Ha estat, durant set anys, el director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà i ha treballat per la cohesió dels dos territoris. Ara ens explica la seva experiència i també desgrana el seu futur

Després de set anys com a director de la Casa de la Generalitat, deixa la plaça. Quin és el motiu?
El motiu és que el departament del qual depèn la Casa de la Generalitat, que és Presidència, actualment és d'ERC i en aquest cas la consellera de Presidència va dir que, tot i que reconeixia que s'havia fet una bona feina, volien un canvi polític i, per tant, intueixo que volen que hi hagi un director o directora del seu partit. Vam arribar a un acord, perquè també ja feia set anys que estava aquí, i ens vam entendre.

Com valora el seu pas per aquesta institució que té els peus entre dos països?
Això és el que m'enduc, el gran reconeixement de la feina feta. He estat molt còmode i molt a gust tant per part de la Catalunya Nord com des de la Generalitat i les institucions del Principat (referint-se a Catalunya). Vaig entrar com a director en un moment en què la Casa de la Generalitat tenia una imatge una mica deteriorada i hem intentat posicionar-la al nivell institucional que li pertoca, i s'ha aconseguit. Hem participat en molts projectes i s'ha ajudat molt a crear sinergies entre un cantó o l'altre. A més, hem participat en un moment històric del país i tot això m'ha omplert.

La seva figura ha estat molt lligada a la història actual de Catalunya. Té por a represàlies?
L'avantatge és que nosaltres hem pogut actuar en un territori que no depèn administrativament de l'Estat espanyol i, en aquest sentit, l'Estat francès és més garantista. A més, les accions s'han fet a l'Estat francès. Evidentment, hi ha hagut accions del Parlament, i del Tribunal de Comptes se'ns ha demanat informació, però s'han fet les coses bé.

Al post de comiat feia referència a les similituds i les diferències que hi havia entre les comarques gironines i la Catalunya Nord. Quines són?
Les similituds són moltes i no només geo­gràfiques, climatològiques, demogràfiques... A les comarques gironines hi ha 221 municipis i a la Catalunya Nord una mica més de 240, amb això vull dir que és un territori similar en molts aspectes. I les diferències venen pel fet de formar part de dos estats amb cultures administratives diferents i amb qüestions com ara la fiscalitat o la llei laboral, amb una jurisprudència diferent, i això fa les gestions més complicades. Per exemple, per a les empreses d'aquí, instal·lar-se a la Catalunya Nord suposa més costos laborals, fiscals... La llei francesa és bastant diferent de la llei espanyola/catalana. I a les diferències em refereixo a això, hi ha moltes similituds pel que fa a la fotografia d'una banda i altra de territori, però, en canvi, hi ha diferències de cultura administrativa. Al Principat tenim un moviment econòmic bastant important i, en canvi, la part del sud de França, dins l'Estat francès, és de les més pobres. I tot i que les xifres d'atur són altes amb relació a l'Estat francès, són similars a les que tenim nosaltres.

Fa la sensació que sovint ens oblidem de la Catalunya Nord, quan l'Alt Empordà és molt més pròxim a aquesta part del territori que no pas a les Terres de l'Ebre. Ho creu així?
És així, nosaltres hem intentat reduir la desconeixença que hi havia de la Catalunya Nord. Per sort, la situació política ha fet que des del sud es vegi amb més estima la Catalunya Nord. Des d'aquí s'han fet moviments molt importants i hi ha una gran onada de solidaritat que ha fet que moltíssima gent del Principat descobrís aquesta zona. I d'altra banda, l'Alt Empordà, per exemple, té una dependència directíssima del client del sud de França en l'àmbit turístic, comercial, econòmic... He quedat molt sorprès de l'alt grau de coneixença que hi ha entre els nord-catalans sobre les comarques gironines, especialment de l'Alt Empordà. Entre la població del nord hi ha una coneixença molt alta i directa del sud, em refereixo al Principat, però a les comarques gironines no es coneix tant la Catalunya Nord. Allà on hi ha més feina a fer, però, és a les administracions i han de col·laborar més per estrènyer les relacions.

I com s'hauria de millorar la relació?
Durant aquests set anys he voltat per altres parts frontereres de l'Estat francès i la menys desenvolupada, pel que fa a connexió per facilitar la vida de la gent que viu en aquests territoris de frontera, és la nostra. Per posar exemples, entre França i Suïssa cada dia hi ha 40.000 persones, treballadors transfronterers, que van a treballar a Suïssa i després tornen a dormir a França. Entre França i Luxemburg, unes 20.000 persones; entre França i Alemanya, més de 10.000; entre el País Basc i la part francesa n'hi ha al voltant de 3.000-4.000. Aquí, entre l'Alt Empordà-Girona i França no arribem als mil treballadors transfronterers. Hi ha molts factors en joc, és cert que de les dues ciutats importants, que són Girona i Figueres, tot i que estan a prop, hi ha molts quilòmetres de distància amb Perpinyà i és cert que a les ciutats on hi ha més trànsit o mobilitat laboral transfronterera són les ciutats que estan més a prop, pero cal apostar-hi. Perquè hi hagi una bona mobilitat cal que hi hagi un bon servei de transport públic, sigui tren o autobús, i aquí no existeix. Hi ha un TGV, però els horaris no corresponen a l'horari laboral ni estudiantil i els preus són molt elevats. És més econòmic anar de Figueres a Barcelona que no pas de Figueres a Perpinyà, i la distància és molt menor.

