Reflexions estiuenques (I)

0
915

Després de valorar allò minúscul (virus, bacteri, microbi, instant, adverbis curts, mòbil, pendrive), reprodueixo fragments de Meditacions, de Marc Aureli, que conviden a la reflexió.

II: Preocupa’t de fer el que tens entre mans amb serietat escrupolosa i sincera, amb amor. Ho aconseguiràs si fas cadascun dels teus actes com si fos el darrer de la teva vida. III: No actuïs contra la teva voluntat. Que l’afectació no faci tornar vanitós el teu pensament. No siguis massa xerraire. – Mira que en el teu interior hi hagi serenitat. No consideris mai útil per a tu allò que un dia pugui obligar-te a faltar a la paraula donada. – Venera la teva facultat intel·lectiva. Recorda que cadascú només viu el present, l’instant fugaç. IV: Per damunt de tot, no et neguitegis ni t’escarrassis gaire, sigues lliure i contempla les coses amb la fermesa d’un ésser humà. Mentre visquis, si és possible, sigues bona persona Sigues senzill. – Estima l’ofici que has après i estigues-ne content. V: Al matí, quan et despertis amb mandra, tingues immediatament aquest pensament: em desperto per complir amb el deure d’un ésser humà. – Has nascut per a l’activitat o per a la passivitat?. – No t’amoïnis, no et descoratgis. Al contrari, quan hagis fracassat, torna a començar. – Desitjar coses impossibles és follia. – ¿Com t’has comportat fins ara vers els pares, la muller, els fills, els mestres, els amics, els parents, els servents? Rememora quantes coses belles has vist. – Cal oferir ajut als altres en allò que puguis. VI: La millor manera de defensar-se d’un enemic és no comportar-se com ell. – Si trobes quelcom difícil d’acomplir, no creguis que és humanament impossible. – Procura mantenir-te senzill, honest, íntegre, reservat, natural, amic de la justícia, benèvol, afectuós, tenaç en l’acompliment del teu deure. – Fes el bé als homes. – Acostuma’t a escoltar amb atenció el que els altres diuen. VII: Cal prestar atenció a tot el que es diu i es fa. El futur no t’ha de preocupar. Hi arribaràs, si hi has d’arribar. – Concentra’t a tu mateix. Posa aturador al nerviosisme que et fa bellugar com un titella. VIII: Faig quelcom? Ho faig mirant el bé de la humanitat. – Fes-hi servir un llenguatge correcte.- Rep els obsequis sense arrogància. – Obsequia ben desinteressadament. – No siguis negligent amb les teves coses i que els neguits no t’absorbeixin la vida. – Els éssers humans han vingut al món els uns per als altres. Instrueix-los i suporta’ls. X: Dedicaré tots els meus esforços al bé comú. – Després d’haver-te assignat a tu mateix els títols de bo, modest, sincer, prudent, conciliador, magnànim, no discuteixis més com ha de ser una bona persona, sinó sigues-ho. – Cada cop que t’irritis per l’error d’algun altre, immediatament posa’t en el seu lloc i pensa quin disbarat semblant has comès, com el fet de creure que és un bé el diner, el plaer, la vanaglòria. XI: ¿He fet quelcom útil per a la societat? Quin és el teu ofici? Ser una bona persona. Conserva el control de tu mateix i la teva benignitat vers els qui et creen maldecaps i et causen molèsties. – Viu la vida de la millor manera possible. – Guarda’t tant d’adular els humans com d’enfadar-t’hi, perquè aquests dos vicis van contra la societat i reporten danys. – De lectura i escriptura, no en pots ser mestre abans d’haver-ne estat alumne. XII: No permetis que et destorbi ni la maldat aliena, ni l’opinió dels altres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li