Sant Jordi per Santa BrĂ­gida

0
1378

Aquest coronavirus que ens porta de corcoll ha provocat canvis, ajornaments i suspensions en un munt d’activitats o celebracions, i ha donat lloc a curioses transmutacions i algunes paradoxes sorprenents. ComençarĂ© per aquestes, ja que quan estava revisant aquest article he rebut un whatsaap amb una comunicaciĂł de l’Ajuntament de Figueres que diu que «el Procicat, entre altres coses, limita l’aforament de bars i restaurants al 50% i tanca cinemes i teatres…». La paradoxa Ă©s evident: sembla que la cultura Ă©s mĂ©s transmissora de la Covid-19 que l’alcohol o l’entrepĂ  de fuet. Suposo que quan es va decidir aquesta mesura al si del Govern de la Generalitat la consellera de Cultura estava al bar prenent l’aperitiu.

Pel que fa a les transmutacions, una que com a editor d’Edicions Cal·lígraf ens afecta ha estat el trasllat de la festa de Sant Jordi del 23 d’abril al 23 de juliol, festivitat de Santa Brígida de Suècia.

No sé si el canvi l’ha suggerit un expert de l’esmentat de cultura o és fruit de la pura casualitat, que regeix la major part de les accions humanes però, en qualsevol cas no deixa de ser curiós que la santa a la qual Sant Jordi li pren la festa resulta que és una de les patrones d’Europa, una dona de pes en el santoral celestial. Si aprofundim una mica més en els atributs honorífics de la santa sueca, resulta que és la patrona de les vídues i això ha de tenir molt de valor en l’escalafó de santedat, ja que com és públic i notori, els homes ens avancem gentilment les dones a l’hora de la mort i, per tant, és molt més alt el nombre de vídues que de viudos, i aquest volum de clientela deu donar un plus d’importància a la patrona a l’hora de determinar la proximitat a la dreta del Pare.

Santa Brígida té una altra característica important, almenys des del meu punt de vista, i és que no va ser verge, sinó mare de vuit fills, que estareu tots d’acord que és molt més fatigós i meritori. Segons expliquen els seus biògrafs, la dona tenia visions, cosa gens estranya davant de la feinada de la criança. I, quan ho dic, penso en la meva sogra, una dona encantadora que va tenir nou fills i que sovint levitava místicament per sobre de la realitat.
Parlant de la santa patrona de les vídues, m’adono que no sé com acaba la història de Sant Jordi, si es casa o no amb la princesa que rescata de la voracitat del drac i per tant si aquesta va quedar vídua i sota la protecció de Sta. Brígida o l’intrèpid cavaller, mort el drac, va marxar com Don Quixot, a la recerca de noves a ventures. Torno a llegir la llegenda i, pel que diu, el rei li va oferir la mà de la princesa i munt de regals, però el cavaller va refusar l’oferta i, aprofitant que de la sang del drac va néixer un roser, va regalar una rosa a la princeseta i girant cua, va marxar al galop.

Comparant patronatges, St. Jordi Ă©s patrĂł de BulgĂ ria, Etiopia, Georgia i Anglaterra, a mĂ©s d’AragĂł i Catalunya. No estĂ  malament!, molts ho voldrien!, però Sta. BrĂ­gida ho Ă©s de tot Europa, i malgrat que Anglaterra ha marxat, la santa sueca continua sent territorialment mĂ©s important. Suggereixo al president del Govern espanyol que, com a forma de pressiĂł en el tema de les ajudes pel coronavirus, amenaci amb l’abandonament dels paĂŻsos mediterranis del patronatge de Sta. BrĂ­gida per passar-se al de St. Jordi. Que no juguin amb nosaltres! Que a les bones el que vulguin, però si ens fan emprenyar… Ui!, el que pot passar.

Fa un parell de dies, mentre estava submergit en aquestes profundes cavil·lacions sobre la vida i miracles dels sants, em van trucar de l’Ajuntament de Figueres i em van dir que el Sant Jordi per Sta. Brígida se suspenia. Vaig quedar paralitzat, per uns instants incapaç de moure cap muscle. Ha de ser un miracle o una maledicció, segons t’ho miris, vaig pensar, però de segur una interferència celestial.

Potser igual que succeïa a l’Olimp dels déus clàssics, on sovintejaven les batusses entre ells per gelosies de les quals pagaven les conseqüències els pobres mortals, a finals de juny d’aquest 2020, a les esferes celestials hi ha hagut una santíssima picabaralla entre Sta. Brígida i Sant Jordi, que ha portat a la suspensió d’aquest simulacre de festa, aquí a la terra, el dia de la santa.

