Passem a l’acció?

0
847

Dels diferents seminaris web i sessions digitals que he assistit entorn de la cultura, en voldria treure una reflexió: pel que he vist, he escoltat i he participat, crec el gran repte de les institucions culturals és transformar les idees innovadores (i les que no ho són tant però són importants) en accions que aportin resultats pràctics. Em pregunto, però, si tenim alguna eina o espai on fer-ho. És a dir, on i com podem passar de les bones intencions i dels bons propòsits a l’acció. Per fer-ho es fan necessaris diversos espais d’acció, eines i programes que actualment són inexistents a Catalunya.

Al sector cultural es fa necessari un espai on es pugui crear comunitat, on puguem vincular-nos amb els que sumen, on puguem mantenir-nos amb el cap clar i no perdre el temps. Un espai on puguem preparar-nos per al que ve, on puguem aportar valor amb què sabem fer i aprenguem el que no sabem. Liderar el canvi cultural està a les nostres mans per seguir contribuint d’una manera real al sector cultural amb eines, recursos i solucions. I entre tots i totes, repensar-ho tot. El nostre treball ha de tenir finalitats socials per intentar aportar informació i solucions al món social i cultural, sense restriccions i de manera completament accessible per tal de contribuir d’una manera real en la comunitat. És a dir, necessitem repensar-ho gairebé tot, fins i tot aquelles coses que ja donàvem per fetes, i al meu entendre cal fer-ho en mentalitat de hacker.

Un hacker és algú que defensa la llibertat del coneixement i la justícia social. Algú que treballa amb finalitats socials i busca aportar informació i solucions a la seva comunitat, sense restriccions, de manera completament accessible per contribuir d’una forma real a la ciutadania. És algú creatiu i conscient del potencial de treballar en obert i que ho fa des de la passió i l’entusiasme. La mentalitat hacker es basa en la societat del coneixement; en treballar amb passió i entusiasme en tot el que es fa, de manera oberta, col·laborativa; es basa en valors com la consciència social, la igualtat social, l’accés a la informació lliure. És una manera d’entendre de fer que promou l’accessibilitat, la responsabilitat i sobretot, la creativitat.

Volem solucions atrevides i agosarades per poder fer front als reptes que imposen un canvi de rumb. Per arribar a innovacions radicals cal fer-se preguntes trencadores i recórrer a àmbits no comuns, qüestionar els principis establerts o buscar aliances amb altres sectors per aconseguir combinatòries creatives de models d’estratègia i de programació cultural. Volem involucrar el màxim nombre d’agents socials i col·lectius, connectar i sumar experiències, i generar lideratges compartits i dinàmiques de cocreació.

Una possible metodologia per treballar i articular una proposta la podem trobar el en disseny thinking. En aquest sentit, per assegurar que els projectes resultants de l’ús d’aquesta eina siguin realment executables, busquem concretar i definir exactament el qui, el perquè, el què, el com i el quan. Per això, cadascuna de les etapes disposa de dues fases de treball. La primera, per gaudir d’una visió general de cada aspecte, i la segona, per focalitzar i identificar realment la raó de ser del projecte. Aquesta concreció és el que ens conduirà a l’èxit. Cinc passes a seguir. En primer lloc, empatitzar: les persones al centre. Per conèixer l’usuari potencial cal empatitzar i posar-se en la seva pell. Aquesta etapa serveix per entendre totalment el perfil dels nostres usuaris i, per tant, poder enfocar millor el projecte. En segon lloc, definir: el perquè de tot plegat. Un cop definit el perfil dels usuaris potencials, cal seguir posant-se en la seva pell per identificar les seves necessitats. En tercer lloc, idear: les claus del projecte. Per garantir l’èxit de la proposta cal mirar cap a fora i conèixer els recursos humans, econòmics i estratègics que donaran força al projecte. En quart lloc, prototipar: pensar i repensar. Descompondre el projecte i treballar tots els inputs per separat, posar cor i ànima en el desenvolupament del projecte i repensar-ho tot per acabar de perfeccionar-ho. La quarta està pensada per donar forma i vida al projecte. I en cinquè lloc, avaluar: com aprendre tot millorant. La darrera fase és essencial en qualsevol projecte que busqui transformar i arribar a la població. Un sistema d’avaluació senzill però honest permet comprovar els punts forts i els febles dels projectes i fer les modificacions necessàries per assolir l’èxit!

És hora de passar a l’acció i ho fem d’una manera participada i en format codisseny. T’hi apuntes?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li