiri el contenciós. A l’Ajuntament no ens està costant diners i l’empresa fa dies que treballa gratuïtament al poble per trobar el punt d’entesa.

Deia que la seva voluntat mai havia sigut ser alcalde.
La meva voluntat era servir, i allà on més podia servir era aquí, a l’Ajuntament. El dia 28 de maig em va entrar vertigen quan em van dir «heu arrasat». No estava al recompte i quan em van dir que guanyàvem per 80-90 vots de diferència no m’ho podia creure. No ens ho esperàvem en cap cas i és cert que em va entrar el vertigen perquè pensava «és molt bonic el que has dit, tinc molt clar el que vull fer, però ara a veure què ens trobem a dins l’Ajuntament», i és cert que ha sigut posar el peu dins de la institució i tot han sigut facilitats. Estic molt agraït tant a l’equip de govern com a les treballadores administratives del consistori perquè ens ho estan posant tot molt fàcil, ens ajuden i col·laboren molt, estic més que agraït. Sense elles seria molt més complicat.

Va haver-hi un bon traspàs per part de l’antic govern?
Doncs no ens van fer cap traspàs. Els dies posteriors d’haver guanyat i que era evident que governaríem amb majoria absoluta, des de Sumem per Portbou (PSC) vam estendre la mà als altres tres regidors perquè formessin part de l’equip de govern, ja que em vaig comprometre a això amb la gent del poble. Vaig dir-los que proposaria un govern d’unitat perquè els problemes i reptes de Portbou són tants que hem de ser-hi tots. Però ens van enviar una carta de clàusules i requisits que considero que no estaven en posició d’exigir, i menys tot el que exigien, i després d’això no ens van fer cap traspàs. Val a dir que hi ha hagut regidors que sí, però personalment l’exalcalde de Portbou va dir-me que em compartiria uns documents i no he rebut res. Però tant li fa, perquè aquí tenim molta gent que ens ajuda i coneix el que hi havia i amb això ja en fem prou. 

En punts clau, quines són les problemàtiques que té avui Portbou?
L’èxode de joves, els problemes de neteja i l’assistència social. Pel que fa a assistència social no em refereixo a donar ajudes i ja està, em refereixo als problemes socials com ara que tothom tingui un plat a la taula i que tothom tingui accés a tot sense diferència de quant té al banc. Pel que fa a l’èxode de joves, estic orgullós que Renfe aprovés la proposta que vaig fer durant campanya i vaig traspassar al president Raül Blanco de situar a Portbou el primer Centre de Competències Digitals de Renfe a Catalunya (CCD). Això es va aprovar quan només feia un mes que era alcalde. 

Com s’ha d’entendre el centre?
El CCD és la llavor per reimpulsar el ferrocarril a Portbou, ja que ha de tornar a ser el motor econòmic del poble. Evidentment, som un poble turístic, però el turisme són tres mesos. El que vull és feina i qualitat de vida tot l’any, i ha de ser la llavor per generar un nou ecosistema adaptat a la realitat del segle xxi. En aquest centre es desenvoluparan tecnologies d’intel·ligència artificial i block­chain. Això ho dius fa tres mesos i no s’ho creu ningú i avui ja està en marxa. 

Sovint hem vist Portbou endarrerit. Té també aquesta percepció?
He crescut veient un poble que retrocedia. Portbou ha estat deixat durat molt de temps i no s’han sabut o no s’han volgut trobar aliances. Cal trobar connexions més enllà de Portbou, el que necessitem és generar aquest clima econòmic, recuperar població i moure la nostra economia, serà la manera que es vegi un Portbou en moviment i això implica que la gent s’impliqui i que l’Ajuntament estigui motivat a evolucionar. Portbou ha involucionat i ara, en un mes de canvi,  està evolucionant. 

