És l'actual director i propietari de la casa de colònies Les Orenetes (Borrassà) i del centre d'educació infantil Narcís Monturiol de Figueres. En aquesta entrevista desgrana com ha viscut la pandèmia el sector del lleure, quines complicacions ha tingut al llarg de l'any i, entre d'altres, quin és el present i el futur de la casa de colònies. També n'explica la història i els seus inicis

---

Sembla que el sector del lleure s'ha reactivat una mica, però també ha patit la crisi de la pandèmia. Què tal?
Hem estat catorze mesos tancats i la veritat és que s'ha reactivat molt bé. A Les Orenetes hi fem casals, colònies, trobades familiars, grups d'esplai... i això ens està salvant una mica. Si només haguéssim sigut casa de colònies ara estaríem a la ruïna, com a casa de colònies ha sigut i és molt difícil. Aquest any també s'estan suspenent les activitats escolars d'anar de colònies, la setmana que ve m'han anul·lat la reserva, i la sort és que quan hi ha una anul·lació, tenim llista d'espera d'altres escoles i anem salvant els dies.

L'estiu de l'any passat no es van poder fer colònies, és així?
L'estiu passat vam poder fer el casal de juny, juliol, agost i setembre, però colònies no. També vam poder fer el casal de Nadal i Setmana Santa.

Quines complicacions han tingut per adaptar-se a totes les mesures necessàries amb mainada?
L'1 de juliol de 2020, després de trenta-dos anys treballant a Les Orenetes, semblava que fos el meu primer any. Tot era nou, els protocols nous, normatives, ràtios, espais, desinfeccions... Diré més, els casals van ser els grans precursors perquè poguessin obrir les escoles amb garanties. Em van trucar directors i directores de diferents escoles de Figueres per preguntar sobre temes com ara: la mainada, els pares, el servei de menjador, les entrades, la distribució de l'espai... I en vam parlar molt amb tot el sector, a les escoles van començar amb una mica més d'informació, però els casals vam començar que no sabíem res. Ens trobàvem amb nens amb vòmits, addiccions, angoixes, pors... Ens vam trobar de tot. Feia molt de temps que estaven tancats a casa i es va notar molt.

Quina importància té el lleure per a la salut física, però també mental, de la canalla?
Poso un exemple: el primer dia va arribar un nen amb pors i angoixes, i al cap de tres dies d'estar a la natura, va fer un canvi impressionant. Totes les activitats les fèiem a l'aire lliure, per seguir els protocols, i vam veure que els nens tornaven a gaudir de l'espai, de les piscines, de les guerres d'aigua, de compartir amb altres nens i nenes... Van tornar a socialitzar, i va ser una feina dura, eh? Però era molt necessari. L'educació en el lleure i en un entorn natural, amb animals i piscina, dona un plus a la mainada.

Tot i ser els precursors per les escoles, aquest va ser un sector una mica menyspreat per les institucions. Ho veu així?
Sí i no. Va haver-hi una mica de tot, la situació amb què ens vam trobar és que els nostres inspectors, tant de Joventut com de Sanitat, també estaven confinats i també estaven perduts. Havien de rebre ordres de les conselleries i les ordres no arribaven. Amb l'inspector de Joventut, en Joan Salellas, quan al març els trucàvem per preguntar què havíem de fer amb les anul·lacions i les pagues i senyals, no sabien què dir-nos, perquè ni ells sabien què s'havia de fer. L'administració va quedar molt desemparada i la sort que vam tenir és que ens vam ajuntar 110 cases de colònies i a partir d'aquí anàvem compartint i parlant, cadascú feia una mica la seva, però almenys ens explicàvem els nostres problemes i a partir d'aquí en vam poder treure suc. Cada casa de colònies té el seu món i s'ha gestionat com s'ha pogut, hi ha cases que no podien tornar cap paga i senyal i nosaltres el que hem fet ha sigut guardar les pagues i senyals, sense quedar-nos-en cap. Evidentment, ens hem endeutat, però qui no ho ha fet? I el més important és que no ens hem arruïnat.

Les Orenetes és un espai conegut per a molta gent. Com neix, però, el projecte, ara fa 32 anys?
Fa 32 anys, jo en tenia 13 quan vaig començar a ajudar al negoci familiar. I tot això va començar perquè eren els camps dels avis i hi havia una petita barraca de fusta amb gallines. La meva mare, Irene Vergés, va ser precursora de les llars d'infants a la comarca, i com que tenim el centre d'educació infantil Narcís Monturiol, un dia va dir «per què no anem amb els nens, al camp dels avis a veure les gallines?» i va ser una excursió genial. L'any següent vam dir «i per què no agafem una cassola i cuinem allà mateix amb uns fogons?». I amb els anys vam anar creixent. Es va construir una petita estructura, després una petit habitacle, fins que l'inspector de Joventut, Vicenç Cànovas, ens va dir que sortien unes normatives per fer cases de colònies i albergs per promoure el lleure a l'entorn natural. I gràcies a l'inspector vam començar a construir més espais, vam posar vint lliteres, després trenta, més tard ja eren cinquanta, vam posar més animals, es va construir la piscina i van començar a venir escoles i grups. I així fins avui.

