Sant Jordi per Santa BrĂ­gida

0
981

Aquest coronavirus que ens porta de corcoll ha provocat canvis, ajornaments i suspensions en un munt d’activitats o celebracions, i ha donat lloc a curioses transmutacions i algunes paradoxes sorprenents. ComençarĂ© per aquestes, ja que quan estava revisant aquest article he rebut un whatsaap amb una comunicaciĂł de l’Ajuntament de Figueres que diu que «el Procicat, entre altres coses, limita l’aforament de bars i restaurants al 50% i tanca cinemes i teatres…». La paradoxa Ă©s evident: sembla que la cultura Ă©s mĂ©s transmissora de la Covid-19 que l’alcohol o l’entrepĂ  de fuet. Suposo que quan es va decidir aquesta mesura al si del Govern de la Generalitat la consellera de Cultura estava al bar prenent l’aperitiu.

Pel que fa a les transmutacions, una que com a editor d’Edicions Cal·lĂ­graf ens afecta ha estat el trasllat de la festa de Sant Jordi del 23 d’abril al 23 de juliol, festivitat de Santa BrĂ­gida de SuĂšcia.

No sĂ© si el canvi l’ha suggerit un expert de l’esmentat de cultura o Ă©s fruit de la pura casualitat, que regeix la major part de les accions humanes perĂČ, en qualsevol cas no deixa de ser curiĂłs que la santa a la qual Sant Jordi li pren la festa resulta que Ă©s una de les patrones d’Europa, una dona de pes en el santoral celestial. Si aprofundim una mica mĂ©s en els atributs honorĂ­fics de la santa sueca, resulta que Ă©s la patrona de les vĂ­dues i aixĂČ ha de tenir molt de valor en l’escalafĂł de santedat, ja que com Ă©s pĂșblic i notori, els homes ens avancem gentilment les dones a l’hora de la mort i, per tant, Ă©s molt mĂ©s alt el nombre de vĂ­dues que de viudos, i aquest volum de clientela deu donar un plus d’importĂ ncia a la patrona a l’hora de determinar la proximitat a la dreta del Pare.

Santa BrĂ­gida tĂ© una altra caracterĂ­stica important, almenys des del meu punt de vista, i Ă©s que no va ser verge, sinĂł mare de vuit fills, que estareu tots d’acord que Ă©s molt mĂ©s fatigĂłs i meritori. Segons expliquen els seus biĂČgrafs, la dona tenia visions, cosa gens estranya davant de la feinada de la criança. I, quan ho dic, penso en la meva sogra, una dona encantadora que va tenir nou fills i que sovint levitava mĂ­sticament per sobre de la realitat.
Parlant de la santa patrona de les vĂ­dues, m’adono que no sĂ© com acaba la histĂČria de Sant Jordi, si es casa o no amb la princesa que rescata de la voracitat del drac i per tant si aquesta va quedar vĂ­dua i sota la protecciĂł de Sta. BrĂ­gida o l’intrĂšpid cavaller, mort el drac, va marxar com Don Quixot, a la recerca de noves a ventures. Torno a llegir la llegenda i, pel que diu, el rei li va oferir la mĂ  de la princesa i munt de regals, perĂČ el cavaller va refusar l’oferta i, aprofitant que de la sang del drac va nĂ©ixer un roser, va regalar una rosa a la princeseta i girant cua, va marxar al galop.

Comparant patronatges, St. Jordi Ă©s patrĂł de BulgĂ ria, Etiopia, Georgia i Anglaterra, a mĂ©s d’AragĂł i Catalunya. No estĂ  malament!, molts ho voldrien!, perĂČ Sta. BrĂ­gida ho Ă©s de tot Europa, i malgrat que Anglaterra ha marxat, la santa sueca continua sent territorialment mĂ©s important. Suggereixo al president del Govern espanyol que, com a forma de pressiĂł en el tema de les ajudes pel coronavirus, amenaci amb l’abandonament dels paĂŻsos mediterranis del patronatge de Sta. BrĂ­gida per passar-se al de St. Jordi. Que no juguin amb nosaltres! Que a les bones el que vulguin, perĂČ si ens fan emprenyar… Ui!, el que pot passar.

Fa un parell de dies, mentre estava submergit en aquestes profundes cavil·lacions sobre la vida i miracles dels sants, em van trucar de l’Ajuntament de Figueres i em van dir que el Sant Jordi per Sta. BrĂ­gida se suspenia. Vaig quedar paralitzat, per uns instants incapaç de moure cap muscle. Ha de ser un miracle o una maledicciĂł, segons t’ho miris, vaig pensar, perĂČ de segur una interferĂšncia celestial.

Potser igual que succeĂŻa a l’Olimp dels dĂ©us clĂ ssics, on sovintejaven les batusses entre ells per gelosies de les quals pagaven les conseqĂŒĂšncies els pobres mortals, a finals de juny d’aquest 2020, a les esferes celestials hi ha hagut una santĂ­ssima picabaralla entre Sta. BrĂ­gida i Sant Jordi, que ha portat a la suspensiĂł d’aquest simulacre de festa, aquĂ­ a la terra, el dia de la santa.

