Estem en un dels comerços amb més història de la ciutat. Els primers documents són del 1906. Què ens en pot explicar? 
El meu besavi era sastre i tota la meva família va dedicar-s'hi. Jo no, jo soc un venedor de roba que vaig llicenciar-me en Matemàtiques i les circumstàncies del moment van fer que em quedés el negoci, al principi a desgrat i després de grat. Amb els anys va arribar la crisi econòmica i  em vaig haver de ressituar, és per això que soc professor de matemàtiques a l'INS Narcís Monturiol i a la tarda continuo la feina a la botiga de la plaça de l'Ajuntament i a la botiga del carrer de la Moreria, que ara transformarem en una botiga de dona. 

Una família de sastres, avui dia un ofici pràcticament desaparegut, oi?
Ha desaparegut completament. Amb mirada econòmica, hi ha dos factors que caracteritzen els països que estan en creixement [no és el nostre cas] i són els països que es dediquen a l'agricultura i els que tenen fàbriques manufactureres de roba, per exemple la Xina o Sud-amèrica, i nosaltres en aquest sentit vam abandonar-ho tot pel turisme. Hem crescut com a país, però hem hagut d'abandonar una sèrie d'oficis per encarar-nos al turisme. 

Això passa factura. La seva botiga la trobem a la plaça de l'Ajuntament de Figueres. Com ha vist evolucionar el comerç de la ciutat?
El comerç no genera valor, és a dir, genera el valor que els habitants li donen. Si nosaltres tinguéssim xeics àrabs com a Marbella, tindríem botigues de Louis Vuitton. Si tenim un altre tipus de ciutadans, tenim un altre tipus de comerç. El comerç reflecteix el que hi ha en una ciutat. De botigues tancades hi ha les mateixes que arreu del país. Nosaltres, en aquesta ciutat, de Lorca fins a la pandèmia, hem vist un  període tremendament fosc i hem anat decreixent. 

És un període molt ampli, de més de dues dècades. 
I és el que trigarem a tirar-la endavant. 

Pensa, però, que són cicles econòmics?
Sí, tampoc podem donar-li la importància a la política local que li dona la gent, però és cert que es va fer una aposta de creixement desmesurat de ciutat amb els 50.000 habitants. Després de Lorca va venir Joan Armangué, després Santi Vila, que es va mantenir amb dos alcaldes més, Marta Felip i Jordi Masquef i després va arribar la pandèmia i ens trobem on ens trobem. Quan apaguem les llums dels comerços a les vuit del vespre ens trobem amb la Figueres de veritat. 

I quina és aquesta «Figueres de veritat» que diu?
Trista. És una ciutat dormitori, abans era una capital burgesa de petit comerç i indústria i ara, socialment, no tenim aquesta característica. Som els pobres de la comarca. Si calculem els índexs de pobresa i de benestar en relació amb els preus dels pisos, veiem que Figueres és l'únic lloc de la província que decreix amb força. No som Salt, ni de bon tros,  però comencem a tenir el mateix problema social. Econòmicament, el diner rutlla perquè vivim al costat de la frontera i tenim la costa, que dona diners. No tenim un problema econòmic, tenim un problema social i ens costa d'assimilar. Ingressem impostos per 30.000 habitants i tenim les necessitats del dia a dia de 50.000 i això se'ns ha girat en contra, tot i que ara sembla que revifa. 

La sensació és que econòmicament no hem patit més que altres territoris, però sí socialment

És aquesta la sensació?
La sensació és que econòmicament no hem patit més que altres territoris, però sí socialment. I el que ara anem veient és que s'arreglen les voreres, l'enllumenat... Això és insuficient, però com a mínim és millor del que veníem. 

Sembla que hi ha una mena de nostàlgia de la ciutat comercial, però el comerç ha canviat a escala mundial. Ho pensa així?
Ha canviat el món, no és un problema de Figueres. A la ciutat el que li ha canviat és la part social. Figueres no ha de créixer, ha de decréixer. És a dir, si prepares la ciutat, pots créixer com vulguis, però si no la prepares no. Quins llocs de feina podem oferir? Ara hi ha Amazon, però Amazon té treballadors pobres, no és el millor per a una societat. I amb això no vull dir que no sigui important que Amazon vingui, ja que així podem oferir feina a la gent que hi ha. Girar el problema de ciutat és important perquè ens estem quedant enrere, la classe mitjana se'n va als pobles del voltant de la comarca i a la ciutat ens quedem la part pobra. Però, quan volem gaudir de serveis tothom ha de venir a Figueres. És per això que cal fer  el procés invers i hem de treballar la ciutat perquè se'ns morirà. La gent de la ciutat ha de reaccionar i això no ho pot fer només un petit grup d'amics, si realment volem revertir el problema que hi ha Figueres, el compromís és molt més complex i necessites temps. 

