«Generació rere generació, intentem créixer i adaptar-nos»

Guillem Pararols CEO de Cuatro Gotas

per Marta Arranz Perpinyà

L'Entrevista

«Generació rere generació, intentem créixer i adaptar-nos»
«Generació rere generació, intentem créixer i adaptar-nos» | Àngel Reynal

Guillem Pararols és el CEO de l'empresa Cuatro Gotas. Una distribuïdora de paraigües, ventalls i complements ubicada a Navata. Pararols ens explica com s'ha desenvolupat el negoci, que és 100% de caràcter familiar i com ha sabut reinventar-se i adaptar-se als nous temps. 


Empresa distribuïdora de paraigües, ventalls i complements ubicada a Navata. Com comença l'aventura de Cuatro Gotas?
 L’empresa ve dels meus avis, ells comencen fent mercats. El meu avi era carreter, se li va acabar l’ofici i va començar a fer culleres de fusta i les venia al mercat de Roses, ara deu fer seixanta anys. A partir d’aquí, durant molts anys, es van dedicar a anar a mercat i prou. A l'estiu anaven als mercats de la Costa Brava i als de l’interior a l’hivern. Però, ara fa dotze o tretze anys, amb la globalització dels basars xinesos i Inditex, el mercat va baixar molt, sobretot a l’hivern. Jo era molt jove, tenia 24 anys i ens vam decidir a diversificar l’empresa. Vam agafar el traspàs d’una jubilació d’un proveïdor i amic nostre, d’una petita fàbrica de Barcelona, i vam començar a treballar amb pocs clients, i fins ara, que ja és el nostre onzè any. 

La distribució és a tota la península? Entenc que al nord és on hi ha més venda. 
Distribuïm a tot Espanya i treballem amb set marques. Les marques que tenim abracen Espanya, Portugal i Andorra i, amb els anys, hem aconseguit marques i distribucions internacionals i importants, com ara Benetton, Esprit, Cacharel, la nostra marca, que és Cuatro Gotas i és la més comercial, o Frida Khalo, que també és pròpia… Treballem amb moltes marques, el nostre client és multimarca i, més enllà del paraigua convencional, la marca també ajuda la venda. El que té molta incidència de la marca en el paraigua és l’estil. Benetton té un estil molt clar i és cert que en altres articles la marca té més pes, com ara una bossa de mà, un rellotge... 

De fet, al taulell teniu exposats uns ventalls que semblen peces d’art. De qui són? 
Ara, pel que fa als ventalls, treballem amb Catalina Estrada, una dissenyadora i il·lustradora colombiana que fa un disseny molt únic. També, com a principal novetat, presentarem els seus paraigües

Amb els paraigües hem intentat trencar amb el mercat, en el sentit que sempre hem apostat per paraigües originals i se’ns coneix per això

Fa poc éreu a Bisutex, al Saló Internacional de Bijuteria i Complements de Madrid. Quines són les tendències del sector?
Es treballa molt amb color llis i colors molt potents… Amb els paraigües hem intentat trencar amb el mercat, en el sentit que sempre hem apostat per paraigües originals i se’ns coneix per això. El paraigua negre llis ja el venem, eh?, però intentem anar una mica més enllà. A Madrid sempre hi anem per captar clients i enguany ha sigut, principalment, per presentar la nova col·lecció de Catalina Estrada.
 
Fa la sensació que a casa nostra no tenim massa cultura del paraigua. Ho pensa així?
A  Catalunya no és típic el paraigua, el nostre principal mercat comença a Osca i arriba fins a Pontevedra, a tota la zona de Galícia. Són mercats clau; a més, allà aposten per més qualitat, no aposten pel paraigua plegable sinó pel llarg, perquè és molt més bo. És el mateix que les sabates; si vas al País Basc, no veuràs ningú amb unes vambes pel carrer. Allà van amb botes i bon calçat i en el món dels paraigües és el mateix. Sovint, quan vaig a buscar la mainada a l’escola, m'adono que aquí no està en consideració el paraigua. Hi ha la gent que cuida molt l’estil, però va amb un paraigua promocional. 

