Palau-saverdera inspira els poetes

0
653

L’activista cultural José Luís Bartolomé aplega en un volum els poemes dedicats al poble


Palau-saverdera és un municipi situat a segona línia de mar, ben comunicat amb Roses, Figueres i Llançà, que ha vist créixer el seu terme municipal amb diverses urbanitzacions i augmentant així el nombre d’habitants (entorn dels 1.500), possiblement gràcies a aquesta privilegiada situació geogràfica que permet viure en un entorn rural situat a poca distància dels nuclis urbans. Però Palau té molts altres atractius que han quedat plasmats en poemes i textos literaris que ara s’han recollit en un llibre.

Amb el títol Què té Palau que enamora?, el professor jubilat José Luis Bartolomé ha publicat aquest volum, de més d’un centenar de pàgines i complementat amb una dotzena de fotografies, que tindrà una circulació reduïda a gent vinculada al poble, però que també estarà disponible a algunes biblioteques de la comarca. L’edició ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’Associació de la Tercera Edat i l’Associació de Veïns del municipi.

L’autor del recull assenyala que «amb aquest aplec de poemes –més d’una seixantena– hem volgut respondre a la pregunta que presideix la portada del llibret i que està manllevada d’un text preciós de la Dolors Padrosa, una de les grans poetesses que tenim, encara força inèdia dins i fora del poble, igual que la Pepita Roig i la Marta Buscató, que, per cert, té una creativitat molt prolífica com es desprèn dels poemes que descobrim en el volum».

Bartolomé afegeix que «per confegir el pom d’aquestes desenes de textos, hem recollit sobretot les peces escampades en la revista La Candelera, publicada per les festes d’hivern durant el període 1993-2001, i les de Saverdera XXI, la revista de l’Associació de Veïns, ininterrompuda des del 2002. Així mateix, s’hi inclouen altres aportacions publicades en temps recents i reculats, o bé escrites expressament per afegir-se a aquesta petita antologia lírica que inclou autors consagrats però també d’altres de menys populars, siguin locals o forans, però que en el seu conjunt comparteixen una visió romàntica, amable i cordial sobre aquest poble que s’ha vingut a anomenar «el balcó de l’Empordà». En total, 25».

La llista inclou el rescat de textos d’autors coneguts de la comarca o de més enllà, com Pere Coromines, Carles Fages de Climent, Tomàs Garcès, Josep Maria Salvatella o Montserrat Vayreda, i fins i tot el cantant Joanjo Bosk. Hi predominen, però, poetes del poble o de la seva rodalia, tots ells aficionats, com Josep Alsina, el mateix José Luís Bartolomé, Marta Buscató, Margarita Canals, Jaume Casadevall, Manel Cortada, Rosa Macau, Joan Baptista Muntada, Joan Padrosa, Dolors Padrosa, Anna Roca, Pepita Roig, Sílvia Turrà i Felip Turró. També hi ha textos d’altres autors no tan vinculats directament al municipi, com Josep Cassasa, Joan Constans, Lluís Gonzaga Pla i Cargol i Jordi Puigmal, així com l’enigmàtic Janot de Cal Rierol, la identitat del qual encara no s’ha pogut determinar.

José Luís Bartolomé és un inquiet professor jubilat de secundària que viu a Palau-saverdera, que desenvolupa una ingent tasta d’activitats culturals i que en els darrers tres o quatre anys ha publicat els llibres Els raïms ja virolen, L’arbre evitern. Elogi etnopoètic de l’olivera empordanesa i Els goigs de Sant Onofre. Una aproximació folklòrica literària. Tot i que és nascut en un poble de l’Aragó l’any 1954, Bartolomé va venir a viure de ben jove a Figueres i ha desenvolupat bona part de la seva tasca docent a les comarques gironines. És autor d’altres llibres de literatura i poesia, alguns d’ells en anglès, llengua de la qual n’és professor, i col·labora de forma habitual en diversos mitjans de comunicació.

APARTATS I ABSÈNCIES. L’autor ha dividit el llibre i, per tant, els poemes, en 13 apartats diferents a partir de la temàtica dels textos que s’hi recullen. També hi ha afegit fragments de prosa poètica, una cançó i la lletra d’una sardana. Adverteix que «pot sorprendre que s’hagi escrit sobre espais lúdics com el bar de Ca la Júlia o el centre cívic i que no trobem que les muses hagin inspirat la ploma d’alguns lletraferits per parlar del nostre patrimoni megalític, dels aiguamolls, de la torre del Rellotge o de l’escola de la Mancomunitat», per exemple.

Adverteix que també hi ha alguna absència. Per exemple «no citem els versos que més ressonen del nostre poble per la geografia catalana però que s’ha de dir que resulten circumstancials». Es refereix als de J. V. Foix dins Ho sap tothom i és profecia, quan diu que «A cal fuster hi ha novetat / De Pau i Palau-saverdera / porten les mels de llur cinglera / i omplen els dolls de vi moscat». L’autor barceloní també va escriure un llibre on apareix el nom del poble al títol però que «era una crítica del turisme incipient a la Costa Brava. Res a veure amb poesia i ben poqueta cosa amb el nostre poble».

Finalment, Bartolomé justifica l’encant de Palau-saverdera per als poetes i escriptors amb les dues referències que fa Josep Pla al poble, a Notes del Capvesprol, quan afirma que si hagués tingut «renda» hauria vingut a viure a Pau o a Palau, meravellat de la visibilitat impressionant i de l’enorme contemplació paisatgística que ofereixen aquests dos pobles».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li