És el nou inspector en cap de la Policia Local de Castelló d’Empúries i la seva arribada vol aportar un canvi en el model actual amb la introducció de la proximitat estratègica

---

Fa pocs dies que ocupa el càrrec. Com ho ha entomat?
En faig una valoració molt positiva, de moment hi ha total predisposició al departament. A poc a poc, anem formulant les bases dels projectes que constituiran el futur model de l’organització policial i tot i que és una feina que s’ha d’anar dinamitzant i treballant de mica en mica, de moment hi ha molt bones sensacions.

Castelló no és un dels municipis de la comarca amb un percentatge delinqüencial molt elevat. Quins són els problemes reals?
Els problemes reals parteixen de la base més competencial, és obvi que els més reals són els problemes de seguretat viària i d’ocupació. La seguretat viària perquè és la competència pròpia que tenim en l’àmbit municipal i l’ocupació perquè és un fenomen que està in crescendo a tot l’estat, però tenim la casuística que molts dels habitatges que hi ha al municipi són de segona residència. També s’ha de tenir en compte, però, que l'ocupació no és només el problema sinó el focus delinqüencial que pot generar una ocupació. És per això que les prioritats que tenim són el trànsit, les ocupacions i l’incivisme, en general.

Ha començat a gestionar un cos d’una quarantena d’agents. Què vol aportar la seva figura a l'estructura policial?
Lideratge, treball en equip, motivació, noves eines i nous sistemes. Crec que la base substancial del model policial que defenso és la proximitat, en tots els seus sentits.

Quan parla del «nou model», a quin es refereix?
Vull implantar la figura del model de proximitat estratègica. A l’Estat espanyol anem rere el model anglosaxó i de fet, el 1788 Robert Peel ja parlava del model de proximitat estratègica. Aquest és un model de les policies locals que ens dona proximitat al ciutadà i ens ajuda a fer veure que el ciutadà és una part activa del sistema de seguretat pública. Ara ens movem en un model d'acció reactiva, que és el que s’entén com a policia de tota la vida, és a dir, quan surt el servei hi anem i el resolem, sigui de la modalitat que sigui, però també hem d’entendre que som policia local i hem d’adoptar el sistema proactiu, que és el de tenir més patrulles a peu, més proximitat amb el ciutadà i amb les entitats per així saber quines són les necessitats de la població i també les problemàtiques. I, d'aquesta manera, poder tenir i aplicar eines de treball que ens avancin a les problemàtiques. Ho podem exemplificar amb l’incivisme al nucli antic de Castelló d'Empúries. Si tenim un contacte permanent amb el ciutadà, amb el teixit empresarial, amb les associacions i entitats, sabrem que a una zona s’estan produint cert actes i podrem treballar-hi de base, abans que s’estengui a la resta del municipi.

Un dels seus objectius, tal com destacava a la presentació, és «dotar el cos de recursos necessaris». Quines mancances té?
Sobretot cal modernitzar l’instrumental, com ara: un radar nou, un aparell per efectuar controls de detecció de drogues en conducció, nous vehicles mampara..., és a dir, adaptar qualsevol instrument operatiu al context tecnològic actual, i això ens permetrà, també, avançar-nos a certs comportaments delictius. Una de les bases de la remodelació tecnològica que volem aplicar, i serà efectiu ben aviat, és el sistema de videovigilància del municipi, aquesta és una de les nostres prioritats.

Per controlar el trànsit o els punts conflictius del municipi?
Tindrem dues tipologies de càmeres, les càmeres de trànsit i les de seguretat ciutadana, aquestes darreres s’han de justificar en zones on hi ha problemàtiques conegudes, però la idea és establir-ne les dues tipologies.

El que també està a sobre la taula és l’ús de pistoles elèctriques. S’aplicarà l'ús d'aquesta mena d'armes, al municipi?
La idea és dotar de recursos els caps de torn de cada escamot amb el curs d’Homologació de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i així adquirir les pistoles Taser.

Fent una anàlisi del cos, digui’m, què canviaria de l'antiga gestió?
Una de les meves premisses és incrementar la plantilla. Abans, el cos tenia augments molts dosificats i el que vull és un augment de personal notori.

De quina xifra estem parlant?
L'increment ja s'està executant, estem esperant un certificat que ja té el procés selectiu obert de dues places de caporal de promoció interna i també n'estem esperant dues de promoció externa i una gran tongada de places d’agent i de sergent. La concepció de la plantilla que hi ha ara mateix no serà la que hi haurà d’aquí a quatre o cinc mesos. Hi haurà un increment substancial i així podrem fer una millor gestió del patrullatge amb intel·ligència policial, és a dir, aplicant mètodes tecnològics per sectoritzar els patrullatges, planificacions de treball, entre altres. La idea seria aplicar-ho amb cinquanta-cinc persones adscrites a la policia local.

