La ciutat de Figueres perd un dels establiments de joguines i entreteniment més històrics: Can Montfort abaixa la persiana després de 94 anys oferint el seu servei. En aquesta entrevista, amb la Pilar i en Víctor fem un repàs als prop de cent anys de la botiga

Veure el cartell de «liquidació per jubilació» provoca certa nostàlgia. Després de  noranta-quatre anys anys tanca un dels establiments de referència. És per falta de relleu generacional?
P. J.: Sí, tanquem per jubilació i per falta que s'ho quedi algú o que els fills continuïn amb el negoci. Ara comencem una altra etapa de la vida.
V. M.: Hem estat noranta-quatre anys anys oberts i gairebé fem el centenari, però ara toca descansar.

Com comença la història de l'establiment? Als seus inicis era una drogueria. 
V. M.: El meu avi va obrir la drogueria l'any 1929 al carrer de la Jonquera de Figueres, al número 24, i llavors era una mena de colmado. Hi havia drogueria, perfumeria... Tenia tot el que acabava en -ia [entre riures]. Després, al cap del temps, va començar a tenir altres productes com ara joguines, articles de broma, productes de carnaval... I així es va anar formant el que ha sigut aquesta botiga. 
P. J.: I cigars! Molta gent ens explica que era on compraven els cigars de matafaluga. 
V. M.: Mira, just ahir em va escriure un noi parlant-me dels cigars de matafaluga i de les boles o caniques de fang que hi comprava. Amb el pas dels anys la botiga va quedar petita i vam trobar el paradís on som ara. Quan vam entrar-hi per primera vegada vam dir-nos: «Ostres! Tot això haurem d'omplir?». I així hem anat passant els anys. 

Han vist créixer moltes generacions figuerenques. Ho creuen així?
V. M.: Sí, en aquest sentit som bastant coneguts. Hem vist passar generacions familiars, perquè primer venien com a mainada i després com a pares i mares.  
P. J.: De Figueres i de la comarca també. Ens agrada que ens recordin. Hi ha molta gent que ha anat a viure a fora i quan ve a Figueres, passen per aquí i ens expliquen les seves històries i anècdotes amb la botiga. L'altre dia va venir una senyora que només passava a saludar-nos i penso que això és molt bonic.  

Per tranquil·litzar una mica la població, les botigues de petards i el taller de confecció continuaran oberts?
P. J.: Sí, continuaran igual. El taller de confecció és a banda del negoci de la botiga i està més encarat a espectacles. I la pirotècnia, al polígon Pont del Príncep, continuarà igual, de moment. El que tanca és la botiga física del carrer de la Jonquera. 

Tota la vida rere el taulell... Han vist evolucionar el món de les joguines i l'entreteniment infantil. Com definirien el canvi?
P. J.: El canvi més gran ha estat durant els últims anys perquè potser nosaltres ja tenim una edat i veiem que tot va molt de pressa. Abans, però, els representants de les marques venien físicament a la botiga i vèiem l'article, per exemple, tocaves el pèl del peluix i et feies una idea clara de com era el producte. Ara, tot ho envien a través del correu electrònic i no pots tocar la joguina.
V. M.: També anàvem a fires i això era important perquè veies articles que després tenien molt èxit a la botiga. 
P. J.: Sí, ha canviat la manera de consumir de la gent.

"Ara fa la sensació que has d'estar donant explicacions del valor que té una botiga. Però també són els temps que han canviat"

.
V. M.: Tot ha canviat molt. A l'època de l'Scalextric® tothom venia a la botiga petita, que era més encarada a articles de col·lecció, i es venien moltíssims cotxes. Quan van començar a sortir les màquines i les tauletes, l'Scalextric® va començar a baixar i va quedar estancat. 
P. J.: Són èpoques... Va passar el mateix amb els trencaclosques, ara venen els pares i mares i et diuen: «és que aquest puzle ja el fa amb la tauleta digital». No és el mateix. 

Ha canviat, doncs, la manera de jugar?
P. J.: Sí, ha canviat la manera de jugar. La relació entre l'edat de la criatura i el joc ha baixat, per dir-ho així. Per exemple, abans la mainada de 12 i 13 anys encara jugava a nines i ara és impensable. El que hem vist, però, és que arran de la pandèmia ha pujat de cop i volta el joc d'adult. Com ara els jocs de taula. Pels volts de Cap d'Any ens preguntàvem per què pujava tant la demanda de jocs taula i és perquè el jovent feia el sopar i després el joc. És una oferta que es manté bastant perquè abraça moltes edats. Els escacs, el parxís, el rummy, tot això continua de moda, ja que, per exemple, els casals de gent gran juguen molt, als pobles es fan campionats... Però el que hem palpat és que hi ha alguns articles de mainada que abans eren per a 12-13 anys i ara són per a 8 anys. En aquest sentit, ha canviat la manera de jugar. 

