«Cal promoure que la ciència està ajudant la societat»
Fàtima Bosch Tubert Catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona

És catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona i dona nom als Premis Fàtima Bosch a treballs de recerca de batxillerat de ciències impulsats per l’Associació Catalana per a la Divulgació Científica. La figuerenca és una de les investigadores més rellevants de la teràpia gènica.
Divendres passat van celebrar-se els segons Premis Fàtima Bosch a treballs de recerca de ciències dirigits al jovent estudiantil de Catalunya. Com és ser jurat d’uns premis que porten el seu nom?
És un honor i un privilegi, tot i que quan m'ho van proposar des de l’Institut d’Estudis Empordanesos i l’Associació Catalana de Divulgació Científica em va impressionar una mica perquè vaig pensar que normalment posen noms als premis quan aquesta persona mor [entre riures] però realment és un honor per a mi. Són uns premis, inicialment, dirigits a estudiants de la comarca, però enguany també s'hi han presentat altres instituts de Catalunya.
Convocatòries com aquesta fan veure que hi ha futur, per tant, relleu generacional al món científic. Com ho veu des de la seva experiència?
Pel que em van dir, la idea també era que el premi portés un el nom de dona científica. Hi ha altres guardons de l'Institut d'Estudis Empordanesos (IEE), com ara el Premi Albert Compte a treballs de recerca d'humanitats i ciències socials — Albert Compte va ser professor meu— i l'altre són els Premis Josep M. Álvarez a treballs de recerca de medi ambient i natura —Josep M. Álvarez també va ser professor meu. És per això que per a aquests guardons buscaven un perfil de dona, també per estimular que les dones vulguin ser científiques. En aquest sentit, em sembla bé perquè penso que les dones i les noies són molt bones investigadores i cada vegada n'hi ha més i així s'està veient. A més, també volien una figura que fos d'aquí, de la comarca, i em van escollir i em sento molt honrada, ja que l'Empordà és casa meva, tot i que fa anys que visc a Barcelona, però jo em sento d'aquí dalt.
Fa temps que no hi viu, però la guspira científica se li encén aquí, estudiant a Figueres, oi?
És clar! Estudiava a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres i la formació que rebíem era molt bona perquè quan vaig arribar al primer any de carrera tenia molt bon nivell i això va ser gràcies a la formació de l’institut, i penso que va ser bàsic per encarar el meu futur. Crec que és molt important formar els estudiants quan encara estan a l'etapa de l'institut perquè quan arriben a la universitat continuïn motivats per estudiar. Ara ho he pogut comprovar en aquests premis; tothom que s'hi ha presentat ha dut a terme treballs molt ben fets.
Per tant, hi ha bon nivell en el camp científic?
Penso que sí. Dels catorze treballs que van presentar-se, els vam revisar de dalt a baix i personalment me’ls vaig llegir tots perquè formava part del jurat, i val a dir que tots ells estaven molt ben fets. Tot i que eren treballs d'estudiants que s’inicien al camp científic, fins i tot vaig aprendre'n coses i estic molt contenta. Cal destacar que tots els treballs presentats tenien una nota de 7 en amunt, eh?
Fa la sensació que sovint la ciència s’allunya de la societat i premis així o les jornades Science Needs You! intenten que sigui més accessible al públic general. Ho creu així?
Sí, totalment, és una manera de divulgar la ciència. És molt important promoure que la ciència està ajudant la societat. la meva àrea, que és la de trobar nous tractaments, treballa investigant malalties que abans eren mortals i ara ja no ho són. Els avanços que es fan en l’àmbit científic ajuden molt la societat i és per això que recalco la importància de premis com aquests, ja que estimulen els joves i també són un bon exemple per divulgar la ciència en altres àmbits. La ciència ha d’arribar a la societat, tot i que darrerament amb propostes com La Marató de TV3 la societat catalana està molt més sensibilitzada de la importància d’investigar per curar malalties humanes. És per aquest motiu que l'àrea en què treballo, la teràpia gènica, ja és una àrea aplicada. La ciència, en general, està ajudant molt a l’avanç de la societat i, com he dit, és molt necessari que la ciència pugui difondre's.
"La teràpia gènica és la que fa servir àcids nucleics per curar malalties humanes"
Aquí venia. Vostè està especialitzada en teràpia gènica. Per explicar-ho de manera senzilla, en què consisteix la teràpia gènica i com pot millorar la vida de la societat universal?
