És la responsable del MAC Empúries, una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya i amb una excepcionalitat única com a jaciment arqueològic de la península Ibèrica. En aquesta entrevista, Santos explica el projecte de recerca que tenen entre mans i quin ha de ser el futur de les ruïnes d'Empúries, entre altres. També destaca la importància de la tecnologia aplicada a la història

---

Podem dir que ens trobem a l’inici de tot? Com és treballar en un espai idíl·lic com és el jaciment arquitectònic d’Empúries, l’únic de la península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciutat grega amb les d’una ciutat romana?
És un jaciment excepcional i únic pel fet de simbolitzar la presència dels grecs a casa nostra. Evidentment, per un arqueòleg treballar en un ambient com aquest és un privilegi. La singularitat és que tenim la ciutat grega i la romana en un mateix lloc.

La història comença amb l’arribada dels grecs, és així?
Hi ha una ocupació anterior: gràcies a l’arqueologia sabem que tota la zona estava ocupada per una població local, des de molt abans de l’arribada dels grecs. Amb les excavacions recents hem vist que tenim restes d’època neolítica, fins i tot. Però quan es dibuixa el poblament d’aquesta zona de l’Empordà és a partir del final de l'edat del bronze i de la primera edat del ferro. Quan arriben els grecs entren en contacte amb la població local, però no és fins a la instal·lació de mercaders grecs quan es crea l'enclavament del comerç que coneixem com a Emporion.

Què n’aprenem, dels grecs?
Si mirem les arrels de la nostra cultura hi trobem moltes referències, ja que ens porten a les cultures clàssiques. A través d’aquesta presència arriben influències en tots els sentits: tecnologia, cultura, cultes...

Primer la població local, després grecs i finalment romans. Quines són les principals diferències?
Els grecs i els romans són dues de les cultures del Mediterrani que van tenir més extensió i més durada durant l’antiguitat i les tenim representades aquí. En relació amb la cultura romana, Empúries va ser el primer punt d’entrada i inicialment el que hi havia era una presència militar, van arribar les tropes romanes per combatre l’exèrcit cartaginès que es dirigia cap a la península Itàlica, per tant, van venir amb l’estratègia de tallar la rereguarda de l’exèrcit d’Anníbal. Finalment hi van instal·lar el campament militar, que va acabar essent el precedent de la ciutat romana. Inicialment el campament militar va coexistir amb la ciutat grega però finalment els romans van crear una nova ciutat, que va prendre realment les funcions de ciutat.

Ara, però, ens trobem enmig de l’àgora ('plaça pública'), a la ciutat grega.
Quan van arribar els grecs es van instal·lar al que avui es coneix com a Sant Martí d’Empúries, que era un promontori que estava al nord del port, separat d’on som ara, que avui no el veiem perquè està cobert de sediments i és el que estem investigant.

Pocs anys després van decidir crear el nou nucli, al qual la investigació moderna anomena neàpolis ('ciutat nova'). I aquest segon nucli es va convertir en el principal sector urbà, i és una ciutat portuària i que va evolucionar molt. Les restes que veiem actualment són del moment final, de quan ja es va entrar en contacte amb Roma. La ciutat grega es va transformar amb l'arribada dels romans, ja que va ser un moment d’auge perquè va comportar un bon pic econòmic per la ciutat. Quan excavem trobem els nivells corresponents del nucli grec més antic; el moment de transformació és el segle II aC, que ja hi havia els soldats romans, però a sota hi trobem totes les restes del segle V, IV i els nivells més antics, que són del segle VI aC, pocs decennis després de la primera instal·lació a Sant Martí d’Empúries. Llavors, un cop creada la ciutat romana, la part de la ciutat grega es converteix en una zona perifèria, com un barri portuari. Els elements més importants com ara el fòrum o les mansions més grans de les famílies d'elit són a la ciutat romana perquè és un nucli urbà molt més gran i que coneixem molt menys.

La ciutat romana d'Empúries, que ocupa més de 22 hectàrees, és sis o set vegades més gran que la grega i se n’ha excavat menys del 20%.

Què és el que distingeix una ciutat de l'altra?
El seu urbanisme és molt diferent. D'una banda, la ciutat grega va ser una gran ocupació de més de sis segles, per tant, l’urbanisme s’adapta molt a la topografia. Ara sabem que la ciutat més antiga era una ciutat amb terrasses que s'assentava a un vessant del turó i amb el temps veiem l’àgora regularitzada. D'altra banda, a la ciutat roma ens trobem amb una ciutat creada exnovo, en un moment de planificació i amb els límits fixats, els carrers perfectament rectes i amb una metrologia que definia els blocs d’edificis. En canvi, a la ciutat grega és més espontani, per això de la ciutat romana se'n diu la ciutat regular.

