És l'alcalde de Sant Miquel de Fluvià des de l'any 2003. Fa gairebé un quart de segle que treballa pel govern municipal, primer com a regidor i finalment com a alcalde, amb el grup ISM-CP. Destaca que una de les demandes del veïnat és la instal·lació de fibra òptica. D'entre els reptes municipals, en destaca la unificació del nucli antic amb la zona residencial i la promoció del patrimoni

---

El pressupost per aquest 2020 és de 725.959 euros, 694.775 dels quals són despeses. En què s’invertirà la resta?
Tenim molta despesa corrent i és on anirà destinat majoritàriament el pressupost, ja que tenim molta despesa social, com ara del personal que es dedica al centre cívic, a l’escola, a la llar d’infants, etc. Pel que fa a inversió, estem pendents del Pla d’obres, a veure si finalment surt i a veure què ens concedeixen, per tant d’inversió n'hi haurà poca. Canviarem prop de 120 lluminàries, que les passarem a leds, també adequarem un parc infantil que hi ha a la zona al costat de la sala de festes i ara estem a punt de treure a concurs una obra de dinamització territorial que consistirà a arreglar el primer tram del carrer Major i, a més a més, fer una vorera una mica més ampla per als visitants per tal d’unir el nucli turístic, és a dir, des de la plaça del Monestir fins al forn romà. És per unir els dos punts d’atracció turística que té el nostre poble.

Parlava del Pla d’obres, què se n’espera?
És la subvenció que antigament sortia de la Generalitat i per la crisi fa anys que no rebem. Aquest 2020, si finalment s’aprova el pressupost, que sembla que al final serà veritat, és una línia de subvencions que per als municipis petits sempre anaven molt bé. És una injecció forta de diners i la nostra idea és acabar el carrer Major –que ara començarem amb una altra subvenció– i el carrer dels Horts. Aquí Sant Miquel hem estat molts anys invertint diners en els carrers de la part nova perquè molts eren de terra. Ara toca el nucli antic.

Quina diria que és la demanda històrica d’aquest municipi?
Si dic la demanda més important que hi ha ara per part de la població de Sant Miquel de Fluvià saps quina és? La fibra òptica.

Està a l’ordre de molts pobles de l'Alt Empordà.
Cada dia hi ha veïns que m'ho demanen i ho entenc, les èpoques canvien i ens hem d'actualitzar. Per sort, d’equipaments n'estem prou coberts per ser un poble que no supera els 800 habitants. Tenim la llar d’infants i tenim un dispensari que funciona diàriament. El que ens diferencia dels pobles de la nostra mida, per dir-ho així, és que tenim un centre cívic i que molta de la despesa es destina aquí. El centre cívic està obert de dilluns a divendres i hi ha activitats per a mainada, per a jovent i per a gent gran... És també una manera que el poble estigui dinamitzat.

Com definiria la societat del municipi? Està unida?
Sí, sempre ens agradaria que ho estigués més. Però, a vegades, quan vas al centre cívic –allà hi ha dues sales– pots veure els joves fent activitats i alguns els seus avis pintant, jugant a cartes, jugant al bingo, etc. Això és el que t’agrada i és l’essència del poble!

Sant Miquel també té escola, diuen que un poble amb escola és un poble amb futur. De quanta mainada estem parlant?
De prop d’una seixantena de nens i nenes. Tenir escola crec que és molt important per un poble, es fan moltes activitats i fa que la mainada s’arreli al municipi. Jo vaig anar a aquesta escola i els amics de petits sempre queden, els primers anys són molt importants.

Com que és un poble petit té subvencions petites. Com diria que està l’economia de Sant Miquel?
Després d’haver-ho passat molt malament, podem dir que ara estem molt bé, ja que tenim endeutament zero, no tenim préstecs ni cap pòlissa de crèdit. I paguem al dia, i quan dic al dia és al dia, inclús abans del que la llei marca. Aquí treballem amb petits autònoms que necessiten cobrar al dia i així ho fem. Ara la burocràcia va lenta, el pressupost, la llei de gestió municipal, que no pots fer com una economia familiar... aquí a vegades tens diners i el pressupost et diu que no pots gastar-los. A veure si ara, amb l’entrada del PSOE al Govern, no ens collen tant, als ajuntaments, sobretots als petits i que fem les coses bé, ja que tenim l’economia sanejada. A veure si ens deixen gastar una mica més.