Té l’afegit de ser un municipi transfronterer. Deia que un dels punts és reforçar la seguretat. Com?
Fa molt temps que demanem més presència policial i que hi hagi Mossos d’Esquadra, que són els que vetllen per la seguretat ciutadana. I què passa? Ens diuen que som un poble de 1.000 habitants. Però Portbou no és un poble més de 1.000 habitants, és un poble transfronterer amb tot el que implica i emmarcat a la serra de l’Albera. Tenim un trànsit de persones que no tenen altres poblacions de 1.000 habitants. Per aquí a l’estiu hi passen 10.000 persones i també és un punt de les rutes migratòries, i no dic que s’hagi de detenir aquesta gent, eh? Però què passa? Aquesta gent arriba a la frontera desemparada i la policia francesa, com que França va sortir del Tractat de Schengen, durant la pandèmia, els retorna i aquí tenim persones deambulant sense ni un euro a la butxaca que necessiten un refugi. S’han d’amagar del vent i de la pluja un 10 de febrer i és un problema que cal treballar perquè això afecta les persones que estan en situacions infrahumanes i també a la sensació d’inseguretat de la població, ja que hi ha veïns que obren el portal de casa i s’hi troben una persona dormint. I, compte, eh?, que no venen a robar sinó a refugiar-se. És el mateix que passava el 1939, són les mateixes imatges de gent pujant per la muntanya i deixant enrere la seva vida. I, quan parles amb Interior, que costa que t’agafin el telèfon i et menyspreen, no t’ajuden. Portbou necessita Mossos les 24 hores del dia. No pot ser que un municipi transfronterer amb trens fins a gairebé les dotze la nit, a les deu del vespre ja s’acabi el servei policial. I menys quan estem sufragant la despesa de tenir una oficina de denúncies que no dona ni el servei, perquè envien la gent a denunciar a Figueres. I no és culpa de l’ABP ni de l’agent, és culpa del director o del conseller. 

L’antic govern va estrènyer llaços amb Cervera. La relació seguirà?
No continuarà sinó que s’ampliarà. Les relacions transfrontereres han d’anar més enllà de connectar en bicicleta un poble i l’altre. Portbou i Cervera són dos pobles amb una història molt similar, són simètrics i hem de treballar junts. Tenim el mateix origen i la mateixa situació de decadència i, per tant, hem de fer molta feina junts. El projecte del ferrocarril ha de ser juntament amb Cervera i ha de ser un projecte transfronterer abraçat d’Europa. També volem reforçar les aliances frontereres, per exemple, amb el Departament dels Pirineus Orientals. Vaig estar amb el prefecte i no hi havia cap relació amb l’Ajuntament. 

"Ens hem compromès a posar el seu nom a l’estació de Portbou i que passi a dir-se Estació Internacional de Portbou Ángeles Santos Torroella"

I pel que fa a memòria històrica, Portbou té una important relació amb Walter Benjamin. També es reforçarà el llegat cultural?
Just a les escales del memorial de Walter Benjamin hi ha una frase seva que diu: «és més difícil honrar la memòria dels éssers anònims que de les persones conegudes», i sí, tenim Walter Benjamin, però per aquí han fugit 500.000 persones sense rostre. Evidentment, hem de reforçar-ne el llegat i desenvolupar d’una vegada per totes la casa Walter Benjamin, però també tenim una feina molt important de conèixer i treballar per posar rostre al mig milió de persones que van fugir per la nostra frontera entre 1936 i 1939. Portbou també va ser l’últim tros de «suelo español» que va trepitjar Antonio Machado i per aquí han passat milers d’històries. A més, també tenim una feina molt important que va lligada a la memòria, que és la nostra pròpia història vinculada al ferrocarril, el que significa ser un municipi transfronterer i que ens ha donat tanta gent il·lustre des de Fabià Estapé, Ángeles Santos Torroella, Josep Lluís Núñez, Frederic Marès... En aquest sentit, Santos Torroella, igual que el seu germà Rafael, no hagués existit si el seu pare no hagués sigut un ferroviari enviat a Portbou i hagués conegut aquí la seva mare. La considero la pintora espanyola més important de la història, va fugir de la Guerra Civil per Portbou i és un símbol de la lluita del feminisme i membre de Las Sinsombrero, i el poble no té ni un carrer amb el seu nom. És per això que ens hem compromès a posar el seu nom a l’estació de Portbou i que passi a dir-se Estació Internacional de Portbou Ángeles Santos Torroella.

Parlava de feminisme. Quines polítiques desenvoluparà?
Per començar, és el primer equip de govern de la història de Portbou paritari: tres dones i tres homes. I, també, és la primera vegada que hi ha la regidoria d’Igualtat. El nostre compromís és total perquè quan en altres punts d’Espanya qüestionen la violència masclista, aquí no farem ni un pas enrere i treballarem tot el que calgui.