Trenqui’m el mite que les principals clientes de ventalls són les àvies. 
Ha canviat molt la tendència i ho hem vist molt clarament. També és arran del clima, cada vegada fa més calor i ara la temporada de ventalls s'ha ampliat, abans començava a l’abril i a finals d’agost plegàvem veles, però ara els catàlegs de ventalls són anuals. Cal pensar que hi ha ciutats com ara Sevilla, Còrdova i Huelva que ens envien comandes al mes de desembre perquè ho segueixen venent. S’ha trencat la tendència de la gent gran, ara vas a un concert a ple estiu i la gent jove va amb un ventall. També ens hem espavilat a fer dissenys i sortir de la típica flor clàssica que es pintava a València, i també s’ha trencat el mite que el ventall és un producte espanyol. A nosaltres aquest producte ens ha obert molt les portes a l’exportació. El que mai esperàvem era obrir exportació de ventalls i ara estem distribuint a Itàlia, França, Portugal, Sèrbia… 

Deia, però que és complicat entrar els ventalls al sector més masculí. Encara hi ha la barrera de gènere? Fa calor per a tothom, homes i dones. 
El ventall en homes  també és una qüestió cultural. Hi ha gent que l’utilitza, sobretot a Andalusia, però aquí ens costa molt. També està costant la introducció del para-sol, i és que al final  lluites contra cultura. 

Quan diu para-sol, a què es refereix?
Tenim col·leccions en què el mateix paraigua és para-sol , té protecció solar UV50 i les radiacions no passen. Es pot utilitzar com a para-sol o bé paraigua, però són enfrontaments culturals. Ja que Espanya és país de sol i a la gent li agrada prendre'l, és per això que el para-sol, de moment, no ens cal al mercat. 

És un costum molt asiàtic, no? 
Potser passarà com amb les mascaretes, que ens en fotíem perquè a la Xina anaven amb mascareta i, ràpidament, ens la vam haver de posar. 

Arran d’algunes jubilacions del sector, fem el pas de fabricar estris de fusta

El negoci és  de caràcter familiar, però pel llegat de l'avi aquesta generació n'ha volgut recuperar la feina amb Justa la Fusta. Com serà aquesta nova aposta?
La relació amb la fusta la tenim del meu avi. Ell feia carros, es va quedar sense ofici i va apostar pel perfil comercial que tenia quan venia carros. I, tota la vida hem venut estris fets amb fustes nobles de boix i olivera. Ara fa uns anys que distribuïm, comprem i venem a petits artesans d’Espanya i, arran d’algunes jubilacions del sector, fem el pas de fabricar nosaltres. 

Són sectors que estan morint a marxes forçades. 
Les culleres de fusta fa 500 anys que es venen i són productes nobles.  Són fustes diferents, que duren per sempre i són també mercats limitats, però pensem que pot funcionar. Fa dos anys que estem gestionant la distribució i no aconseguim servir tot el que ens compren, ja que hi ha més demanda que oferta, perquè són fabricacions lentes i manuals. 

Quins productes o estris es fabricaran?
Talladors, culleres, forquilles per servir amanida, pales per cuinar... la clau és que la fusta sigui bona i no sigui porosa, per això en aquests estris no impregna ni l’oli ni l’aigua bullint. Si la conserves bé, sempre està en bon estat; en canvi, les fustes barates no serveixen. 

És de valorar que la tercera generació decideixi apostar per l'ofici de l'avi. 
El nostre és un negoci 100% familiar. I, generació rere generació, intentem créixer, diversificar i adaptar-nos. Quan fèiem mercat, per res del món ens pensàvem que acabaríem venent al major. La paraula emprenedor a casa l’hem fet servir sempre, ara està de moda, però d’emprenedors n’hi ha hagut sempre. 

El  naming de Cuatro Gotas està molt ben aconseguit. D'on surt?
Estem enamorats de la gran feina que va fer a Senyor Estudi en Lluís Serra. Quan vam començar l’empresa,  fa deu anys, vam pensar que no li podíem posar Paraigües Pararols i no trobàvem cap nom atractiu. Amb en Lluís vam ser companys d’institut i és una ment pensant per al naming, i mig de broma va sortir Cuatro Gotas i no el canviaríem per res del món. El de Justa la Fusta també l’ha fet ell. La seva és una altra empresa alt-empordanesa que aquí es coneix poc.

Pel que fa a la logística de la distribuició, és una problemàtica estar ubicats a l’Alt Empordà?
No, però és cert que ens ha beneficiat molt el món d’internet perquè gran part del coneixement de l’empresa està molt focalitzat al digital, vam fer una web per a professionals i sense internet i la xarxa de transports que hi ha ara seria complicat. Penso que és més complicat tenir un comerç en una població petita que no pas una distribuïdora.

Tornant al producte, el paraigua és un element al qual no dones importància fins que el necessites. Ho creu així?
És un producte que a la botiga no li fa por comprar perquè no té talla, no té massa tendència i és un producte senzill de vendre. També té etapes fosques com poden ser quatre mesos de sol i sequera. 

Ho compensa el ventall?
Exacte, encara queda camí per obrir, però és un complement de moda que està agradant molt. A més, també ens dediquem al regal promocional, tant en paraigües com en ventalls i aquesta feina la fem  completament aquí, a Navata. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article