Ara tenim un exemple molt clar de teràpia gènica que ha millorat molt la vida la gent. Però per deixar-ho clar, la teràpia gènica és la que fa servir àcids nucleics per curar malalties humanes. En un principi va néixer per curar malalties genètiques, que són malalties rares i minoritàries en què hi ha un defecte, un gen, que causa una malaltia. Amb la teràpia gènica per a moltes d'aquestes malalties ja es posa una còpia correcta del gen que estava mutat per curar. La teràpia gènica, però, no només serveix per curar sinó també per prevenir malalties. I avui dia pràcticament tothom ha estat tractat amb teràpia gènica, ja que les vacunes contra la covid-19 estan basades en teràpia gènica. Per exemple: la gent que teníem seixanta anys i ens van posar la vacuna d'AstraZeneca o Janssen; estaven basades en un vector viral que codificava un dels gens de la covid i d'aquesta manera nosaltres fèiem anticossos. En canvi, Moderna o Pfizer estaven basades en RNA terapèutic, un altre àcid nucleic que s'injecta i s'expressa al cap de poca estona, produeix la proteïna i ja està. Per anar de pressa, la pandèmia va fer desenvolupar eines que feia temps que existien, però no s'havien introduït en la producció a gran escala i així es va salvar molta gent de la humanitat. Per tant, la teràpia gènica ja ha arribat a moltíssima gent de la nostra societat. I, ara, també s'aplica a altres àmbits, per exemple el càncer. Ja hi ha moltes teràpies que estan curant diferents càncers que abans eren incurables. El camp de la teràpia gènica aborda totes les malalties, no només les rares. També s'aplica a malalties infeccioses i nosaltres també l'apliquem en la investigació de la diabetis. La teràpia gènica està en un moment molt important que ajudarà a curar malalties. Són noves eines per curar més malalties.
Podem estar davant d’un canvi d’allò més substancial per a la societat, doncs?
I tant! Penso que de cara als propers deu o quinze anys hi haurà molts altres tractaments que s'uniran als tractaments convencionals i coneguts fins ara. No vol dir que no ens hàgim de prendre una Aspirina o un Paracetamol si tenim mal de cap, però entraran noves eines per tractar malalties que fins ara no existien. Així, cada malaltia tindrà més possibilitats de tractaments, sobretot pel que fa a les malalties mortals genètiques en què els pacients morien en edats primerenques i ara probablement podran revertir-se o tindran tractaments. Un exemple també és el tractament de l'hemofília per al qual ja ha sortit un tractament basat en teràpia gènica.
La tecnologia en aquest camp està avançant moltíssim, i nosaltres esperem que una aproximació que hem desenvolupat per a la diabetis pugui arribar a tractar pacients d'aquí a un parell d'anys. Tot i que cal pensar que són estudis molt llargs i treballem en l'àmbit preclínic perquè algú després pugui portar-ho a la clínica i vulgui finançar-ho, ja que són estudis molt cars.
Forma part del canvi, fa uns anys va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i l'any passat va entrar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i encara li sorprèn que l'escullin a vostè per posar nom als premis.
He tingut la sort que m’han donat diversos premis i n'estic molt agraïda, però els premis no són importants; per a mi el més important és anar avançant i els premis que porten el meu nom els entenc com un estímul perquè el jovent vulgui continuar estudiant carreres universitàries i perquè continuï desenvolupant i investigant en el camp de la ciència, ja que la feina d’investigació no és fàcil.

A més, sovint el finançament no sempre acompanya la investigació, oi?
A Espanya cada vegada s’inverteix més i ara el món és petit, tothom va allà on hi ha finançament. A més, cal tenir en compte que ara hi ha moltes oportunitats en el nostre àmbit perquè hi ha moltes empreses noves i tots els que estudien i fan doctorats són captats per aquestes noves companyies. Hi ha molta feina per a qui hi està interessat, és un bon moment en aquest aspecte, i en contrapartida no ho és per als que fem acadèmia perquè aconseguir finançament públic és complicat. Per tant, necessitem tenir col·laboracions publicoprivades, ja que la recerca és cara.
Què està investigant o què té entre mans actualment Fàtima Bosch?
Ara estem treballant amb unes aproximacions encarades a la diabetis i a unes altres per a malalties rares. Ja estan molt avançades i el que estem esperant és que puguin arribar als pacients. L'objectiu és obtenir més finançament, també estem intentant llicenciar les aproximacions a teràpia gènica i intentem col·laborar en la formació de noves i petites companyies per anar un pas més enllà i que la investigació pugui arribar als pacients.
Esperem que en un futur pròxim tinguem més teràpia gènica a la clínica i poder-la explicar.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari