No, no és del Partit Obrer d’Unificació Marxista, aquell en el qual va militar el posteriorment reconegut com a socialista Josep Pallach, abans d’haver-se exiliat a l’estat francès i del seu pas per la Sorbonne, però no fugint de la repressió franquista, sinó perquè els sicaris de Santiago Carrillo no fessin amb ell el mateix que amb Andreu Nin: afusellar-lo per la seva condició de no estalinista; un POUM que va acordar enderrocar l’església de Sant Pere amb el criteri segons recollia l’opositor Alexandre Deulofeu a les seves Memòries «...perquè si no, els nostres fills i els nostres nets, quan veurien el campanar, preguntarien què és; llavors els ho explicarien i sabrien que havia existit la religió catòlica, i convé que mai més no en sentin a parlar». No, no és d’aquest POUM de tan nefast record, malgrat que el seu citat militant fora posteriorment elevat als altars de la democràcia batejant amb el seu nom un antic col·legi religiós del que els vull parlar, sinó d’un altre ens que gaudeix del mateix acrònim: del Pla d’ordenació urbana municipal, de Figueres concretament.

No fa pas gaires dies, el govern figuerenc dels quatre genets ha acordat, en unes circumstàncies prou surrealistes i amb possible precedent de difícil record (la mayoress va haver de votar dues vegades per, amb el seu vot de qualitat, desfer l’empat previ) la contractació d’un cap de serveis d’Urbanisme amb l’objectiu primordial de finalitzar (perquè, si no m’equivoco, alguna cosa hi ha començada) la redacció d’un nou POUM.

Suposo que estan al corrent que la mesura ha creat suspicàcies personals per un costat (el regidor d’Urbanisme va haver d’abstenir-se en la votació pel seu parentiu proper al contractat), i per altre costat, dubtes importants envers l’oportunitat del cobriment d’aquest càrrec que significa una important càrrega econòmica, en uns moments de crisi en els quals no estan assegurats els ingressos municipals.

Jo no entraré a valorar els possibles aspectes ètics i estètics de la decisió (per discrepar dels ètics se n’han de tenir proves en contra, i en contra de la consciència és difícil aconseguir-les; i pel que fa als estètics tothom sap que per a gustos els colors), ni tampoc els mèrits professionals del subjecte, que estan suficientment contrastats, però sí que penso que resulta realment contradictòria la decisió si tenim en compte les circumstàncies socials que estem patint a la vegada que el tarannà social que per esquerra (bé, potser no tothom), com abans en la mili el valor als soldats, s’havia de suposar a l’equip de govern.

Jo no entreveig la urgència del cobriment d’aquesta plaça; el sector urbanístic està parat i el seu estancament amenaça de perdurar uns quants anys. A quantes famílies necessitades es podria ajudar amb aquestes despeses durant el període que resta d’aquesta «legislatura» municipal?

Perquè si algú diu que no fan sinó complir amb el seu programa, a part de suscitar més suspicàcies cal preguntar-se si la plaga que ens assola també la tenien prevista.