Abans ha fet menció de la façana portuària que es va descobrir aquest passat juliol. Com n'és, d’important, aquesta descoberta?
Aquí anem alternant la recerca perquè el jaciment és molt gran i hi ha molts temes d'investigació per desenvolupar. Ara hem retornat a la ciutat grega per estudiar les àrees portuàries, un tema fonamental perquè Empúries està molt lligada al seu port, ja que especialment a l’època grega la seva funció era comercial. Per tant, és molt important entendre com era el port i els canvis que va experimentar per entendre l’evolució de la ciutat. El projecte s'enllaça amb projectes d’altres anys i es faran diverses actuacions aquí i als voltants.

És que ho pensem poc, però quan ens banyem a la platja del Moll Grec, ens banyem entre història.
Precisament hem acabat una excavació en aquesta platja perquè el temporal havia deixat al descobert algunes restes de sota de les dunes; és l’extrem de la ciutat que arribava fins al mar.
Dins aquest projecte que parlem, fem les excavacions al barri portuari i la voluntat és recuperar la visió de la ciutat des del mar i canviar els esquemes que teníem fins ara. Va lligat amb el projecte de recuperació patrimonial d’aquesta zona perquè ara queda una mica apartat de l’itinerari, i la idea és posar-lo en valor i que els visitants puguin veure la façana portuària.

Les seves recerques necessiten anys i panys...
El projecte haurà de continuar els propers anys, i perquè el visitant pugui veure com era el port l'integrarem a les visites que ara fem en 3D.

La tecnologia 3D ha arribat al jaciment. D'aquesta manera es pot explicar molt millor una història que, per alguns, és feixuga, no?
Necessitem recursos d’interpretació, que en diem, i que ajuden els visitants a interpretar les restes. Aquests recursos són els guies o els plafons, també, però ara apostem per les noves tecnologies. Intentem de mica en mica poder treballar al màxim en aquesta línia. I així, quan el visitant arriba a Empúries pot veure unes primeres reconstruccions en 3D. Tenim una visita especial amb ulleres i tauletes per visualitzar en 3D els punts emblemàtics del jaciment; cada vegada la visita serà més completa. Vam començar amb l’àgora i el fòrum (és a dir, l’altra plaça pública), i l’any vinent esperem incorporar-hi el port. A la ciutat romana, dins el programa Patrimoni en Acció (amb subvenció de La Caixa) es va fer una reforma de l’espai de la casa romana i es va fer un circuit audiovisual que explica l’evolució d’una de les cases més singulars de la ciutat romana.

Una fusió entre tecnologia i història. Quines altres novetats presenta el recinte arqueològic?
Un dels projectes que tenim pendents és una reforma museogràfica de l’exposició permanent. És una renovació de la museografia, i els recursos audiovisuals tindran un paper important, amb continguts 3D. Seguim amb la línia de renovar els recursos del jaciment i val a dir que una de les grans novetats dels últims anys és el nou centre de visitants.

De quines xifres de visitants parlem?
Al voltant de 150.000 persones anuals, entre escolars (que són un 25% dels visitants) i visites particulars. I tenim dos perfils: per un costat, els visitants d’estiu, que és quan tenim la meitat dels visitants, entre juny i setembre, i són de públic familiar, sobretot. I per l'altre, les visites d’hivern, quan el gran percentatge és estudiantil.

[caption id="attachment_27897" align="aligncenter" width="600"] ÀNGEL REYNAL[/caption]

M’he quedat fent voltes al que ha dit, que hi ha menys del 20% estudiat de la part romana. Això vol dir que ens queda molta història per descobrir?
No arriba al 20%. De la ciutat romana queda molt per treballar per a les futures generacions, que segurament ho faran molt millor que nosaltres. És un jaciment molt gran i hi ha altres sectors interessants i que hem d’anar treballant. I no només és excavar, eh? També hi ha la part de conservació, que és molt important.

Fa la sensació que a l’Escala i l’entorn cada vegada que es remena apareixen tresors amagats.
L’Escala és un municipi que té una riquesa arqueològica molt important, hi ha Empúries però hi ha altres jaciments al voltant. Tenim una col·laboració molt estreta amb l’Ajuntament i això funciona molt bé.

Quin ha de ser el futur de l'espai?
Nosaltres som la seu d’un museu nacional que és el Museu d’Arqueologia de Catalunya i en aquests moments el museu està plantejant els objectius estratègics dels pròxims anys, i Empúries entra dins la planificació. A més, s’està treballant en una previsió de més anys sobre les actuacions que cal realitzar per millorar les instal·lacions, sobretot per als visitants. Com ara els espais i els programes de recerca. Hem de preveure quines seran les polítiques d’actuació, però sempre dins el marc del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Com a arqueòloga, però, cap on creu que han d'anar les futures excavacions?
Hi ha molts temes pendents de recerca. Sabem molt d’Empúries perquè s’hi ha treballat des del 1908, quan van començar les excavacions sistemàtiques. Les primeres, però, les va realitzar la Comissió de Monuments de Girona a mitjans del segle XIX. I pel que fa a visió de futur, cal destacar les investigacions de Puig i Cadafalch. Ens va proporcionar molta informació arqueològica però queda molt per investigar i conèixer, tant de la ciutat grega com de la romana.