Prop de 50.000 treballadors afectats per ERTOs a les comarques gironines

0
863

Alguns empleats –que han volgut mantenir en l’anonimat tant la seva identitat com la de l’empresa– han denunciat a HORA NOVA que, amb la documentació que els van donar quan els van «acomiadar», ningú els ha garantit que quan s’acabi l’estat d’alarma els tornaran a contractar


El nombre d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTOs) continua creixent i més, després de les noves restriccions de l’estat d’alarma. La demarcació de Girona continua sent el segon territori amb més expedients. La darrera xifra, canviant en qualsevol moment, és de 7.625 ERTOs. Això representa una afectació a 49.089 empleats. D’altra banda, costa saber l’afectació real a l’Alt Empordà, ja que el Departament de Treball no facilita les dades per comarques.

Però més enllà de les dades, la veritable medul·la de tots aquests ERTOs són els milers d’alt-empordanesos que s’han quedat sense feina, almenys temporalment. Són treballadors de perfils molt heterogenis que viuen amb l’angoixa del no saber. No saben quan podran recuperar uns salaris complets que, en molts casos, els són indispensables per cobrir totes les seves despeses (de l’atur només en cobraran el 75%). I ara com ara també n’hi ha molts que ni tan sols saben si realment estan a l’atur, perquè les seves empreses encara esperen que la Generalitat els confirmi si els accepta o no l’expedient. Els afectats pertanyen a sectors d’allò més variats.

TESTIMONIS. La Maria, per exemple, treballa en un hotel costaner (que prefereix mantenir en l’anonimat) que va presentar l’ERTO el dia 20. «Jo, quan van decretar l’estat d’alarma, encara vaig treballar uns dies, perquè estaven pendents de què passava, però al final vam haver de tancar», explica, tot afegint que avui encara no tenen resolució. «Suposem que l’acceptaran, perquè és una causa de força major, però de moment encara no en sabem res», diu. En el seu cas, l’expedient és per dos mesos, que es poden escurçar o allargar («depenent de com vagi la cosa, si tenim la sort que tot s’acaba abans de dos mesos entraria abans, però si s’allarga, també ho allargarien»). Sigui com sigui, sap que en el moment que rebi la baixa de l’empresa podrà ingressar la part proporcional del sou fins al dia que van tancar l’hotel, i paral·lelament s’haurà d’apuntar a l’atur. En aquest sentit, explica: «Sé que l’estan donant per telèfon. Tu demanes hora igual que es feia sempre, et diuen una data i una hora, i aquell dia et truquen. Verifiquen les dades per telèfon, i a partir d’aquí ja et pots apuntar». La Maria, però, està convençuda que estarà a l’atur «per poc temps», «perquè amb poc temps ens en sortirem!».

Una mica millor ho té en Xevi, que treballa al Pitch & Putt Castelló Empuriabrava. Ell també va poder continuar treballant uns dies després que es dictés l’estat d’alarma, perquè es tracta d’una activitat esportiva a l’aire lliure; però finalment el camp va haver de tancar, i la propietat va presentar un ERTO que va afectar tots els empleats, excepte el jardiner. El seu cas, però, és una mica especial. I és que en un gest de solidaritat envers els seus assalariats, de moment el Pitch & Putt els ha comunicat que els continuarà abonant el 25% del sou que deixarien d’ingressar estant a l’atur. «Clar, per mi, com a treballador, això és una bombona d’oxigen! Perquè tu comptes amb aquests diners, i jo estaria encantat de continuar treballant allà, però no hi puc anar», admet en Xevi.

A més, aquest testimoni explica que a ell i a una altra companya, aquest mes de març se’ls acabava el contracte de feina. «Moltes empreses haurien especulat amb això. Suposo que el més senzill hauria estat deixar que s’extingissin els contractes, tant el meu com el de l’altra noia; però aquí han apostat d’una manera que s’agraeix molt, per mi i per la meva companya, i ara si tot va bé hi estarem mig any més», celebra.

L’aposta del Pitch & Putt Castelló Empuriabrava, però, no és el més habitual. I hi ha molts treballadors per qui les perspectives són encara més incertes que les de la Maria i en Xevi. És el cas, per exemple, d’alguna de les empreses de càtering que subministra els menús als menjadors escolars de la comarca.

Alguns empleats –que han volgut mantenir en l’anonimat tant la seva identitat com la de l’empresa– han denunciat a HORA NOVA que, amb la documentació que els van donar quan els van «acomiadar», ningú els ha garantit que quan s’acabi l’estat d’alarma els tornaran a contractar.

En aquest mateix sector, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) va denunciar divendres que el Departament d’Educació de la Generalitat ha exclòs ara les empreses del menjador escolar d’aquelles que es poden acollir a un decret publicat anteriorment segons el qual la Generalitat assumia el pagament dels salaris a tots els treballadors d’empreses amb contracte públic (monitors de menjador inclosos).

La FaPaC ha reaccionat amb fermesa i s’ha afanyat a considerar aquesta exclusió «del tot injustificada», i demana al Govern català que rectifiqui. A més, també li demana que comuniqui a les AMPAs/AFAs a quines mesures es poden acollir per mantenir els salaris d’aquest personal, perquè assegura que ja estan en una «situació límit».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li