És el nou alcalde de Llançà després de fer oficial un pacte polític entre el seu partit, el PSC, i el partit de Núria Escarpanter, Junts per Llançà, amb qui es repartirà l'alcaldia en aquest mandat. En aquesta entrevista el batlle destaca quines seran les actuacions del pressupost 2020 i del Pla director litoral. I com aquest pot afectar al municipi, sobretot a la zona industrial, entre altres

---

Llançà va aprovar el pressupost al desembre, de 9.844.100 euros, però acompanyat d’un informe sobre el dèficit als serveis. Com s’ha d’entendre?
Prestem molts serveis a la població, com ara el d'escombraries, la llar d’infants, els llibres escolars, les subvencions o transferències d'entitats, que això no és el més rellevant, però on més dèficit tenim és al servei d’escombraries. Tenim un cost efectiu d’1.400.000 euros i en recaptem 835.000. Aquí es produeix un dèficit molt bèstia. L’única solució que ens diuen des de l’auditoria és que s’haurien d’incrementar les taxes i el que hem fet aquest any és explicar la situació.

Dels prop de 10 milions d'euros, més de 4 milions són només per a despeses de personal.
Ara hem encarregat a una consultoria d’auditories laborals que ens faci un estudi organitzatiu per veure quina seria la dimensió més òptima de l’Ajuntament de Llançà i com convé organitzar les àrees. Estem en fase inicial i sobre el que havia negociat amb el personal, ja que volen una relació dels llocs de treball. És important saber què fa cadascun dels funcionaris i el personal de les diferents àrees i veure si hi ha tasques duplicades o no, i cal veure si té la dimensió que necessitem. Tothom diu que vol millorar les seves condicions laborals però tot té un topall –que és el pressupost– i tot va lligat a quina és l’estructura més òptima de l’Ajuntament. Tenim el personal que tenim perquè són uns serveis que ens demana la ciutadania.

És curiós perquè, per dir-ho així, només queden 520.000 euros per invertir.
Això és el que vull explicar a la població: la màquina de fer bitllets no la tinc i com a gestor públic hem de justificar molt bé on van els diners, però també hi ha un exercici de transparència. Si volem un poble on s’han de millorar moltes coses haurem de regularitzar les taxes. Hem d’igualar costos amb ingressos i tenim taxes que estan molt per sota i tenen un dèficit important, el qual portem arrossegant durant temps. Abans d'apujar els impostos vull que aquest any sigui d’ajustament i d'eliminar els costos superflus que tenen un sentit no essencial. Cal optimitzar el rendiment al màxim possible, tot s’ha de treballar amb les associacions i diferents col·lectius, i ara volem seguir incentivant això.

On pensa que caldria retallar?
És el que volem esbrinar aquest any, volem veure quin és el cost necessari. De moment totes les àrees ja estan retallant, ajustant i renegociant contractes amb proveïdors... però hi ha un moment que toques el moll de l’os i aquest es diu despesa estructural. Si volem millorar carrers i sales polivalents i tenir més equipaments, no hi ha altra via que una pujada d’impostos o contribucions especials, que, per exemple, a Llançà no n’hi ha com en altres poblacions.

Pel que fa a inversions, cap on anirà aquest milió i mig d’euros?
Invertirem bàsicament en millores necessàries com són la reposició de carrers i el més essencial i bàsic. També hi ha una part que anirà per al benestar animal, ja que necessitem crear espais per a animals i perquè tenim un problema d’incivisme i de defecacions. Bàsicament les inversions aniran encaminades a la reposició de les infraestructures que ja tenim.

L’equip de govern ha decidit no apujar impostos i en canvi l’oposició deia que sí.
No sé si s’havia vist mai que l'oposició demanés apujar impostos. La decisió del govern de no apujar-los té l’efecte de fer veure a l’oposició que realment cal apujar els impostos però no es poden apujar sense justificar-ho a la ciutadania... Em fa gràcia perquè a molts plens he de sentir dir-me que «vostè va pel dret» i precisament abans d'apujar les taxes s’han de mirar bé les dades del poble, ja que a Llançà hi ha un índex d’atur important i una renda per càpita baixa.

El seu mandat ha començat amb turbulències, es van haver de suspendre alguns plens i l’oposició els va acusar de «vulnerar drets». Què passava amb els expedients?
A veure si ho explico bé... el reglament et diu que has de tenir els expedients tancats 48 hores abans del ple i va haver-hi un moment que ERC ens va demanar canviar el criteri. Van presentar un recurs a la convocatòria d’una comissió informativa on deien que aquestes 48 hores s’haurien d’interpretar extensivament a les comissions informatives, per tant, volien tenir els expedients tancats 48 hores abans de les comissions. Això ens va suposar un canvi sobtat i vam accedir-hi pensant que dotaríem de més contingut les comissions, però no va ser així. A la comissió dels pressupostos van tenir durant una setmana tot el dossier del pressupost i aquella comissió va durar molt poc, ningú tenia preguntes, i quan vam fer el ple van començar les preguntes... Considero que el debat a fons l'hauríem d'haver fet a la comissió informativa. I l’altre ple que vaig posposar va ser a conseqüència d’una desgràcia personal.

Com és actualment la relació amb l’oposició?
És una relació que volia que fos bona, oberta i participativa. Evidentment amb ERC Llançà hi ha un passat però aquesta és una nova legislatura i nosaltres hem passat pàgina, i volem fer un Llançà millor. Fins i tot, vaig dir-los que era millor fer moltes juntes de portaveus amb la voluntat de treballar plegats i em vaig adonar, quan vam fer el debat d’investidura, que hi havia aquesta intenció. Soc de bona fe i m’ho vaig creure però constantment hi ha sortides de to i demagògia, com ara gravar el ple i llavors no fer transcripcions parcials.

