Sons del MĂłn, espai segur

0
637

La primera setmana de festival arranca amb Sopa de Cabra, Diego el Cigala i SĂ­lvia PĂ©rez Cruz i Marco Mezquida


«Bona nit, Roses. Bona nit, Sons del Món. Bona nit, malparits». Amb aquestes paraules de Gerard Quintana arrencava el concert de Sopa de Cabra el divendres a les deu de la nit a la Ciutadella de Roses. Començava Sons del Món, un festival que s’ha hagut de reinventar i readaptar a marxes forçades els últims mesos. La 13a edició d’un dels festivals musicals estivals de referència a tot el país oferirà fins al 15 d’agost nou concerts de primeríssim nivell.

ONADA MUSICAL. Quan portes 25 anys dalt dels escenaris i estàs promocionant el teu desè treball, escollir les cançons amb què et presentaràs en un escenari com el de la Ciutadella de Roses ha de ser complicat. Molt més si contem que has estat de confinament obligatori els darrers mesos. I encara ha de ser més complicat si ets un dels grups de rock català de referència per diverses generacions. Els Sopa de Cabra van aconseguir, la nit de divendres, resoldre magistralment aquest beneït problema. El grup gironí va mesclar a la perfecció els temes del seu darrer treball amb els clàssics que els han portat a l’excel·lència.

Una actuació in crescendo, on els Sopa de Cabra no van deixar cap dels èxits a la recambra, El far del Sud, Si et quedes amb mi, El boig de la ciutat i, naturalment, l’Empordà. El públic transgeneracional aplaudia sense compassió cada cop que acabava un tema. Quintana va tenir paraules de record per a aquells que salven vides, per als presos polítics i per als fidels de les primeres files que els acompanyen a cada concert. Passades les dotze de la nit, la melodia de Camins posava el punt final al segon bis del grup.

Ă€NGEL REYNAL

PIANO I VEU. Així de simple, i així de màgic. Diego Cigala va oferir a la segona nit d’actuacions de Sons del Món un concert on va repassar el bo i millor del seu extens repertori musical. Sense la seva guitarra, el Cigala va estar acompanyat amb la melodia del piano del Jumitus, un gitano del català barri de gràcia amb ànima llatina, que ha esdevingut un inseparable dels concerts del Cigala.

LA SÍLVIA I EN MARCO. El duet d’artistes va oferir un espectacle de simbiosi musical, en un concert de gairebé dues hores de durada. La cantant i el pianista van presentar Ma. Live in Toki, un disc enregistrat en directe el passat octubre a Tòquio. La idea original era que aparegués el desembre, però el confinament va precipitar-ne la sortida. Un concert realment únic, perquè tal com explicava Cruz, «cada dia la fem diferent, ens va agradar inventar música». Precisament és aquesta màgica compenetració entre els artistes el que fa que cada tema soni com una peça delicada, especial.

Cruz i Mezquida van fer un recorregut musical amb cançons pròpies, com la Joia (arigato gozaimasu), cantada en un nítid japonès per Cruz a l’inici del concert, i per mitjà de temes populars com La Nochera, provinent del folklore argentí i dedicada als que «han marxat però que encara hi són», explicava Cruz. I també amb cançons d’altres, com la tremenda versió del No surprises dels Radiohead, interpretada amb un petit piano que Mezquida tragina concert rere concert. Dues hores de delicadesa, potència i sentiment en estat pur.

SEGURETAT. La mateixa setmana que arrencava el festival, l’organització va anunciar la implementació de diverses mesures de seguretat extraordinàries. L’objectiu era i continua sent oferir una experiència musical en un entorn cent per cent segur.

Per aquest mateix motiu, els camins d’accés i sortida a la Ciutadella de Roses estan completament diferenciats. Senyalitzats tant al terra com a les parets. Abans d’accedir a qualsevol zona, s’ofereix gel hidroalcohòlic perquè el públic es pugui netejar les mans de manera constant.

Una vegada a dins de la Ciutadella, hi ha un espai village previ amb música ambiental. Les cues dels estands que ofereixen beguda i menjar estan senyalitzades perquè sigui imprescindible mantenir la distància d’un metre i mig entre els clients. A més a més, a cada punt de venda s’hi troba un nou dispensador de gel hidroalcohòlic. Les taules de la zona estan àmpliament separades entre elles, i de tant en tant la sessió musical es veu interrompuda amb els anuncis que recorden alguns procediments de seguretat sanitària. Entre aquests hi ha l’avís que una vegada s’accedeix a l’espai on es desenvoluparà el concert no és possible tornar al village.

L’ACTUACIĂ“. Aquesta Ă rea estĂ  dividida en tres zones: A B i C. Cadascuna tĂ© una franja horĂ ria d’accĂ©s determinada, i estan dividides en franges de 20 minuts des d’una hora abans del començament del concert. Amb dos camins diferents, segons si l’entrada tĂ© nĂşmero parell o senar. Les localitats estan dissenyades per unitats de convivència, però sempre cal mantenint una distĂ ncia de mĂ©s d’un metre i mig entre elles. Personal de l’organitzaciĂł recorda amablement a aquells que no porten la mascareta de forma adequada l’obligatorietat de portar-la durant tota la durada de les actuacions.

LA SORTIDA. Recorda a la dels estadis de futbol, on es demana a l’afició visitant que romangui als seus seients uns minuts. Aquí succeeix el mateix, la marxa de l’espai dels concerts es fa també per zones. Els darrers a entrar són els primers a marxar. Des de l’escenari demanen únicament dues coses: la sortida seguint el protocol i que es comparteixi l’experiència viscuda a #culturasegura.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li