Estareu d’acord amb mi que no ha estat gaire elegant, aquest salt de Sant Jordi del 23 d’abril al 23 de juliol, que s’ha apropiat, sense ni mencionar-la, de la titularitat onomàstica de Santa Brígida. Siguem seriosos, a qualsevol ens hauria tocat allò que no sona que un militarot salvapàtries (donzelles) ens prengués la cadira en el moment del dinar. I ha quedat demostrat que Santa Brígida no és com la princeseta del pèsol, que es conforma que el cavaller li regali una rosa i foti al camp; la santa sueca està molt més empoderada i no n’hi ha deixat passar ni una, al fatxenda d’en Jordi.

Quan a finals de juny ens vam reunir els masoquistes del llibre de Figueres (editors i llibreters) per veure què faríem per aquest Sant Jordi ocupa, va haver-hi multitud d’opinions, concretament cinc, una per cadascun dels que hi érem. Entre totes elles va haver-n’hi una que jo crec que faria feliç a la Santa, sense ofendre al Sant i per la comarca podria tenir un encant propi.

Deixem Sant Jordi pel 23 d’abril, que ja té el seu format, i que el sant es cuidi de protegir-lo, i per Sta. Brígida, a partir del proper any, fem la festa del llibre fet a l’Empordà, una mostra de l’extensa i molt qualificada producció literària de les editorials empordaneses. No tinc inconvenient que fos de l’Empordà i de l’Empordanet i fins i tot podria ser celebrada alternativament a Figueres i a la Bisbal. D’aquesta manera el públic lector podria apreciar de primera mà que el llibre de proximitat, ara que està de moda el terme, també té qualitats especials.

No és un tema excloent, el del llibre empordanès. Tots els lectors poden comprar cada dia de l’any a través de les nostres llibreries títols produïts arreu, però el dia de Sta. Brígida seria la festa del llibre empordanès i s’afegiria en igualtat de condicions a la Fira del Conill de Vilafant, la de la cirera de Terrades, la de l’allioli de Creixell, la de l’oli de Ventalló, la de les aus a Camallera i no sé quantes més. Si tots aquests excel·lents productes universals tenen un dia especial en el qual valorem i exposem el que s’ha produït a casa nostra, per què no podem fer el mateix amb el llibre? Aquí queda la proposta, senyors de l’Ajuntament.

Per aquesta diada de Sta. Brígida empordanesa, des de Cal·lígraf us oferim les nostres novetats del 2020 que ens vam haver de menjar per Sant Jordi.

Les aventures d’Ulisses. «Una petita joia és la recuperació que l’editorial Cal·lígraf ha fet de l’adaptació que Carles Riba va fer el 1920 de l’Ulisses d’Homer, il·lustrat per Dani Torrent, besnet del poeta. Il·lustracions a carbonet d’escassos colors però amb gran força narrativa. Antonia Justicia.» (La Vanguardia, 18.07.20)

De D. Quijote a Tin–Tin, relaciones insospechadas entre un libro de burlas y un tebeo para niños, de Joan Manuel Soldevilla. «(L’autor) s’ha llançat a l’aventura quixotesca de fer paleses les moltíssimes relacions que hi ha entre Tintín i El Quixot, dues obres mestres, cadascuna del seu gènere. És un llibre creatiu, obert, on apareixen vincles atzarosos, d’altres ineludibles, i també d’històrics i intel·lectuals, i fins i tot capritxosos.» (Javier Perez Andujar, ARA, 5.6.20)

Todos los hombres del dibujante, de Sebas Martin. «L’autor de còmics ha dedicat tota la seva carrera a visibilitzar el col·lectiu LGTBI a partir d’històries properes i íntimes. En el seu últim treball hi recull els personatges que durant dècades han omplert les seves històries.» (Robert Calvo, La Brúixola. Onda Cero, 3.6.20)

Apologia de l’Empordà, de Xavier Febrés. L’itinerari que proposa arrenca al Vallespir i al Rosselló: «Tenim massa poca tendència a traspassar la frontera sobreposada, a intimar amb el del costat. Si ho féssim més enllà de les ràpides incursions habituals, descobriríem tot un món al costat de casa, pràcticament dintre de casa». (Albert Carmona. Diari de Girona, 18.7.20)

Una bestiola atrafegada, de Jaime Vicente. Pels més petits la nostra novetat per aquest Sant Jordi era aquesta història d’una bestiola, que com a molts de nosaltres li falta temps per tot, i el que és important, per pensar, per mirar o per gaudir de l’amistat. Quan descobreix que és bo aturar-se, una nova vida se li obre al davant.

Els podeu comprar a qualsevol llibreria o a la nostra web: www.edicionscalligraf.com.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li