Per aquí passa el Fluvià, i el Gloria quasi el fa desbordar. Com està actualment l’estat de la llera del riu?
Per sort aquí només va afectar un habitatge que està ben bé al costat del riu però res més. No vam patir danys, l’únic que la fisonomia del riu ha canviat totalment i convindria que l’ACA, d’una vegada per totes, netegés la llera d’arbres i vegetació. Fa poc vam fer una reunió al Consell Comarcal amb totes les administracions i ens van dir que ja s’hi posaven a treballar. Estem esperant, igual que netejar les platges. Jo crec que ara ho faran perquè ha estat molt gran el que ha passat. I ara, almenys, el que els tocaria fer a ells com a mínim donen permís per fer-ho. Precisament en aquest moment estem netejant uns recs, d’un episodi de pluges anterior al Gloria. Cal tenir clar que si no netegem els recs ens lamentarem tots.

Un dels atractius de Sant Miquel de Fluvià és el patrimoni històric que té, potser poc conegut. És així?
Totalment, és el gran desconegut de la comarca. A l’Alt Empordà sempre es parla de Sant Pere de Rodes, Vilabertran, la Ciutadella de Roses, Peralada, Empúries... N'hi ha d’aquests que esmento que són de la Generalitat de Catalunya i la cosa canvia molt, econòmicament parlant. Aquí a Sant Miquel l'any 2010 vam començar les excavacions del claustre, vam tenir la sort que Diputació de Girona va creure-hi, ja que aleshores això era un hort i havíem de dir «aquí sota hi ha quelcom molt interessant»; per sort ens van fer cas i de mica en mica aquest 2020 ja acabarem les obres. Dins les nostres limitacions i del pressupost, ho hem anat difonent i cada vegada és més conegut.

Què és el que hi ha exactament?
És un monestir romàtic del segle XI i és el que ens dona a conèixer. També tenim el forn romà del segle I, que això sí que pràcticament és únic i volem potenciar-lo. Està sota un dels carrers del poble i no és visible ni de bon visitar, passes per sobre i no el veus. Però hi és i l'hem de potenciar. A final de l’any potser venen 3.000 persones a veure'l, ho hem d'aprofitar.

Creu que hi ha retorn econòmic pel municipi a través del seu patrimoni?
No n’hi ha perquè no estem preparats. Aquí Sant Miquel de Fluvià ni tan sols tenim un bar específic perquè la gent que vingui a fer turisme pugui prendre alguna cosa. La gent ve i marxa sense deixar ni un euro al poble i no és perquè la gent no vulgui deixar diners al poble, és bàsicament perquè no estem preparats.

[caption id="attachment_29670" align="aligncenter" width="650"] ÀNGEL REYNAL[/caption]

Diu que no està preparat, per tant, quin ha de ser el futur o la línia a seguir per potenciar tota aquesta branca econòmica?
Aquí davant de l’església hi ha una finca i fa dies que estem parlant amb els propietaris per poder-la comprar i acabar d’arreglar l’entorn. Ens agradaria que fos un punt de trobada, un punt d’informació i un petit bar perquè la gent pugui venir i a partir d’aquí la idea és fer un museu. És el que diem sempre, en comparació amb fa 10 anys el poble ha avançat moltíssim, però de moment no tenim gairebé res.

És un dels pocs pobles de l’Alt Empordà que té estació de tren.
Això sí que és molt important, sobretot pels joves que van a estudiar a Figueres o a Girona o per la gent gran que no té cotxe per moure's... Anar a Figueres són 7 minuts de trajecte i la majoria de dies ni pagues el bitllet. Com que no hi ha taquilla per comprar bitllets i amb només 7 minuts de viatge, hi ha vegades que el revisor ni passa.

No hi ha taquilla a l’estació?
No, ja fa molts anys que no. Pel que sé, a l’Empordà en queden poques, d'estacions amb venda de bitllets: només Figueres, Llançà i Portbou, diria. I aquí hi ha molts usuaris que en fan ús, no només la gent de Sant Miquel de Fluvià. No en tenim constància perquè no hi ha taquilla però cal pensar que passa un tren cada hora tant d’anada com de vinguda. Aquest és un equipament important pel poble.

