És una firma de moda i disseny local, fundada per Xènia Semis i Imma Serra. Avui, Rita Row és una marca reconeguda arreu del món i formada per un equip de set dones que porten la ciutat de Figueres a molts racons del planeta. L'entrevista la fem amb Xènia Semis

Rita Row neix el 2013 i és disseny, moda, producte local... Com s'inicia el camí, ara fa gairebé una dècada?
Neix per provar. Les dues fundadores havíem estudiat la carrera de Disseny, teníem feines que no ens omplien i vam dir-nos: «si hi ha gent que té la seva pròpia marca, per què nosaltres no?» i després d'haver treballat juntes en projectes de disseny, com ara una fira mercat que va impulsar l'Ajuntament de Figueres, vam dir-nos: «provem-ho i, si surt bé, endavant, i si no surt bé, seguim un altre camí».

Per tant, si s'ha arribat a la dècada, vol dir que ha anat bé.
Sí, ha anat bé. [Entre riures]

Sempre hem associat la moda a les grans capitals com ara Barcelona o Madrid. Per què Figueres?
Penso que des de fa temps, i fa deu anys també, estem en una era de treballar des d'on es vulgui i tenim eines per arribar allà on vulguem. És cert que des de Figueres hi ha algunes limitacions i la gent sovint ens ubica a Barcelona, però també és perquè els nostres debuts van ser a la passarel·la de Barcelona i els primers anys utilitzàvem el segell Made in Barcelona, ja que a l'hora de vendre a l'estranger és més fàcil ubicar Barcelona que no pas Figueres, però, al final estem aquí. Estem treballant com si estiguéssim en qualsevol lloc del món i venem a tot el món. Per tant, la localització no és un factor important per vendre on faci falta. Ara també tenim el tag de moda mediterrània, però sempre hem tingut claríssim que som d'aquí i que començàvem des d'aquí. Tenim un despatx a Barcelona, però la central de disseny és a Figueres.

Amb quines problemàtiques topeu a l'hora de produir a l'Alt Empordà?
Produïm a Catalunya i a Portugal. Fa deu anys no hi havia la tendència que hi ha ara de la moda sostenible i de com ha de ser la moda, i potser això va ser el més complicat.

Com ha de ser la moda?
La moda ha de ser transparent i justa per a tota la cadena de subministrament. Espanya és el país del fast fashion gràcies al nostre estimat Amancio i és cert que no es valora prou la sostenibilitat ni es té en compte que quan es compra una samarreta de 4,99 euros, segurament, l'està cosint mainada o dones que treballen vuitanta hores a la setmana per dos-cents euros. Per tant, aquest va ser un punt molt important quan vam començar. El 2013 no hi havia tant de màrqueting en aquest aspecte i quan ZARA o HM ens volen vendre que fan sustainable fashion, és mentida. És impossible que un jersei eco i ètic valgui vint euros. Sobretot en el vessant ètic, i que la cadena de producció sigui justa per als treballadors i amb bones condicions laborals. Per a nosaltres és un factor que tenim molt en compte: abans d'iniciar una relació empresarial amb qualsevol fàbrica, primer la visitem, volem veure in situ com hi treballa la gent i després prenem decisions.

Ens manca cultura del món de la moda?
Ens falta cultura en els hàbits de compra. Volem comprar molt i molt barat i nosaltres som totalment una filosofia oposada. Potser una persona no es podrà permetre deu peces de Rita Row en una temporada, però, segurament alguna temporada es podrà comprar un abric que tindrà per a tota la vida. Aquí apostem per això. Quan compres un jersei Rita Row saps que l'han confeccionat a Figueres, que el fil és italià, que l'han teixit a Mataró i que la gent que ha treballat perquè tu tinguis aquest jersei a casa és gent que cobra un sou digne i que tota la cadena és transparent. Llavors és quan tens la consciència de què estàs comprant. Com a societat també ens passa amb altres sectors com ara la cosmètica, l'alimentació... Des d'aquí, creiem en una compra pensada i responsable.

Potser és per això que Rita Row és més coneguda arreu del món que no pas aquí. És així?
Cent per cent. Cal pensar que el 90% de la facturació és fora d'Espanya, i és cert que tenim quota de mercat i tenim aproximadament uns vint-i-cinc punts de venda a Espanya, però som molt més conegudes i potents fora del país. I, també, som més conegudes a Barcelona que a Figueres, potser tampoc hem fet gaire per ser conegudes a Figueres perquè sabem que el públic no ens acceptarà, ja que tenim una manera de consumir diferent i no tan oberta o global com es busca. A Figueres, la quota de mercat és més petita, però tenim clientes fixes que saben què hi ha rere tot el que fem.

A quins països us ha costat més donar a conèixer la firma?
França és un dels primers països on vam aterrar; París és la porta d'entrada de la moda, però ens ha costat, és molt difícil entrar-hi i no hi donaven un duro. I fa poc ens van escriure d'un show room que porta marques molt grans com Rains i van dir-nos que volien Rita Row. Per tant, ara tindrem show room a París en un dels grans magatzems més coneguts.