Consideren que les grans franquícies han afectat les vendes del negoci?
P. J.: Van afectar al principi, però penso que el que més va afectar el sector són els catàlegs. El catàleg marca un tema o una tipologia de joguines que interessa a alguns, però potser no interessa al teu client. I, com deia, intentàvem anar a fires per portar articles i propostes diferents, però els catàlegs marcaven la tendència. Però el que és la jogueteria o les franquícies en si, no ens ha afectat. Potser, però, el que més ha afectat són les superfícies que venen joguines per temporada, com ara els supermercats. 
V. M.: És clar. Tenen les joguines allà exposades, sense cap explicació de l'article, i el client ho agafa, passa per caixa i ja està. 

El que sembla que torna a estar molt de moda són les peces de fusta. És així?
P. J.: Sí, i també el plàstic el fan reciclat. Tenim unes peces que s'emmotllen a les peces de construcció Lego® i n'hi ha de fetes de blat de moro. Amb això vull dir que també hem vist un canvi perquè ara moltes joguines ja estan fetes de materials reciclats. 

Anomenaven Lego®. Hi ha jocs i joguines que no han passat mai de moda, oi?
P. J.: Això agrada molt als pares i a les mares perquè són articles que fan pensar. Si la mainada escull un Lego® o playmobil® , és perfecte. 
V. M.: I quan veus que compren un Lego® Technic,que és la categoria màxima de Lego®, ja saps que gairebé és més per al pare o la mare que no per al nen o nena. El mateix passa amb l'Scalextric®, hi ha qui ve a dir-te: «és que de petit sempre havia volgut un Scalextric® i mai me l'havien regalat i ara que soc pare finalment puc tenir-ne un». 

Quina és la joguina que més s'ha venut?
P. J.: Potser el dèiem, eh..., Lego® o playmobil®. Abans era l'Exin Castillos® i ara són els jocs de taula, playmobil® i també els jocs de treballs manuals. 

I els que no ha triomfat, quins són?
P. J.: N'hi ha uns quants...
V. M.: Potser els jocs com ara La Gallina Caponata®, El Cerdo Cagón®... També és cert que són joguines que odio, eh? Però la veritat és que no es venen. A no ser que sigui la mateixa televisió que, amb anuncis, atabali el cervell de la mainada, però sempre he pensat que és una merda de joc. Abans els dic que comprin uns escacs que no pas aquests.  

Quantes referències d'articles deu haver-hi en aquesta botiga?
V. M.: La mare de Déu! Potser unes 40.000 referències? 

Can Montfort també destaca pels articles de broma. Quan s'introdueixen?
P. J.: Sí, però els proveïdors van tancar i llavors va tenir molt èxit perquè era un producte que no tenia ningú més. Teníem les bombes fètides, els petards per a cigars... Abans el dia de Sants Innocents era una bogeria, però això ja s'ha acabat. Ja no es fan bromes i es va acabar de cop. Sempre ens agafava en temporada de Nadal i entre nosaltres mateixos ens dèiem: «Ull!, que també hem d'estar pendents de les bromes». Però d'un dia per l'altre es va acabar, ara fa cinc o sis anys. Ara es fan més bromes quan van de colònies, però la broma ha quedat una mica aparcada. 
V. M.: És una tradició que s'ha perdut. També teníem aquelles caques que es demanaven en comandes de 144 unitats cada setmana. A l'estiu, a la botiga petita, teníem un cistell ple de caques de broma i es venien com a xurros. Els deixava una caca a terra, al mig del carrer, i quan sentia riure ja entraven els clients per la porta amb la caca a la mà per comprar-la. Ho posàvem perquè la gent s'ho passava pipa.

 
Quin record se n'enduen d'una de les botigues de joguines més emblemàtiques de la ciutat?
P. J.: Ens n'emportem un record molt bo. Ara ve la gent a acomiadar-se i per a nosaltres és una satisfacció. Hem pogut aguantar fins a última hora i ara la gent ens pregunta on trobaran segons quins articles i no tinc la resposta. Hem tocat temes molt bonics i per passar-ho bé, quan algú ve a la botiga sempre és per jugar o per divertir-se. És per això que personalment he quedat molt contenta. 

Com definirien la botiga en una paraula?
P. J.: Divertida. 
V.M.: Divertida, amena... La veritat és que ens ho hem passat molt bé. n