Microtextos eticoestètics

0
850

Com a continuació de textos per reflexionar en aquesta immediata rentrée 2020, complicada, complexa, plena d’incerteses, heus aquí un recull, transversal en l’espai i en el temps, sempre subjectiu i susceptible d’ampliació o substitució (refranys, aforismes, adagis, dites…), en versió catalana, original o traduïda:

I: Donar, rebre, contar els secrets, preguntar, menjar i convidar a menjar són sis senyals d’amistat. (Pantxatantra)
II: No sigui la teva mà oberta per rebre i tancada per donar. (Eclesiastès)
III: Qui sap parlar, sap també quan ha de callar. (Pitàgores)
IV: Molts cops el que es calla impressiona més del que es diu. (Píndar)
V: No he nascut per compartir odi, sinó amor. (Antígona: Sòfocles)
VI: Hi ha a la cortesia encís i profit. (Eurípides)
VII: Humà és errar, però només els estúpids perseveren en l’error // La memòria minva si no es practica. // No m’avergonyeixi confessar la ignorància d’allò que no sé. // Prefereixo la pau més injusta a la més justa de les guerres. (Ciceró)
VIII: Qui comença una cosa ja en té feta la meitat. (Horaci)
IX: La recompensa d’una bona acció és haver-la fet // Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda’l tu mateix. (Sèneca)
X: Res val qui res estima. (Plaute)
XI: Amargues són les arrels de l’estudi, però els fruits són dolços. (Cató el Jove)
XII: Quan algú posa el dit a la nafra, només els necis pensen que allò important és el dit. (Confuci)
XIII: L’esperança és el somni dels qui estan desperts. (Carlemany)
XIV: Miserable cosa és pensar ser mestre qui mai ha estat deixeble. (Fernando de Rojas)
XV: Qui amb bon ànim emprèn el treball, ja en té la meitat fet. (Vicente Espinel)
XVI: En tot servir i estimar. (Sant Ignasi de Loiola)
XVII: La rutina és el corc que ho destrueix tot. // No hi ha mestre que no pugui ser deixeble. // Tingueu paciència i tindreu ciència. // Posa un gram d’audàcia en tot el que facis. (Baltasar Gracián)
XVIII: Guarda el teu amic sota la clau de la teva pròpia vida. // Concisió és l’ànima de l’enginy. // El mar té límits; el desig intens no en té. (W. Shakespeare)
XVIX: El cor té les seves raons que la raó ignora. (Blaise Pascal)
XX: La idiotesa és una malaltia extraordinària: no és el malalt qui la pateix, sinó els altres. (Voltaire)
XXI: Doneu a un nen el desig d’aprendre i no haureu de preocupar-vos perquè estudiï. (J. J. Rousseau)
XXII: Cal haver estudiat molt per arribar a saber una mica. (Montesquieu)
XXIII: Únicament per l’educació arriba l’ésser humà a ésser humà. (Immanuel Kant)
XXIV: Som responsables perquè som lliures. // L’art d’ensenyar bé no s’aprèn tant en regles com amb models. // Un sol professor bo és capaç, en alguns anys, de produir beneficis immensos a un país. (Jaume Balmes)
XXV: Quan un vol, sempre pot. (Novalis)
XXVI: Cal posar set claus al sepulcre del Cid. (Joaquín Costa)
XXVII: El millor de la vida són les il·lusions de la vida. (H. de Balzac)
XXVIII: El més bonic que podem experimentar és el misteri de les coses. (Albert Einstein)
XXIX: A poc a poc i bona lletra: fer les coses bé importa més que fer-les. // Als estudiants us està reservat un gran paper, ja que tota revolució no és sinó una rebel·lió de menors. A més, jo he tingut sempre un alt concepte de vosaltres. (Antonio Machado)
XXX: Intel·ligència! Dóna’m el nom exacte de les coses. (Juan Ramón Jiménez)
XXXI: Si surt, surt. Si no surt, cal tornar a començar. Tota la resta és fantasia. (Édouard Manet).
XXXII: L’home, quan és animal, és pitjor que l’animal. // Quan més grans som en humilitat, molt més a prop serem de la grandesa. (Rabrindanath Tagore)
XXXIII: La vida només pot ser compresa mirant darrere, però únicament pot ser viscuda mirant endavant. (Soren Kierkegaard)
XXXIV: Pensa el sentiment, sent el pensament. Allò pensat, és, no ho dubtis, allò sentit. (Miguel de Unamuno).
XXXV: Tristes guerres /si no és amor l’empresa/ tristes armes si no són paraules/ Tristes. Tristes/ Tristes homes// si no moren d’amors/ Tristes. Tristes. (Miguel Hernández)
XXXVI: Amics. Ningú més. La resta és selva. // El món està ben fet. (Jorge Guillén)
XXXVII: Sempre és més fàcil deixar de fer que fer. (José Ortega y Gasset)