I d'altra banda, pel que fa a la llengua també caldria que, com passava 20 o 30 anys enrere, quan el francès s'estudiava, a les comarques gironines s'estudiés i passés a ser una tercera o quarta llengua. No dic de treure l'anglès, però sí que es tornés a impulsar l'ensenyament de la llengua, sobretot a la nostra zona. I el mateix a la Catalunya Nord, on hem intentat incidir a l'Estat francès sobre la necessitat que s'impulsi l'ensenyament del català als instituts. D'aquesta manera, també es dona una oportunitat als joves del nord per venir a treballar a l'Alt Empordà, ja que la taxa d'atur juvenil d'allà també és molt elevada. Hi ha moltes qüestions, he destacat la mobilitat i la llengua perquè són bàsiques perquè hi hagi una bona interacció transfronterera. N'hi ha d'altres, però aquestes són bàsiques.

I amb relació a la mobilitat, com a anècdota, l'altre dia vaig veure una foto de fa gairebé cent anys, d'un autobús que feia el trajecte entre Figueres i Perpinyà i ara no n'hi ha. Ara hem aconseguit que els autobusos del Principat arribin fins a El Voló, però la meva idea és que es pugui arribar a Perpinyà, i tot i la voluntat de la Generalitat de fer-ho possible, hi ha institucions de la Catalunya Nord a qui no ha interessat. Al segle XX l'autobús era directe amb les parades pertinents i ara no existeix...

En aquest espai, tant d'una banda com de l'altra, sempre s'han vist com una competència i jo ho veig com una complementarietat. El fet de ser transfronterer suma perquè et dona oportunitats que altres llocs no tenen, com ara projectes europeus i finançament europeu, interacció en ampliar el mercat... A Figueres és molt complicat, en aquests moments, captar clients d'altres comarques de Catalunya; en canvi, és més fàcil captar el client de la Catalunya Nord perquè tenim una oferta diferent i diversificada del que tenen i penso que és aquí on cal incidir. I no és posar només les cartes del restaurant en francès sinó facilitar i buscar sinergies per establir un marc laboral i universitari: que els estudiants d'aquí puguin anar a la Universitat de Perpinyà amb facilitat, i al revés, eh? Que la gent de l'Alt Empordà pugui tenir l'opció d'anar cap al nord.

Com a representant, una de les últimes problemàtiques és el tancament d'alguns punts fronterers. Com s'hi està treballant?
Hem fet tot el possible i no ens n'hem sortit. És una vergonya que a l'Europa del segle XXI hi hagi un estat, el francès, amb l'acceptació de l'Estat espanyol, que decideixi, com que no té prous efectius policials, posar unes pedres. La voluntat és que hi siguin fins a l'abril d'aquest any, l'Estat con­sidera que a la frontera francoespanyola hi ha un trànsit d'immigració il·le­gal que entra al territori francès per aquest punt. Nosaltres des de la Generalitat no tenim constància que hi hagi un flux tan gran, pot haver-n'hi, sí, però no hi ha constància que cada dia o cada mes passin centenars de persones provinents dels nord d'Àfrica per les muntanyes de l'Albera per anar a França o altres països europeus. Ells creuen que sí i van decidir reforçar la vigilància a les fronteres, però com que no hi havia prou efectius, van posar-hi rocs. I creiem que no toca, al segle XXI, que busquin col·laboració amb altres estats, però no pot ser que es tanquin els punts fronterers. Això genera afectació i perjudicis a empreses de la comarca perquè hi ha empreses de La Vajol o d'Espolla que treballen a la Catalunya Nord i ara han de fer una volta molt gran per arribar-hi, i la gent que venia als restaurants de l'Alt Empordà també han de fer molta volta i no acaben venint, i això crea un perjudici als veïns del territori. I en una Europa que té el Tractat de Schengen i la lliure circulació no entenc com pot haver-hi uns rocs tallant aquestes pistes. Fins i tot a l'estiu, els vam advertir que en cas de foc a l'Albera seria perillós i un impediment per als bombers, i pot haver-hi una desgràcia i algú haurà d'assumir responsabilitats.

Ara que deixa el càrrec, on continuarà la seva tasca transfronterera?
Continuaré treballant a la Catalunya Nord perquè m'hi sento molt còmode. En aquest cas serà a l'Alt Vallespir amb ajuntaments d'aquest territori, principalment amb l'alcaldessa d'Amélie-les-Bains, la Maria Costa. I treballaré també en un consorci transfronterer que es diu El País d’Art i d’Història Transfronterer de les valls catalanes del Tec i del Ter, que està format per una trentena d'ajuntaments del Ripollès, l'Alta Garrotxa, l'Alt Empordà i el Vallespir; el centre d'operacions serà a Amélie-les-Bains i treballaré en diferents projectes com a director de desenvolupament transfronterer i projectes estratègics. Em permetrà continuar lligat a la realitat transfronterera i desenvolupar projectes, gràcies a l'acollida i l'estimació que m'han demostrat els ciutadans i els representants d'institucions de la Catalunya Nord.