Qui era Abelard FĂ brega?

0
803

El Museu de l’Empordà acull una exposició sobre el seu fons de pintors exiliats, donat el 1982


Fins al 5 d’abril al Museu de l’Empordà (ME) de Figueres i fins al 14 de juny al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera –si no es varien les dates arran de la situació d’emergència actual– es pot visitar una mostra conjunta que porta per títol «Art i exili. Artistes de l’exili català de 1939». Es tracta d’exposar una síntesi degudament seleccionada i documentada d’obres procedents de fons particulars que han dipositat en els dos museus en els darrers anys, una part dels quals ja havia estat exhibida amb anterioritat.

En concret, el MUME presenta el fons de Josep Narro, que recull l’obra d’aquest il·lustrador feta als camps de concentració francesos entre el 1939 i el 1941. D’altra banda, el ME acull una part del fons Fàbrega, on s’inclou una destacada col·lecció d’obres de diversos autors, com ara Josep Bartolí, Francesc Domingo, Roser Bru –que acaba de ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat–, Josep Narro, Francesc Moreno Capdevila, Pompeu Audivert, Francesc Camps Ribera, Avel·lí Artís Gener, Marcel·lí Porta, Pere Calders, Enric Climent o Carme Cortès. Tots aquests artistes van coincidir a Mèxic, on van ser acollits com a exiliats de la Guerra Civil espanyola, gràcies a les polítiques d’asil dels governs d’aquell país entre el 1937 i el 1945.

El fons més destacat d’aquesta mostra és, per tant, el d’Abelard Fàbrega, que era propietat conjunta amb la seva dona, Joana Just. Aquesta col·lecció inclou prop d’un centenar de peces entre gravats, pintures a l’oli, aquarel·les i dibuixos de més d’una dotzena d’artistes catalans a l’exili. Al llarg de la seva estada a Mèxic, Fàbrega sempre havia dit que mai no tornaria a Catalunya fins que el general Franco no deixés el poder. La mort del dictador el novembre del 1975 va propiciar diferents vingudes al país i la voluntat de deixar el seu llegat d’obres d’art a alguna institució, atès que el matrimoni no tenia fills.

LA DONACIÓ. La pintora Alicia Viñas era, en aquella època, la conservadora i directora del ME. Va rebre una carta, datada a Mèdic el 3 de novembre del 1980, on se li plantejava la donació d’aquella col·lecció a Figueres. «Ells volien que l’obra que havien comprat a diversos artistes catalans establerts i exiliats a Mèdic vingués a Catalunya com a testimoni plàstic històric d’aquella situació i, ja que ell era empordanès, el nostre museu li va semblar un bon lloc. Es va acceptar la donació de molt bon grat i l’Ajuntament concedí a Abelard Fàbrega la Fulla de Plata de la ciutat», explica Viñas.

En aquell moment, l’alcalde de Figueres era Miquel Esteba i el tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Eduard Puig Vayreda. En el retorn també hi va tenir un paper decisiu el pintor Francesc Camps-Rivera, que havia estat exiliat molts anys a Mèxic i que aleshores ja havia retornat a Catalunya. La recepció de les 97 peces que integraven inicialment el fons –finalment al document notarial n’hi figuraven 92– es va fer efectiva el 21 de març del 1982. El ME va organitzar dues exposicions temporals per mostrar tot el contingut dels llegats. La primera, del maig a l’agost del 1983 i la segona, de l’octubre al desembre del 1984.

Segons detallava Fàbrega en la seva primera carta a Alícia Viñas, la donació «podria ser l’inici d’unes sales representatives d’artistes exiliats amb motiu de la Guerra Civil. Tot plegat podria ser una mostra de la realització artística de la nostra gent en terres llunyanes, de la qual Catalunya recuperaria una petita part», La seva idea, per tant, era que el ME disposés d’unes sales dedicades als artistes exiliats i que això pogués atreure noves donacions. De moment, però, ens haurem de conformar amb les exposicions, tot i que tant la primera com l’actual disposen de catàlegs on es recullen imatges i característiques de totes les obres que configuren el llegat.

MESTRE I EDITOR. L’octubre del 1983, Abelard Fàbrega va visitar de nou la comarca i vaig tenir l’oportunitat de parlar-hi. «Per l’Empordà –ens va explicar aleshores– hi vaig passar a primers de febrer del 1939 quan marxàvem cap a l’exili. Aquells dies estaven bombardejant i recordo que el Ministeri de Treball havia instal·lat les seves oficines a Can Cusi, a dalt de la Rambla, i va caure una bomba en el jardí que va matar dues persones. De Figueres vam anar cap al Portús i vàrem passar la frontera xino-xano a peu cap al camp de concentració de Sant Cebrià. D’allà gràcies a la duquessa Athall, diputada socialista francesa, em traslladaren a mi i a altres a un centre de recuperació de Narbona, des d’on vaig poder marxar cap a Mèxic».

Reconeixia que els primers anys de l’exili van ser difícils. «Vaig fer una mica de tot, des de publicitat fins a vendre aigua mineral i treballar de representant. Vaig tenir una papereria i als 60 anys vaig fundar amb l’editor Reverté de Barcelona l’editorial del mateix nom a Mèxic, dedicada a llibres de text. Poc abans de complir els 70 anys fundava amb un editor cubà Publicaciones Culturales S. A., que ha arribat a exportar llibres de text a tota l’Amèrica Llatina».

Abelard Fàbrega havia nascut a Cabanes el 20 de desembre del 1984. En aquest poble hi va viure fins a la mort del seu pare. Aleshores es va traslladar a Figueres, on comença a treballar d’aprenent a Can Fina, una botiga de robes de la llar del carrer de la Jonquera. Per aquella mateixa època va estudiar el batxillerat, fet que li permetria anar a treballar a l’Acadèmia Palafrugellenca primer i després a la Normal de Girona, on obtingué el títol i el 1918 una plaça de mestre a Llagostera. Posteriorment va exercir a Igualada i a Barcelona, on assolí diversos càrrecs en el món acadèmic però també polític. Aquesta darrera circumstància va ser determinant per haver d’exiliar-se.

El matrimoni Fàbrega-Just també va acollir una extraordinària biblioteca de llibres d’art i cultura mexicana, que va cedir a la Biblioteca de Catalunya. El seu arxiu personal, que comprèn els anys 1944-1953, és inventariat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. El 16 de maig del 1991, Abelard Fàbrega va morir a Alvaro Obregón (Mèxic DF). Tenia 96 anys.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li