Quan acabi el confinament

0
958

Confinats des de fa un mes, amb alts i baixos emocionals, amb patiment pels més propers i amb unes ganes boges de tornar a la rutina, així és com ha canviat la nostra vida en menys d’un mes.

La dificultat del teletreball, el descobriment de la convivència total o la novetat de les reunions en línia. Tot ha passat en pocs dies. I com a música de fons, les rodes de premsa de les autoritats, les terribles xifres de morts i hospitalitzats. Poques bones notícies durant massa dies. I sobretot, l’angoixa i la impossibilitat de veure la llum concretada en alguna data del calendari.
Tant de temps esperant que arribés la primavera, per viure-la de la pitjor manera.

Però tard o d’hora aquest malson s’acabarà. Costa veure-ho ara, però sembla que el final del túnel està més proper del que ens pensem. O potser això és el que voldríem. El que sembla clar és que seran dos mesos de molta intensitat –ja n’hem passat un– i després una certa normalitat començarà a obrir-se camí. Hem passat l’equador i el pitjor semblaria que hauria d’haver passat, però mentre la mort encara estigui present entre nosaltres, no serveix de res quantificar la desgràcia.

Però potser justament ara és el moment de començar a pensar com serà la societat que ens trobarem després d’aquests dos o tres mesos i quins barris i ciutats tindrem després de la pandèmia.

És evident que un cert distanciament social s’allargarà en el temps. Ens costarà molt tornar a la tranquil·litat preCovid-19. Ja no serem els mateixos ni ens comportarem igual que fèiem abans d’aquest maleït març. Les relacions socials, sens dubte, es veuran afectades pel que hem viscut i un cert trauma col·lectiu es mantindrà. Ja no serà el mateix anar a un bar, al supermercat o a un restaurant. Com a mínim durant un temps. Les mascaretes i els guants continuaran un cop puguem sortir de casa.

També sembla evident que el confinament s’acabarà més aviat del que ens pensem. Però no per a tothom. Serà una sortida esglaonada. Primer joves i treballadors i a poc a poc altres grups d’edat, amb les persones més gran al final del tot. Saber quant durarà aquest procés és una incògnita però no crec que més de dos mesos, si no hi ha un rebrot de la infecció. Caldrà veure com influeix el clima en aquest virus.

La principal incertesa, però, està en les conseqüències econòmiques de tot el que està passant. Aquesta és també una altra de les grans incògnites. En primer lloc és evident que hi haurà unes conseqüències directes en les administracions públiques, en forma de despesa pública. Una despesa inevitable que es transformarà en dèficit i deute.

El gran tema, però, és quina serà la situació econòmica de la gent un cop s’hagi superat la crisi sanitària. Quina magnitud tindrà la crisi econòmica que ens ve a sobre i com i quan serà la recuperació. Aquest és l’altre gran tema. Hi haurà moltes empreses que patiran molt després d’aquesta situació. Algunes tancaran. Hi haurà sectors molt afectats i que cada dia que l’aturada s’allargui serà un dia menys d’esperança. Sectors com ara el comerç, l’allotjament, la restauració, el cultural o el turisme. Són el cor de moltes de les nostres ciutats.

Aquests sectors patiran molt i amb ells molts dels seus treballadors que es veuran abocats a un atur imprevist.

Caldrà veure quina temporada turística tindrem però sens dubte serà de subsistència, serà diferent i, com mai, marcarà molt clarament les prioritats pels propers anys. I és que aquesta desgràcia ens hauria de fer pensar una mica sobre on anem com a comarca. Aquesta parada obligada ens pot fer reflexionar sobre quin model turístic tenim i volem. Fer aquestes preguntes ara és gairebé obligat. Els turistes tard o d’hora tornaran, però està bé repensar la nostra oferta.

No és una oportunitat sorgida d’una crisi, sinó una obligació sorgida d’una catàstrofe.

Encara queden dies de confinament i uns mesos de crisi i d’incertesa. Esperem que siguem capaços de retornar a una certa normalitat al més ràpid possible. Es tracta de salvar el màxim de vides possible i intentar mitigar els efectes de la crisi econòmica que afectarà la vida de la gent. Ara ens toca quedant-nos a casa, demà intentar tirar endavant.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li