Avui, que és una finca de... quants metres quadrats?
10 hectàrees, 99.500 m2. I ara tenim un total de cent set llits i els casals tenen una capacitat de tres-cents nens. Aquesta és la xifra màxima, eh? Aquest any encara continuarem amb els protocols covid-19 i farem cent cinquanta nens, així hi haurà 15 nens per grup. S'ha quedat una vuitantena de nens i nenes sense plaça, i em sap molt greu haver de dir que no. L'any passat vam anar molt bé amb grups de deu nens i nenes, econòmicament no a ser rendible, però és el que tocava. El que tocava era treballar i oferir el servei, i aquest any amb els grups de 15 tindrem una mica més de marge. Si fem cas als protocols de Joventut, que ens diuen que es poden fer grups de 24 nens i fins a 240 nens al casal, s'ha de fer separació d'espais, de piscina, menjadors separats... És impossible. Vam obrir inscripcions el 28 de febrer, i el 3 de març les reserves ja eren del 90%.

El pas de l'AVE va marcar un abans i un després a la finca de Les Orenetes.
Quan van començar les obres va ser caòtic, per aquí passaven fins a dos-cents camions, els treballadors i constructors, gent de l'AVE, les antenes... Aquell any va ser complicat, però he de dir que es van portar molt bé amb Les Orenetes, perquè van fer una inversió de 750.000 euros per tal que Les Orenetes pogués continuar, i per això vam fer les piscines noves. El més fàcil era fer passar el tren pel mig, i com a dada curiosa, dit per l'enginyer Fèlix Torres, aquí vam aconseguir desviar la MAT, que les MAT normalment van rectes. A més, això és nucli zoològic.

Ho desconeixia.
Les Orenetes està considerat nucli zoològic, i només hi ha tres llocs a Catalunya amb aquest segell: El Zoo de Barcelona, el Parc Temàtic de Sabadell i Les Orenetes. Són permisos que donaven abans, i quan vam començar a portar dromedaris i llames, ens vam treure el permís. Ara, evidentment, no tenim animals salvatges, i tota aquesta part l'hem anat suprimint. Amb la mainada has de tenir conillets, ànecs, gallines... El que vol i necessita la mainada és participar, donar menjar als animals, entrar a les quadres.

D'aquesta manera també es fa educació de benestar animal, no?
És una passada, i sobretot amb nens que tenen TDA o autisme, els veus treballar amb aquests animals i és una meravella. La setmana passada va venir una escola amb un nen autista que no havia fet cap reacció, vam entrar a la zona dels conills i un conill se li va posar a la falda i la mestra va dir-nos que era la primera vegada que tenia una reacció, va ser un moment molt bonic. I nosaltres no vam fer res, va ser el conill.

Me'n vaig a la llar d'infants. Sé que porta molts anys batallant amb la legalitat d'altres centres. Com avança el procés?
Estem una mica decebuts perquè continua igual. Aquest buit legal que hi ha sobre ludoteques i agrupaments familiars, moltes escoles bressol il·legals ho aprofiten. A Figueres, per exemple, hi ha una llar d'infants que la seva llicència d'activitat és reforç de francès i tenen mainada de 0-3 anys, amb tot el que comporta...

Fa molts anys que es baralla amb aquesta situació. Què li diu l'Ajuntament de Figueres?
He de dir que el nou equip de govern m'ha atès dues vegades, tant l'alcaldessa com el regidor d'Educació, i m'han atès molt amablement i han escoltat la problemàtica. Si els altres governs, com el de Jordi Masquef, Marta Felip i Santi Vila, perquè el procés comença amb Santi Vila, si aquests no van poder solucionar-ho, és que alguna cosa passa i solucionar-ho deu ser molt complicat. Al final s'haurà de fer una denúncia general, però com que és un reglament de la Generalitat de Catalunya, els advocats diuen que ha de ser la mateixa Generalitat que posi els punts sobre les is. Jo només espero que amb el regidor d'Educació, que m'ha escoltat més d'una vegada, aconseguim alguna cosa. Hi ha Ajuntaments que han solucionat el problema, la primera denúncia la vam posar el 2008.

[caption id="attachment_40955" align="aligncenter" width="650"] Foto: Àngel Reynal[/caption]

Hi ha altres poblacions de Catalunya que ho han aturat?
Sí, tenim l'exemple de Palamós i també el de Sant Quirze del Vallès...

Quin ha de ser el futur de Les Orenetes?
Penso que a Les Orenetes hem arribat a un punt que, a banda de casals, grups d'esplai, famílies, etc., hem inclòs altres celebracions com casaments, batejos, trobades, concentracions de motos... Hem aconseguit també que Les Orenetes no només sigui d'estiu, sinó de tot l'any. El 2019 per primera vegada a la nostra història vam aconseguir omplir tots els caps de setmana, i ara pel 2021 comencem a tenir tantes demandes que potser hi haurà llista d'espera. Hem obert la ment i fem de tot, als casaments estic a la barra lliure fins les 6 del matí. I l'èxit és ser-hi i controlar que tot vagi bé. Ara el que fem molt són aniversaris de 30, 40 i 50 anys.

De fet, és un espai que lliga diferents generacions.
Molta gent que ve havia sigut alumne quan jo tenia 20 anys, i ara ens porten els seus fills, i és molt bonic. A vegades venen els avis a portar els nets i ens diuen «és que jo ja hi portava els meus fills aquí, a Les Orenetes!».

Per què el nom de Les Orenetes?
Les orenetes són uns animals migratoris que venen amb el bon temps i marxen amb la fred. I és el que passa aquí amb la mainada. És una de les idees que vam tenir, posar el nom a una casa de colònies no és fàcil, i menys fa tants anys, però al final el nom el fa la gent, el dia a dia i els anys.