Estareu d’acord amb mi que no ha estat gaire elegant, aquest salt de Sant Jordi del 23 d’abril al 23 de juliol, que s’ha apropiat, sense ni mencionar-la, de la titularitat onomĂ stica de Santa BrĂ­gida. Siguem seriosos, a qualsevol ens hauria tocat allĂČ que no sona que un militarot salvapĂ tries (donzelles) ens prenguĂ©s la cadira en el moment del dinar. I ha quedat demostrat que Santa BrĂ­gida no Ă©s com la princeseta del pĂšsol, que es conforma que el cavaller li regali una rosa i foti al camp; la santa sueca estĂ  molt mĂ©s empoderada i no n’hi ha deixat passar ni una, al fatxenda d’en Jordi.

Quan a finals de juny ens vam reunir els masoquistes del llibre de Figueres (editors i llibreters) per veure quĂš farĂ­em per aquest Sant Jordi ocupa, va haver-hi multitud d’opinions, concretament cinc, una per cadascun dels que hi Ă©rem. Entre totes elles va haver-n’hi una que jo crec que faria feliç a la Santa, sense ofendre al Sant i per la comarca podria tenir un encant propi.

Deixem Sant Jordi pel 23 d’abril, que ja tĂ© el seu format, i que el sant es cuidi de protegir-lo, i per Sta. BrĂ­gida, a partir del proper any, fem la festa del llibre fet a l’EmpordĂ , una mostra de l’extensa i molt qualificada producciĂł literĂ ria de les editorials empordaneses. No tinc inconvenient que fos de l’EmpordĂ  i de l’Empordanet i fins i tot podria ser celebrada alternativament a Figueres i a la Bisbal. D’aquesta manera el pĂșblic lector podria apreciar de primera mĂ  que el llibre de proximitat, ara que estĂ  de moda el terme, tambĂ© tĂ© qualitats especials.

No Ă©s un tema excloent, el del llibre empordanĂšs. Tots els lectors poden comprar cada dia de l’any a travĂ©s de les nostres llibreries tĂ­tols produĂŻts arreu, perĂČ el dia de Sta. BrĂ­gida seria la festa del llibre empordanĂšs i s’afegiria en igualtat de condicions a la Fira del Conill de Vilafant, la de la cirera de Terrades, la de l’allioli de Creixell, la de l’oli de VentallĂł, la de les aus a Camallera i no sĂ© quantes mĂ©s. Si tots aquests excel·lents productes universals tenen un dia especial en el qual valorem i exposem el que s’ha produĂŻt a casa nostra, per quĂš no podem fer el mateix amb el llibre? AquĂ­ queda la proposta, senyors de l’Ajuntament.

Per aquesta diada de Sta. Brígida empordanesa, des de Cal·lígraf us oferim les nostres novetats del 2020 que ens vam haver de menjar per Sant Jordi.

Les aventures d’Ulisses. «Una petita joia Ă©s la recuperaciĂł que l’editorial Cal·lĂ­graf ha fet de l’adaptaciĂł que Carles Riba va fer el 1920 de l’Ulisses d’Homer, il·lustrat per Dani Torrent, besnet del poeta. Il·lustracions a carbonet d’escassos colors perĂČ amb gran força narrativa. Antonia Justicia.» (La Vanguardia, 18.07.20)

De D. Quijote a Tin–Tin, relaciones insospechadas entre un libro de burlas y un tebeo para niños, de Joan Manuel Soldevilla. «(L’autor) s’ha llançat a l’aventura quixotesca de fer paleses les moltĂ­ssimes relacions que hi ha entre TintĂ­n i El Quixot, dues obres mestres, cadascuna del seu gĂšnere. És un llibre creatiu, obert, on apareixen vincles atzarosos, d’altres ineludibles, i tambĂ© d’histĂČrics i intel·lectuals, i fins i tot capritxosos.» (Javier Perez Andujar, ARA, 5.6.20)

Todos los hombres del dibujante, de Sebas Martin. «L’autor de cĂČmics ha dedicat tota la seva carrera a visibilitzar el col·lectiu LGTBI a partir d’histĂČries properes i Ă­ntimes. En el seu Ășltim treball hi recull els personatges que durant dĂšcades han omplert les seves histĂČries.» (Robert Calvo, La BrĂșixola. Onda Cero, 3.6.20)

Apologia de l’EmpordĂ , de Xavier FebrĂ©s. L’itinerari que proposa arrenca al Vallespir i al RossellĂł: «Tenim massa poca tendĂšncia a traspassar la frontera sobreposada, a intimar amb el del costat. Si ho fĂ©ssim mĂ©s enllĂ  de les rĂ pides incursions habituals, descobrirĂ­em tot un mĂłn al costat de casa, prĂ cticament dintre de casa». (Albert Carmona. Diari de Girona, 18.7.20)

Una bestiola atrafegada, de Jaime Vicente. Pels mĂ©s petits la nostra novetat per aquest Sant Jordi era aquesta histĂČria d’una bestiola, que com a molts de nosaltres li falta temps per tot, i el que Ă©s important, per pensar, per mirar o per gaudir de l’amistat. Quan descobreix que Ă©s bo aturar-se, una nova vida se li obre al davant.

Els podeu comprar a qualsevol llibreria o a la nostra web: www.edicionscalligraf.com.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li