Una decisió nefasta

0
1510

El Govern espanyol, presidit per Pedro Sánchez, ha decretat el retorn a la feina dels treballadors dels sectors no bàsics, sense aixecar, però, l’estat d’alerta actual. La mesura ha estat fortament criticada per la Generalitat de Catalunya, la majoria de professionals sanitaris i els principals experts en epidèmies, que defensen un perllongament del confinament total que s’havia aplicat fins ara. Consideren que un retorn a la feina, en les actuals circumstàncies, posa en perill la vida de milers de persones i que produirà, a partir dels propers quinze dies, una nova expansió de l’epidèmia de coronavirus, amb un increment extraordinari d’infectats i de morts. Els països que han adoptat una mesura així no estaven en un nivell tan alt d’afectats i de víctimes com ara té l’Estat espanyol (Catalunya inclosa, naturalment), que es troba entre els més infectats del món.

L’argument utilitzat per part del Govern espanyol és la necessitat de reprendre la producció i reactivar l’economia, molt malmesa ja d’abans de la crisi epidèmica. El criteri econòmic ha prevalgut per damunt del criteri sanitari. Però també en aquest punt la mesura ha estat criticada. Si en els propers quinze dies hi ha una expansió important de l’epidèmia i es torna a col·lapsar el sistema sanitari, pot haver-hi novament la necessitat d’un nou confinament total i, per tant, d’una perllongació de la durada de l’epidèmia. Vaja, que una mesura com l’adoptada ens acosta més a un escenari en què la situació d’excepcionalitat arribarà fins a l’estiu (o potser més enllà) i que es perdrà absolutament la temporada turística (fins i tot la del turisme interior, que era la darrera esperança que quedava). Un acudit que ha circulat aquests dies a les xarxes socials era ben descriptiu del que pot passar: explicava el cas d’un que davant del dilema entre la borsa o la vida va voler salvar la borsa i va perdre borsa i vida.

La retirada de competències de la Generalitat per part del govern de Madrid arran de l’epidèmia (que ja es va veure com un nou 155) ha convertit el govern autonòmic actual en un organisme que ha hagut de trampejar la situació com ha pogut i que a penes ha tingut el dret a discrepar de les decisions que creia errònies. S’ha arribat gairebé al greu zero d’autonomia. Però si el president Torra fins fa poc semblava una veu solitària que clamava en el desert, ara ja no està sol i noves veus crítiques han aparegut tant per part de presidents d’altres governs autonòmics com des de dins mateix del govern espanyol. Forçar l’aparença de normalitat en una situació de dramàtica excepcionalitat no pot fer sinó agreujar la crisi humanitària, la crisi econòmica i la crisi política. Caldria estar preparats per quan això arribi. Ho estem?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li