Creu que es pot tornar a la Figueres que havia sigut? I, ens cal tornar enrere?
Sí, serà una Figueres diferent de la que havia estat i qualsevol canvi que provoquem no ha de tenir conseqüències d'aquí a cinc anys sinó d'aquí a vint anys. 

Fa temps que escriu una columna d'opinió, «Apunts d'alcalde». Això ens dona una pista del que ha de ser el seu futur?
Hi ha d'haver un canvi que no depèn de mi, ja que dependre d'una persona no és positiu. Tenim el costum de fer molta crítica de la gent que forma part del govern i té lògica perquè s'hi van a guanyar la vida i el problema no és la gent que ha decidir coses en aquesta ciutat, el problema és el silenci de la majoria de gent. El problema és que hi ha un 52% de persones que no van a votar, que la nostra classe mitjana, que no té només capacitat econòmica sinó cultural o social, ha abandonat la ciutat. El problema és aquest silenci general. És cert que hi ha unes quantes persones preocupades per la ciutat però no és suficient. I treure un regidor o fer una llista per tenir un parell de regidors no serveix de res. 

Cal fer una proposta responsable i sense lligams de partits

Què proposa?
Proposo que amb tota la gent que hem anat treballant aquests últims anys ho fem de veritat. No vull presentar un grup pim-pam, ja que no servirà per a res. Cal fer una proposta responsable i sense lligams de partits. Els partits polítics són necessaris i sempre ho seran, però hi ha partits que encara que presentis una cabra la gent el votarà igual, i per ser realment una proposta figuerenca es necessita molta gent i es necessita la ciutat. Ara, a Figueres, hi haurà un gran canvi, el mateix que va haver-hi a la ciutat de Girona quan l'Estat va decidir invertir-hi. Actualment, a Figueres l'Estat vol invertir-hi perquè toca o bé per estratègia  i què necessitem? Una alcaldia d'allò més ben preparada. Quin és el problema greu d'aquesta ciutat? Doncs que no hem tingut sort amb els professionals polítics, però també perquè Figueres és una ciutat que s'ha abandonat a ella mateixa. És la ciutat que s'ha d'aixecar. 

En un dels seus articles deia: «Em nego a acceptar que la ciutat que vam heretar dels nostres pares l'hàgim de lliurar tal com és avui als nostres fills». A què fa referència?
És així. Ara no puc perquè la vida se'm tira a sobre, però a les pròximes eleccions necessitem molta gent, que de moment no hi és. Els nostres pares tenien una ciutat bonica, quan vaig arribar Figueres era maca i no estava gens malament, però després de la crisi, no tan econòmica sinó social, això va començar a transformar-se en el dormitori de la comarca. L'activitat econòmica regia fora i els habitants potents estaven vivint al poble del costat. Aquí em pregunto: «Figueres, què ha passat?». Després ens va venir la pandèmia i, ara, tímidament s'estan fent coses, però venim de massa enrere. Quan anirem a algun lloc? Quan puguem arreglar la Sala Edison, el Casino Menestral, quan li puguem donar un ús públic i ciutadà al castell de Sant Ferran... Si Lorca va fer la ronda sud, on és la ronda oest? És a dir, no hi ha res important els últims vint anys. Hem comprat la Casa Nouvilas, per a què? Cal donar-li un ús. 

Vostè també proposava un Museu Monturiol, oi?
Dalinitzar la ciutat és molt correcte, però no pots viure d'un monocultiu. No és suficient, Monturiol és figuerenc 100% i la sardana de Pep Ventura també. Per exemple, el museu del circ és car perquè és d'un senyor que vol guanyar-s'hi la vida, igual que el museu del cinema, però construir un Museu Monturiol o un Museu de la Sardana té un sentit per a la ciutat. El món funciona fent un pas rere un altre.

D'idees i propostes en té. El que li falta per fer un pas més és el suport de la ciutadania?
Ens falta el suport, sí. La meva proposta no es pot fer a través d'un partit polític. En l'àmbit de Figueres l'estratègia ha de ser enlairar la ciutat, però no podem fer-ho només amb un grup d'amics. No va així. És la ciutat que s'ha d'aixecar i hi ha d'haver una manera de resoldre-ho, hem de posar Figueres en marxa. Cal construir una plataforma que inclogui a tothom, no ho podem fer ara perquè hi ha unes dinàmiques de partits molt complicades, però cal fer-ho. 

Fa la sensació que de figuerencs que s'estimin la ciutat així com vostè en queden pocs. Ho pensa així?
Sí, som l'última generació que pot fer coses. La gent que té entre 40 i 50 anys encara tenen la paraula i cultura suficient per liderar aquesta mena procés. La següent generació ja no, un cop els entreguem la ciutat feta un nyap, no hi haurà ningú que vulgui canviar-la. La generació del mil·lenni és l'última per canviar el món, però la meva generació és la que pot canviar Figueres.