Palau-saverdera inspira els poetes

0
471

L’activista cultural JosĂ© LuĂ­s BartolomĂ© aplega en un volum els poemes dedicats al poble


Palau-saverdera Ă©s un municipi situat a segona lĂ­nia de mar, ben comunicat amb Roses, Figueres i Llançà, que ha vist crĂ©ixer el seu terme municipal amb diverses urbanitzacions i augmentant aixĂ­ el nombre d’habitants (entorn dels 1.500), possiblement grĂ cies a aquesta privilegiada situaciĂł geogrĂ fica que permet viure en un entorn rural situat a poca distĂ ncia dels nuclis urbans. PerĂČ Palau tĂ© molts altres atractius que han quedat plasmats en poemes i textos literaris que ara s’han recollit en un llibre.

Amb el tĂ­tol QuĂš tĂ© Palau que enamora?, el professor jubilat JosĂ© Luis BartolomĂ© ha publicat aquest volum, de mĂ©s d’un centenar de pĂ gines i complementat amb una dotzena de fotografies, que tindrĂ  una circulaciĂł reduĂŻda a gent vinculada al poble, perĂČ que tambĂ© estarĂ  disponible a algunes biblioteques de la comarca. L’ediciĂł ha comptat amb la col·laboraciĂł de l’Ajuntament, l’AssociaciĂł de la Tercera Edat i l’AssociaciĂł de VeĂŻns del municipi.

L’autor del recull assenyala que «amb aquest aplec de poemes –mĂ©s d’una seixantena– hem volgut respondre a la pregunta que presideix la portada del llibret i que estĂ  manllevada d’un text preciĂłs de la Dolors Padrosa, una de les grans poetesses que tenim, encara força inĂšdia dins i fora del poble, igual que la Pepita Roig i la Marta BuscatĂł, que, per cert, tĂ© una creativitat molt prolĂ­fica com es desprĂšn dels poemes que descobrim en el volum».

BartolomĂ© afegeix que «per confegir el pom d’aquestes desenes de textos, hem recollit sobretot les peces escampades en la revista La Candelera, publicada per les festes d’hivern durant el perĂ­ode 1993-2001, i les de Saverdera XXI, la revista de l’AssociaciĂł de VeĂŻns, ininterrompuda des del 2002. AixĂ­ mateix, s’hi inclouen altres aportacions publicades en temps recents i reculats, o bĂ© escrites expressament per afegir-se a aquesta petita antologia lĂ­rica que inclou autors consagrats perĂČ tambĂ© d’altres de menys populars, siguin locals o forans, perĂČ que en el seu conjunt comparteixen una visiĂł romĂ ntica, amable i cordial sobre aquest poble que s’ha vingut a anomenar «el balcĂł de l’Empordà». En total, 25».

La llista inclou el rescat de textos d’autors coneguts de la comarca o de mĂ©s enllĂ , com Pere Coromines, Carles Fages de Climent, TomĂ s GarcĂšs, Josep Maria Salvatella o Montserrat Vayreda, i fins i tot el cantant Joanjo Bosk. Hi predominen, perĂČ, poetes del poble o de la seva rodalia, tots ells aficionats, com Josep Alsina, el mateix JosĂ© LuĂ­s BartolomĂ©, Marta BuscatĂł, Margarita Canals, Jaume Casadevall, Manel Cortada, Rosa Macau, Joan Baptista Muntada, Joan Padrosa, Dolors Padrosa, Anna Roca, Pepita Roig, SĂ­lvia TurrĂ  i Felip TurrĂł. TambĂ© hi ha textos d’altres autors no tan vinculats directament al municipi, com Josep Cassasa, Joan Constans, LluĂ­s Gonzaga Pla i Cargol i Jordi Puigmal, aixĂ­ com l’enigmĂ tic Janot de Cal Rierol, la identitat del qual encara no s’ha pogut determinar.

JosĂ© LuĂ­s BartolomĂ© Ă©s un inquiet professor jubilat de secundĂ ria que viu a Palau-saverdera, que desenvolupa una ingent tasta d’activitats culturals i que en els darrers tres o quatre anys ha publicat els llibres Els raĂŻms ja virolen, L’arbre evitern. Elogi etnopoĂštic de l’olivera empordanesa i Els goigs de Sant Onofre. Una aproximaciĂł folklĂČrica literĂ ria. Tot i que Ă©s nascut en un poble de l’AragĂł l’any 1954, BartolomĂ© va venir a viure de ben jove a Figueres i ha desenvolupat bona part de la seva tasca docent a les comarques gironines. És autor d’altres llibres de literatura i poesia, alguns d’ells en anglĂšs, llengua de la qual n’és professor, i col·labora de forma habitual en diversos mitjans de comunicaciĂł.

APARTATS I ABSÈNCIES. L’autor ha dividit el llibre i, per tant, els poemes, en 13 apartats diferents a partir de la temĂ tica dels textos que s’hi recullen. TambĂ© hi ha afegit fragments de prosa poĂštica, una cançó i la lletra d’una sardana. Adverteix que «pot sorprendre que s’hagi escrit sobre espais lĂșdics com el bar de Ca la JĂșlia o el centre cĂ­vic i que no trobem que les muses hagin inspirat la ploma d’alguns lletraferits per parlar del nostre patrimoni megalĂ­tic, dels aiguamolls, de la torre del Rellotge o de l’escola de la Mancomunitat», per exemple.

Adverteix que tambĂ© hi ha alguna absĂšncia. Per exemple «no citem els versos que mĂ©s ressonen del nostre poble per la geografia catalana perĂČ que s’ha de dir que resulten circumstancials». Es refereix als de J. V. Foix dins Ho sap tothom i Ă©s profecia, quan diu que «A cal fuster hi ha novetat / De Pau i Palau-saverdera / porten les mels de llur cinglera / i omplen els dolls de vi moscat». L’autor barcelonĂ­ tambĂ© va escriure un llibre on apareix el nom del poble al tĂ­tol perĂČ que «era una crĂ­tica del turisme incipient a la Costa Brava. Res a veure amb poesia i ben poqueta cosa amb el nostre poble».

Finalment, BartolomĂ© justifica l’encant de Palau-saverdera per als poetes i escriptors amb les dues referĂšncies que fa Josep Pla al poble, a Notes del Capvesprol, quan afirma que si haguĂ©s tingut «renda» hauria vingut a viure a Pau o a Palau, meravellat de la visibilitat impressionant i de l’enorme contemplaciĂł paisatgĂ­stica que ofereixen aquests dos pobles».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li