Aquest serà un mandat repartit i quan a vostè li havien de donar la vara no li van donar... podria repetir-se la situació?
Sí, sí... ja me’n recordo [entre riures]. Però no, soc una persona de paraula. A mi m’agrada complir els pactes quan els he lligat, i sempre ho he interpretat en clau municipal. No agafaré excuses com el meu predecessor per trencar un acord purament municipal. La gent de Llançà vol consens i ens agrada tirar endavant els nous projectes que tenim al poble.

Una altra polèmica ha estat amb la Unió Excursionista Llançanenca, quina solució proposa l’Ajuntament?
Des del primer dia es va dir que no calia patir, l’Ajuntament es compromet a oferir un espai alternatiu. Nosaltres estem al seu costat perquè es tiri endavant tot, només faltaria. El problema va ser que el president no va acceptar que l'Ajuntament pogués estudiar la possibilitat que dels tres espais que utilitzen de l’edifici actual, que és de titularitat municipal, un fos per al SEM. I no es pot imposar o pressionar un Ajuntament, no va d’amenaces, això. També hi havia el problema de l’electricitat, que ja s’està solucionant, i tindran electricitat. I si no, com en l'anterior edició, els cedirem un grup electrogen municipal.

Per raons tècniques allà hi ha d’anar el SEM i buscarem quin espai necessita la Unió Excursionista. El que no podem acceptar és que un president d’una entitat que respectem i agraïm públicament intenti imposar una qüestió que no els correspon. El SEM ha de mantenir la seva base: 24 hores d’assistència mèdica i d'urgències, és vital pel poble.

A l'entrevista abans de les eleccions li vam demanar pels tres projectes prioritaris per Llançà i va dir: residència de gent gran, Casa Marly i zona industrial. Com avancen?
Pel que fa a la Casa Marly tenim previst, aviat, obrir l’edifici del carrer Cabrafiga i volem parlar amb els diferents col·lectius i associacions que poden tenir un ús directe per veure quins usos volen. Estem parlant d’usos provisionals i volem parlar sobretot amb el jovent i també amb la gent gran, que són dos col·lectius molt importants pel poble. No està decidit encara, no tot depèn de l’Ajuntament i no ho hem decidit definitivament. Ara hem fet una actuació de neteja als jardins perquè volem obrir-los al públic i estem fent reunions amb els comerciants per veure com enfoquem el projecte definitiu. Em permetràs que no el digui públicament encara, ja que aviat parlarem de la consulta participativa. Sempre he sigut partidari d’oferir propostes, per tant, presentarem a la ciutadania el que tenim projectat i a partir d’aquí haurem de prendre una línia acceptada pel poble.

És a dir, l’equip de govern presentarà una proposta per a l’espai però hi haurà una consulta participativa?
Sí, nosaltres direm què hi faríem i si veiem que el poble li dona suport ho tirarem endavant o, si no, estudiarem les propostes alternatives. Ens hauria agradat que en aquest debat hi hagués estat l’oposició per enriquir-lo.

[caption id="attachment_29852" align="aligncenter" width="650"] ÀNGEL REYNAL[/caption]

I la zona industrial, com avança?
El Pla director litoral ens ho ha paralitzat tot, ens han traspassat tota la informació sobre els terrenys, que estan considerats inundables, i això ens retalla força la zona definida dels terrenys industrials. El que vol el Pla director litoral és conservar les lleres naturals i ara estem anant a moltes reunions per pressionar, ja que a Llançà tenim realment un dèficit de polígons i com que el Pla director limita l’ocupació i la densitat, hem de demanar que ens deixin llocs estratègics. Volem que siguin un eix estratègic dels polígons però necessitem sols. Estem d’acord amb l’ús residencial del Pla però amb l’industrial no.

Com més afecta, per dir-ho així, aquest Pla director, a Llançà?
En la mesura del possible, aquí ja teníem els deures ben fets, perquè no teníem un urbanisme gaire agressiu d'ocupació a primera línia de mar i sempre havíem treballat amb teixit esponjós, amb molta edificació aïllada i amb la recuperació d'espais verds, i això ens ho han retallat. Però el que em preocupa més és el sòl industrial. No té una densitat d’ocupació massa gran i tampoc hi ha un impacte paisatgístic, ja que la zona que demanem és bàsicament a l’entrada del poble i a l’estació, i aquesta ja és una zona on es treballa i queda allunyada del terreny de protecció natural que és el Parc Natural del Cap de Creus i l’Albera.

Parlava ara de l’entrada del poble, una de les demandes històriques de tots els governs que han passat per aquest consistori. Què se'n sap?
Estem pressionant l’Estat en tots els àmbits perquè, dins els Pressupostos generals de l'Estat, ara hi ha el meu grup i evidentment estic aixecant molt el dit i dient que es recordin del nord. Estem amb un dèficit d’infraestructures molt gran i el que dic, estem pressionant en tots els àmbits. Espero que aquella rotonda, que representa un tap d’ampolla per la gent que ve de la zona del Port de la Selva, pugui ser una realitat i esperem que sigui en aquesta legislatura.

Ja fa molts anys que es promet, no?
Sí, i el projecte estava aprovat i adjudicat però vam tenir l'informe de l’ACA que deia que la pujada de l’aigua podria trencar l'equipament, i deien que la solució tècnica era que l’eix fos elevat però això pujava 2 milions més. Ara estem treballant amb espais alternatius, que no sigui allà per possibles riuades, i estem treballant en zones que no tinguin aquesta inundabilitat però que ens ajudin a descongestionar l’entrada.