[caption id="attachment_46810" align="aligncenter" width="550"] Foto: Àngel Reynal[/caption]

Amb aquest increment de personal veurem, doncs, més dones a la plantilla?
De fet, aquest és un dels meus objectius: la incorporació i equiparació del percentatge de dones al cos. Actualment, hi ha set dones, però a la plantilla adscrita de la policia local no tot són policies, també hi ha administratius, i en total hi ha set dones de les quals quatre són agents. I, d'una plantilla de quaranta-quatre persones, això no arriba al 12% i la idea és intentar arribar al 40%, que són les taxes que s’han de cobrir, com a mínim, per a dones en una organització policial. A més, juguem amb un marc normatiu que ens empara, ja que tenim la disposició addicional vuitena de la Llei 16/1991 de policies locals, que fa una reserva de places per a dones en processos selectius d'organitzacions policials.

Un dels problemes és que les plantilles policials estan envellides. És el cas de la d'aquí?
Hi ha un contrast. La part positiva és que ja s'estan cobrint les places dels agents que es jubilen i ara és un moment de canvi generacional molt important que hem d’aprofitar per dinamitzar el projecte amb les noves incorporacions. Tenim moltes jubilacions i en els pròxims cinc anys es retiraran unes deu persones de la plantilla, això serà un canvi radical per al cos.

Hi ha una gran part de la població que ha perdut la confiança en la policia, per diferents motius. Com s'hi treballa?
Quan tinguem la incorporació de nous efectius, es crearà la unitat de proximitat i això farà que millori la visió del cos, ja que hi haurà més patrulles i més agents al costat del ciutadà.

Compten amb el Grup d’Atenció a la Víctima (GAV). Com treballa aquest departament i qui en fa ús?
Hi ha dues tipologies d’usuaris: la transitòria i la indefinida. La segona és la persona que després d’un fet delictiu requereix un constant suport i seguiment de la policia i ara tenim unes vuit persones que en fan ús. D'altra banda, també estem sempre pendents dels serveis que surten per si hi ha una víctima potencialment desemparada. Si és així, se li fa un seguiment, encara que sigui temporal, els 2-3 dies després del delicte, per assessorar-la, per facilitar-li allotjament si no en té o per incidir en quines són les seves possibilitats en la denúncia. Sovint ens trobem amb gent que no té formació o que no sap llegir ni escriure, que són de fora, o són menors desemparats, entre altres. És gent que sap que ha d’anar a la policia a denunciar, però no sap el que passarà després i amb aquest servei s'ofereix un seguiment a l'usuari.

Quina radiografia en faria de la societat actual del municipi alt-empordanès?
És una societat molt diversa. Tenim un 43,2% de la població d'origen estranger i és un dels municipis amb el percentatge més elevat de Catalunya i que ronda les setanta o vuitanta nacionalitats, i això fa que sigui una societat molt diversa. I també cal afegir-hi la complicació dels períodes d’afluència poblacional, ja que multipliquem per sis o set la població a l’estiu i això fa que la nostra recepció del servei policial a l’hivern no sigui la mateixa que a l’estiu. A l’estiu ens podem trobar entre trenta o cinquanta serveis al dia.

I de quina tipologia?
A l’estiu de tot: accidents de trànsit, robatoris amb força, botellades, discussions veïnals, ocupacions, incendis...

Com és la relació amb els altres cossos de seguretat?
Molt bona, només d’arribar com a nou cap vaig tenir una molt bona recepció per part de l’inspector en cap de l’ABP de Mossos d’Esquadra de Roses i des d'un primer moment van fer-me un relleu molt correcte i van donar-me les premisses necessàries. També es va presentar l’inspector en cap de la policia local de Roses amb una predisposició total.

Com vol que sigui el cos de la policia local de Castelló d’Empúries?
Crec que el cos ha de destacar en tres qüestions bàsiques: la transparència, la diversitat i les tecnologies. Aplicant aquestes tres premisses i essent una policia pròxima, donem la visió que estem adherits al context social actual, que podem donar emparament a totes les necessitats dels ciutadans de la vila i, sobretot, per mi un dels eixos més importants a treballar és l’estratègia de proximitat i que els ciutadans ens notin al seu cantó i que la policia no hagi d'intervenir només quan hi ha robatoris o quan els posen una multa, sinó que la ciutadania es pugui comunicar amb el cos, que ens expliqui les seves necessitats i que siguin un actor més del sistema de seguretat.