Qui era Abelard FĂ brega?

0
1632

El Museu de l’Empordà acull una exposició sobre el seu fons de pintors exiliats, donat el 1982


Fins al 5 d’abril al Museu de l’EmpordĂ  (ME) de Figueres i fins al 14 de juny al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera –si no es varien les dates arran de la situaciĂł d’emergĂšncia actual– es pot visitar una mostra conjunta que porta per tĂ­tol «Art i exili. Artistes de l’exili catalĂ  de 1939». Es tracta d’exposar una sĂ­ntesi degudament seleccionada i documentada d’obres procedents de fons particulars que han dipositat en els dos museus en els darrers anys, una part dels quals ja havia estat exhibida amb anterioritat.

En concret, el MUME presenta el fons de Josep Narro, que recull l’obra d’aquest il·lustrador feta als camps de concentraciĂł francesos entre el 1939 i el 1941. D’altra banda, el ME acull una part del fons FĂ brega, on s’inclou una destacada col·lecciĂł d’obres de diversos autors, com ara Josep BartolĂ­, Francesc Domingo, Roser Bru –que acaba de ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat–, Josep Narro, Francesc Moreno Capdevila, Pompeu Audivert, Francesc Camps Ribera, Avel·lĂ­ ArtĂ­s Gener, Marcel·lĂ­ Porta, Pere Calders, Enric Climent o Carme CortĂšs. Tots aquests artistes van coincidir a MĂšxic, on van ser acollits com a exiliats de la Guerra Civil espanyola, grĂ cies a les polĂ­tiques d’asil dels governs d’aquell paĂ­s entre el 1937 i el 1945.

El fons mĂ©s destacat d’aquesta mostra Ă©s, per tant, el d’Abelard FĂ brega, que era propietat conjunta amb la seva dona, Joana Just. Aquesta col·lecciĂł inclou prop d’un centenar de peces entre gravats, pintures a l’oli, aquarel·les i dibuixos de mĂ©s d’una dotzena d’artistes catalans a l’exili. Al llarg de la seva estada a MĂšxic, FĂ brega sempre havia dit que mai no tornaria a Catalunya fins que el general Franco no deixĂ©s el poder. La mort del dictador el novembre del 1975 va propiciar diferents vingudes al paĂ­s i la voluntat de deixar el seu llegat d’obres d’art a alguna instituciĂł, atĂšs que el matrimoni no tenia fills.

LA DONACIÓ. La pintora Alicia Viñas era, en aquella Ăšpoca, la conservadora i directora del ME. Va rebre una carta, datada a MĂšdic el 3 de novembre del 1980, on se li plantejava la donaciĂł d’aquella col·lecciĂł a Figueres. «Ells volien que l’obra que havien comprat a diversos artistes catalans establerts i exiliats a MĂšdic vinguĂ©s a Catalunya com a testimoni plĂ stic histĂČric d’aquella situaciĂł i, ja que ell era empordanĂšs, el nostre museu li va semblar un bon lloc. Es va acceptar la donaciĂł de molt bon grat i l’Ajuntament concedĂ­ a Abelard FĂ brega la Fulla de Plata de la ciutat», explica Viñas.

En aquell moment, l’alcalde de Figueres era Miquel Esteba i el tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Eduard Puig Vayreda. En el retorn tambĂ© hi va tenir un paper decisiu el pintor Francesc Camps-Rivera, que havia estat exiliat molts anys a MĂšxic i que aleshores ja havia retornat a Catalunya. La recepciĂł de les 97 peces que integraven inicialment el fons –finalment al document notarial n’hi figuraven 92– es va fer efectiva el 21 de març del 1982. El ME va organitzar dues exposicions temporals per mostrar tot el contingut dels llegats. La primera, del maig a l’agost del 1983 i la segona, de l’octubre al desembre del 1984.

Segons detallava FĂ brega en la seva primera carta a AlĂ­cia Viñas, la donaciĂł «podria ser l’inici d’unes sales representatives d’artistes exiliats amb motiu de la Guerra Civil. Tot plegat podria ser una mostra de la realitzaciĂł artĂ­stica de la nostra gent en terres llunyanes, de la qual Catalunya recuperaria una petita part», La seva idea, per tant, era que el ME disposĂ©s d’unes sales dedicades als artistes exiliats i que aixĂČ poguĂ©s atreure noves donacions. De moment, perĂČ, ens haurem de conformar amb les exposicions, tot i que tant la primera com l’actual disposen de catĂ legs on es recullen imatges i caracterĂ­stiques de totes les obres que configuren el llegat.

MESTRE I EDITOR. L’octubre del 1983, Abelard FĂ brega va visitar de nou la comarca i vaig tenir l’oportunitat de parlar-hi. «Per l’EmpordĂ  –ens va explicar aleshores– hi vaig passar a primers de febrer del 1939 quan marxĂ vem cap a l’exili. Aquells dies estaven bombardejant i recordo que el Ministeri de Treball havia instal·lat les seves oficines a Can Cusi, a dalt de la Rambla, i va caure una bomba en el jardĂ­ que va matar dues persones. De Figueres vam anar cap al PortĂșs i vĂ rem passar la frontera xino-xano a peu cap al camp de concentraciĂł de Sant CebriĂ . D’allĂ  grĂ cies a la duquessa Athall, diputada socialista francesa, em traslladaren a mi i a altres a un centre de recuperaciĂł de Narbona, des d’on vaig poder marxar cap a MĂšxic».

Reconeixia que els primers anys de l’exili van ser difĂ­cils. «Vaig fer una mica de tot, des de publicitat fins a vendre aigua mineral i treballar de representant. Vaig tenir una papereria i als 60 anys vaig fundar amb l’editor RevertĂ© de Barcelona l’editorial del mateix nom a MĂšxic, dedicada a llibres de text. Poc abans de complir els 70 anys fundava amb un editor cubĂ  Publicaciones Culturales S. A., que ha arribat a exportar llibres de text a tota l’AmĂšrica Llatina».

Abelard FĂ brega havia nascut a Cabanes el 20 de desembre del 1984. En aquest poble hi va viure fins a la mort del seu pare. Aleshores es va traslladar a Figueres, on comença a treballar d’aprenent a Can Fina, una botiga de robes de la llar del carrer de la Jonquera. Per aquella mateixa Ăšpoca va estudiar el batxillerat, fet que li permetria anar a treballar a l’AcadĂšmia Palafrugellenca primer i desprĂ©s a la Normal de Girona, on obtinguĂ© el tĂ­tol i el 1918 una plaça de mestre a Llagostera. Posteriorment va exercir a Igualada i a Barcelona, on assolĂ­ diversos cĂ rrecs en el mĂłn acadĂšmic perĂČ tambĂ© polĂ­tic. Aquesta darrera circumstĂ ncia va ser determinant per haver d’exiliar-se.

El matrimoni FĂ brega-Just tambĂ© va acollir una extraordinĂ ria biblioteca de llibres d’art i cultura mexicana, que va cedir a la Biblioteca de Catalunya. El seu arxiu personal, que comprĂšn els anys 1944-1953, Ă©s inventariat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El 16 de maig del 1991, Abelard FĂ brega va morir a Alvaro ObregĂłn (MĂšxic DF). Tenia 96 anys.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li