‘No tenim cap més opció que treballar. Si el transport s’atura, tot s’atura’

0
636

Parlem amb els agents de duanes i el treballadors transfronterers sobre comviuen aquesta situació de confinament 


Tot i que l’estat d’alarma ha limitat dràsticament els desplaçaments de la població, la lliure circulació de mercaderies per garantir tots els abastaments ha permès als camions continuar circulant. Tant als nacionals com als internacionals, que per poder accedir a l’Estat han de fer els tràmits pertinents a la duana de la Jonquera. Aquest és, doncs, un altre sector que manté la seva activitat al 100%.

A les oficines de la duana, el Ministeri d’Hisenda ha prioritzat la seguretat dels treballadors i els ha facilitat el teletreball. Això ha provocat que la majoria del personal de Duanes continuï treballant des de casa, llevat d’algunes tasques que requereixen presència física (però que no es consideren urgents). Una d’aquestes empleades assegura que la feina que fan des de les seves llars és «exactament la mateixa», i que mantenen el contacte diari amb els companys a través de grups de WhatsApp corporatius. A més, cada dia han d’informar els seus superiors sobre el seu estat de salut.

En canvi, les agències de duanes, que fan els tràmits directament amb els transportistes, sí que han d’obrir físicament. El responsable d’una d’aquestes gestories, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, assegura: «Al nostre sector no ho hem notat; al contrari, estem treballant més i tot. El que passa és que com que a la Duana hi ha serveis mínims, la feina va menys fluïda».

A la seva oficina, han muntat «una espècie de barricada amb cadires» per intentar mantenir la distància amb els xofers quan s’intercanvien documentació. «I a part d’això, tenim un gel desinfectant i cada cop que entreguem papers o cobrem ens netegem les mans». A més, han donat un justificant a cada treballador amb l’horari i la zona on treballen, per si alguna autoritat els atura i els demana explicacions (l’agent en qüestió diu que a ell de moment no l’han parat, però que a algun company seu sí). I amb això, tenen pràcticament tota la plantilla fent feina («només n’hi ha un que s’ha quedat a casa, però si ho creu convenient hi té tot el dret; res a dir», explica).

L’agent de duanes admet que li fa respecte el fet de relacionar-se diàriament amb transportistes d’arreu d’Europa, però diu que «en general crec que la gent està molt conscienciada de la magnitud del problema i s’ho pren molt seriosament. Es nota perquè veus moltes mascaretes, guants, i fins i tot amb la manera de saludar-se o acomiadar-se, que ho fan amb el colze»

CREUANT LA FRONTERA CADA DIA. Tenint en compte la ubicació física de les duanes i la internacionalitat del sector, en aquestes agències hi treballen diversos ciutadans de la Catalunya del Nord. Empleats que cada dia es poden saltar el bloqueig temporal de la frontera per arribar a la Jonquera. I un d’aquests treballadors és en François, que viu a Sant Genís de Fontanes (entre el Voló i Argelers).

Ens recorda que «a França i a Espanya s’han pres més o menys les mateixes mesures, i quasi alhora». Per això els caps de setmana viu confinat a casa, però de dilluns a divendres ha de sortir per anar a treballar, i durant el dia viu «confinat a l’oficina» (dinen allà). «Això no obstant, estic treballant de manera gairebé normal, de manera que el meu ritme de vida no canvia», diu.

Per poder arribar a la feina, però, en François s’ha de preparar un reguitzell de papers. «Hi ha una documentació francesa que he d’emplenar cada dia justificant que surto de casa per anar a la feina, per si em para la policia francesa. Per passar la frontera presento la convenció de treballador fronterer i el certificat NIE, i també un document omplert per l’empresa justificant els horaris que he de complir cada dia», explica. Amb tot això, però, cap dia ha tingut cap problema per arribar a la Jonquera.

Un cop a l’agència, assegura que «l’ambient és força bo, perquè la nostra sort és que som un equip de fa molts anys, ens coneixem tots molt bé, i encara que tots estiguem una mica tocats i preocupats pel que passa, la nostra feina es continua fent bé». Quan el virus va arribar amb més virulència a Catalunya, l’empresa va decidir que els treballadors que estaven entre la població de risc es quedessin a casa. I per la resta, com que la presència física és imprescindible, han muntat torns, de manera que treballen amb un 50% de la plantilla. Assegura que tothom aplica els gestos recomanats per l’Organització Mundial de la Salut, i celebra que «el contacte exterior més molt limitat, perquè tenim una entrada amb una finestreta».

«Com a empresa del sector del transport no tenim cap més opció que treballar i organitzar-nos per assegurar el servei. Perquè si el transport s’atura, tot s’atura», assegura en François, que afegeix: «No sabem quant de temps s’allargarà, però hem de tenir les idees necessàries i la voluntat per portar les mercaderies a bon port». I no vol acabar sense «donar les gràcies» a tots els actors del sector i, en especial, als xofers. «Fan una feina molt complicada i molt important que no es comenta. Perquè són ells els que al final, dins de la cadena, porten tot el que és necessari a la gent per viure», conclou.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li