Passejant pel castell de Sant Ferran

0
940

«La ruta es fa majoritàriament en espais oberts, amb diverses entrades i sortides que garanteixen la ventilació continua de l’espai»


Una important quantitat de barcelonins no ha visitat mai la Sagrada FamĂ­lia. El mateix passa amb la Torre Eiffel i els parisencs; espais a tocar de casa, pels quals sembla difĂ­cil trobar-hi un moment. El castell de Sant Ferran Ă©s, pels que som de fora, una altra de les meravelles culturals que ens regala la ciutat de Figueres.

LA VISITA. Una aigua, un suc de préssec i un cafè amb gel. Això és el que hem demanat a la cantina situada a l’entrada del recinte, moments abans de començar la visita al castell de Sant Ferran. És una tarda calorosa, i tot i que ja comença a entrar aquell aire refrescant que anuncia l’arribada del vespre, encara fa calor. Potser aquest és el motiu pel qual estem sols.

Una vegada satisfeta la nostra set, hem començat la visita travessant un esplèndid pont de pedra, el primer dels 14 punts del recorregut; al final, una fotografia ens mostra l’aspecte de l’entrada principal al segle XIX. Llàstima que ja no estigui de peu. Les pedres que formaven l’espectacular entrada són al fossat del costat, separades en un complicat trencaclosques, esperant que les tornin a posar a lloc.

A davant ens espera un dels espais més impressionants de tot el recinte, el pati d’armes. Gairebé 10.000 metres quadrats de superfície, on formaven les tropes, envoltats de quatre grans blocs de pavellons, on habitaven els oficials de la guarnició amb les seves famílies. Un descampat impressionant, on en els darrers anys s’ha col·locat la carpa del prestigiós Circ Elefant d’Or.

LES VISITES. Seguim el recorregut a través de l’església inacabada, pel preciós pati de llums, i sortim al baluard de Santa Bàrbara, un dels sis que té tota la fortalesa. Aquest encara conté les marques d’on estaven situats els canons a cadascuna de les seves troneres. En aquesta zona també hi trobem descoberta la zona del Cavaller. Es tracta d’un espai hexagonal que acollia les dependències necessàries per albergar el personal encarregat de la seva defensa, inclosa la cisterna d’aigua.

Tornant cap a la zona central de la fortalesa, passem pel costat de la penitenciaria fins que arribem de nou al pati d’armes. Allà veiem una de les quatre cisternes del pati d’armes, amb capacitat per a nou milions de litres d’aigua.

Les indicacions ens fan avançar a través de les casamates, fins a la Llar del Soldat. És un antic polvorí que va ser transformat en cantina els anys 1930; més endavant, en el baluard de Santa Tecla. Una zona amb un mirador privilegiat sobre la plana empordanesa.

LES CAVALLERISSES. L’itinerari ens fa baixar escales avall, fins a una altra de les instal·lacions més impactants de la visita, les cavallerisses: un passadís doble amb una longitud de 300 metres, capaç d’allotjar uns 500 cavalls.

ELS VISITANTS. Mentre estem observant com els cabirols pasturen tranquil·lament pel fossat, se’ns acosta una parella: en Jose LuĂ­s i la Marta. Ens expliquen que venen de Barcelona i s’estan a Tamariu, «però hem vingut dos dies a Figueres per tornar a veure el DalĂ­, passejar i un bon dinar a la Fonda Duran… i aquĂ­ feia molts anys que no hi venia», explica la Marta. «M’ha impressionat com de bĂ© estĂ  senyalitzat tot l’itinerari, i Ă©s realment immens, hi ha una bona caminada. A mĂ©s, hi ha elements restaurats i Ă©s molt mĂ©s fĂ cil que et facis una idea de com era», afegeix. «Una vegada entres a les cavallerisses t’adones de la dimensiĂł immensa del recinte», apunta en Jose LuĂ­s.

MÉS MOTIUS PER VISITAR-LO. Actualment, amb aquesta incertesa que planeja com un núvol que obre les vacances, el turisme a prop de casa assegura una reacció ràpida davant de qualsevol imprevist. A més a més, com en la resta d’espais culturals, es compleixen totes les mesures sanitàries i de seguretat vigents. La ruta es fa majoritàriament en espais oberts, amb diverses entrades i sortides que garanteixen la ventilació continua de l’espai. Un altre punt a favor de la visita és la poca afluència de gent, un fet negatiu per la institució però, en canvi, extremadament positiu pel visitant, ja que permet veure en calma tots els espais de l’extens i variat recorregut.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li