XXXVIII: La lectura és un col·loqui entre l’autor i l’ànima lectora. // La lectura recrea i ens recrea. (Pedro Laín Entralgo)
XXXIX: Més llibres, més lliures. (Enrique Tierno Galván)
XL: La cultura és el despertar de l’home. (Maria Zambrano)
XLI: Una síntesi val per cent anàlisis. (Eugeni d’Ors)
XLII: La llibertat no fa feliços els homes. Els fa senzillament homes. (Manuel Azaña)
XLIII: Crec que part del meu amor a la vida el dec al meu amor als llibres. (Adolfo Bioy Casares)
XLIV: És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls // L’amor no consisteix pels qui s’estimen a mirar-se l’un a l’altre, sinó a mirar aplegats a la mateixa direcció. (Antoine de Saint-Exupéry)
XLV: La democràcia és el govern del poble, pel poble i per al poble. (Abraham Lincoln)
XLVI: La guerra és una invenció de la ment humana; la ment humana també pot inventar la pau. (W. Churchill)
XLVII: A la paraula burocràcia li manca una erra: després de la u. (Jaume Perich)
XLVIII: El que desitgem i encara no hem assolit és més valuós que el que ja hem assolit. (Khalil Gibran)
XLIX: El noranta per cent de l’èxit rau simplement a insistir. (Woody Allen)
L: La persona, que és aprensiva, ja té els mals abans de tenir-los. // Si fos cert que el viatjar ensenya, els revisors de bitllets serien els homes més savis. (Santiago Rusiñol)
LI: El que més m’ha mantingut activa tant de temps ha estat la necessitat d’ajudar els altres. (Elionor Roosveelt)
LII: Que ningú arribi mai a tu sense que en anar-se’n se senti una mica millor i més feliç. (Teresa de Calcuta)
LIII: Només dos llegats permanents podem deixar als nostres fills: un, les arrels; l’altre, les ales. (Howard Carter)
LIV: Cal ser el canvi que volem veure en el món. (Mahatma Gandhi)
LV: L’educació és més obra d’amor que de ciència i no hi ha res tan difícil i interessant com descobrir i formar la persona humana. (M. Àngels Ferrer Sensat)
LVI: Tot el que pot fer-se amb rapidesa no m’interessa. // L’únic que sabem del temps és que passa. // El més important no és ser, sinó ser-hi. // La mort ens agafa per sorpresa. El més previst de tots els esdeveniments de la vida és el més imprevist. // El rostre no es veu, és veu. // El mestre dona, però sobretot es dona. (Joan-Carles Mèlich)
LVII: Ser feliç és ser capaç de superar les derrotes i després aixecar-se. // Perdonar és anar al passat i tornar-ne sa i estalvi. // No es qüestió d’eliminar la por, sinó de saber que existeix i aprendre a gestionar-la de manera correcta. // Com pensem i com sentim ens condiciona la qualitat i la quantitat de vida. (Marian Rojas Estapé)
LVIII: El més important és que el més important sigui el més important. (Stephen Covey)
LIX: Si volem que el món sigui millor, l’única cosa a les nostres mans és ser millors persones, menys mogudes per la cobdícia, l’avarícia, l’egoisme o la injustícia. (Víctor Küppers)
LX: Si vols que alguna cosa es faci, encarrega-la a una persona ocupada. (Proverbi xinès)
LXI: Només en l’activitat desitjaràs viure cent anys. (Proverbi japonès)
LXII: El superespecialista és aquella persona que ho sap quasi tot de quasi res. // Mai passa res i, si passa, tampoc passa res. // Només sé que no sé res i el poc que sé tampoc ho sé. // La normalitat absoluta és la més absoluta de les anormalitats. // Mentre siguis jove, cerca l’experiència i saviesa dels grans i, quan siguis gran, cerca l’audàcia i la intrepidesa dels joves. (Anònims)
LXIII: Fes que siguin segurs els ponts del diàleg. (Salvador Espriu)
LXIV: Moneda: Si és de col·lecció, / insecte dissecat per l’entomòleg / Si està en circulació / és el pròleg de tota mena de corrupció. // Fraternitat. Quin riure! / No em facis ennuegar! / Mira a dreta i esquerra/ després podem parlar. (Caterina Albert)
LXV: Si puc evitar que un cor es trenqui / No hauré viscut en va / Si puc alleujar el patiment d’una vida / o calmar un dolor / o ajudar un pit-roig dèbil / perquè al niu pugui tornar / no hauré viscut en va. (Emily Dickinson)
LXVI: Feliç d’aquell que no malgasta esforços / cercant l’amor i simplement camina / i sap que això de viure és amor. (Nicolau Dols).

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li