Anant a la marca en si, Rita Row me l'imagino com una dona que no l'atura res.
És així! Quan amb l'Imma ens vam asseure a buscar nom per al projecte, el primer que vam pensar és que s'havia de crear un avatar. Ella és la Rita i vam buscar un nom que sonés bé arreu del món perquè ja teníem pensaments inicials de vendre més a fora que aquí, però ens vam crear l'avatar d'un perfil de dona com nosaltres: una dona amb objectius, feminista... i, de fet, és a qui volem vestir i és el perfil de dona per a qui ens agrada treballar.

Explicàveu que ja teniu a punt la nova col·lecció. Quines són les tendències?
Nosaltres fem una barreja, sempre tenim un punt de moda a les col·leccions perquè seguim les tendències, però també tenim un punt comercial. Les passarel·les estan molt bé i el que fem és aplicar-ho a una peça més de carrer, sobretot el que té relació amb els colors i les formes. Per exemple, les siluetes dels setanta que venen amb pantalons acampanats encara no les estem veient al carrer. Nosaltres fa tres temporades que les fem, però la venda es nota quan la gent del carrer va adaptant-se a l'estil. Venim dels pitillos i sortir d'aquí costa. Ens agafem a les tendències, però al final som una empresa i també anem rere números de vendes. Els models s'han d'anar dissenyant i presentant sempre cercant l'equilibri entre el món de la moda i el que es vesteix al carrer.

És cíclica, la moda? Allò de «tot torna».
Totalment. I està tot inventat. Nosaltres, moltes vegades, tirem de patrons antics. La roba d'abans era exquisida i estava pensada al detall. Inclús quan les nostres mares o la gent de la família ens diu: «tinc molta roba de l'àvia per llançar», sempre cridem: «no!, no la tiris, que hi ha moltes idees, allà». Ara és diferent, abans es pensava la roba molt més al detall.

Amb què us inspireu a l'hora de dissenyar?
El fet d'inspirar-te en dissenyadors és sobretot quan estàs a la universitat perquè els estudies tots; ara que ja portem deu anys i tenim una trajectòria, t'impregnes de les col·leccions d'alta costura per veure siluetes i volums, però quan plasmes la col·lecció, ho fas des de l'essència de la marca. Al final, ja sabem què vol la clientela de Rita Row.

I què demana?
En aquest sentit, tenim un problema o bé una virtut, i és que venem des dels Estats Units fins al Japó, per tant, tenim un mercat molt ampli i cada col·lecció ha de tenir dissenys per a les americanes, per a les japoneses, per a les del nord d'Europa, que aquestes són grans i altes, i és per això que tenim un estil molt over size, còmode, versàtil i molt de denim també, però sense oblidar les siluetes femenines. Sempre diem que som com un sport, però mai perdem la feminitat.

Hi ha la sensació que hem estat anys lluitant per no cosificar la dona i ara sembla que torna la talla zero. Què en penseu?
El feedback que tenim de la marca és que la majoria de devolucions que ens fan és perquè tallem gran. I tot és una qüestió de tipologia de cossos. Al nord d'Europa estan molt contentes perquè encaixen a les talles i als EUA i al Japó són cossos petits. És per això que el 60% de la producció són XS. Tenim un petit sector que demana XL, però quan passes la producció a fàbrica i la talla L representa un 5%, és quan et planteges per què fer XL si serà un 1%. Perquè nosaltres produïm segons la demanda. No produïm mai per produir. Tenim moltes peces que encaixen per a una persona que fa una talla 34 i també per a una persona que fa una XL. En el nostre cas, no hem vist una tendència cap a talles més petites sinó, sobretot, cap al body positive.

La moda fa la persona o la persona fa la moda?
És un mig-mig. Una part és la personalitat de la persona i l'altra part és el fet que la persona s'enganxi a una marca o unes tendències que li aportin valors.

A punt de celebrar el desè aniversari. Cap on mira l'empresa?
Ens trobem davant un creixement molt gran per a Rita Row i a veure com l'encarem... Però tenim moltes ganes de celebrar la dècada de la firma. Ha sigut uncamí dur, ningú ens ha regalat res com a empresàries i no hem tingut inversors. El 2013 vam començar amb uns estalvis de 3.000 euros, ens hem anat obrint portes i les que hem agafat la furgo i ens hem plantat a París o Nova York hem sigut nosaltres. Ningú ha vingut a buscar-nos, per tant, tenim moltes ganes de celebrar on estem i on hem arribat pel nostre propi peu. Estem pensant de fer una festa, tindrem promocions i descomptes, farem ambaixadores, presentarem edicions limitades... I, d'altra banda, pel que fa a projectes empresarials, estem molt encarades a la venda en línia i a crear píndoles i col·leccions exclusives per a vendre en línia. I, ja que hem obert mercat a França i el Japó, ara comencem a temptejar la Gran Bretanya.