El seu és un dels pobles més petits, pel que fa a mida, de la comarca.
Sí, som el poble més petit després de Santa Llogaia, 3,6 km, i de contribució rústica potser cobrem 3.000 euros. Si ho compares amb Torroella de Fluvià, que a vegades ho parlem amb el seu alcalde, allà cobren 50.000 euros... És molt diferent, eh! Sí que és més petit, hi ha menys camins i tenim menys a mantenir, però aquí la rústica no ens arriba per fer res.

Vostè és alcalde des del 2003. Això són 17 anys d’alcaldia, s’ha plantejat mai deixar-ho?
I vuit anys de regidor, la suma són 25 anys a l’Ajuntament de Sant Miquel de Fluvià. Em conec el poble i jo sempre he sigut el típic que des de jove hi ha estat molt vinculat, a través de la Comissió de Festes, el club de futbol... i sempre he tingut inquietuds en relació amb el poble, m’agrada moltíssim estar-hi tan connectat.

A més, ara en aquest mandat no tenen oposició.
Aquesta vegada no, sempre n'hi havia hagut però ara no. Sincerament, però, en un poble petit l’oposició tampoc fa mal. Les vegades que n’hem tingut, mai hi ha hagut cap problema. És més, a vegades algú de l’oposició ha acabat venint a governar amb nosaltres. El 99% dels projectes que fem a l’Ajuntament són obvis i a vegades –molt poques– votaven en contra perquè si és oposició sembla que no puguis estar sempre d’acord, però la majoria de projectes són coses de sentit comú.

Un quart de segle dins l’Ajuntament, com ha vist evolucionar el poble?
Sempre dic que Sant Miquel de Fluvià a principis dels anys 70 era el nucli antic i prou, i l’arribada de l’estació i la doble via van fer que es comencessin a vendre camps de conreu a tocar del poble i es van fer les cases sense urbanitzar res, ni els serveis de l’aigua, ni enllumenat, ni desaigües ni carrers. Per tant, hi hem estat almenys 25 anys, per posar-nos al dia. Mentre un altre poble podia fer un pavelló d’esports o un centre cívic, que són equipaments que la gent aprofita, nosaltres havíem d’invertir en serveis bàsics. Ara he tingut la sort, com a alcalde, que els primers anys em va tocar gestionar serveis bàsics però he pogut tirar endavant projectes que llueixen i són més agradables per la gent. Aquest edifici mateix, [referint-se a l’Ajuntament] si no l’haguéssim comprat estaria ple de cases i hauríem perdut un espai del poble. Per mi això era innegociable, és un espai al voltant de l’església.

Comentava que una de les demandes dels habitants és la fibra òptica. Què més demanen?
Ara instal·larem wifi a alguns punts del poble, a través de la subvenció europea que tenen molts dels pobles, als espais públics. I com que aquests dies s’ha parlat de la connexió a internet, la gent m’ha començat a demanar més el tema de la fibra òptica. Ara estem parlant amb Telefónica, sé que tenen l'obligació de fer-ho a la llarga, però és una empresa i sempre van on hi ha més negoci i al final quedarem els petits. A banda de ser l’alcalde soc el carter i això fa que siguis alcalde 24 hores al dia, perquè mentre reparteixes cartes parles amb els veïns i t’ensenyen el problema in situ.

En el projecte polític d’Àngel Posas, quin és el tema que li ha quedat al tinter?
M’agradaria molt fer una ruta ciclista, un carril bici, vaja, pel Fluvià i que també serveixi per potenciar la branca cultural. Ja hi estem treballant amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i del Pla de l’Estany. Sembla que és un bon moment però són temes complicats. Aquest sí que és un projecte que m’agradaria molt fer. I l’altre és que aquest any acabarem la consolidació del claustre. Ara et trobes que molta gent et diu: «Sant Miquel ha canviat molt», i és positiu, crec que gràcies a la Fira d’Oficis que fem, que es diferencia molt d’altres fires de la comarca. I també tenim entre mans tot el que té a veure amb la recollida de residus. Volem apostar pel porta a porta i estem fent reunions, per sectors del poble, i a la zona del baix Fluvià tothom pensa igual. Seria la solució per reciclar com déu mana i també per evitar punts conflictius i de brutícia. Volem apostar pel porta a porta amb tot, sempre diem que si la gent s’ha d’enfadar que sigui només una vegada. Això ja no és un repte de poble, sinó de comarca, i espero i desitjo que es pugui fer a través d’aquest mandat.