L’estrany estiu del 2020

0
1021

S’acaba un estiu diferent. Tothom ha viscut algun estiu diferent i que ha marcat el calendari de la seva vida: aquell que vam passar estudiant per a un examen imprescindible, una malaltia, un os trencat, el naixement d’una criatura… però aquest és un estiu diferent per a tothom alhora. Per als qui no han pogut treballar, per als qui s’han quedat sense feina, per als qui han treballat des de casa, per qui no ha pogut marxar de vacances o per qui ha viscut la lluita contra la COVID des de la primera línia. Per a tots els qui hem hagut de viure de manera molt o poc diferent: la mascareta, la limitació dels contactes, les restriccions… I tot això ens deixarà, sense cap mena de dubte, una petjada en les nostres biografies. I hauríem de procurar que aquesta petjada no fos una petjada exclusivament en negatiu, malgrat tot. Penso en els paisatges de quilòmetre zero que hem descobert o retrobat, constatant que no cal travessar mig món per gaudir d’indrets idíl·lics, bon menjar i bon beure. En les petites trobades familiars o d’amistats que ens han permès gaudir durant hores de converses intranscendents o vitals. En la constatació que hem trobat a faltar algunes persones, i la felicitat del retrobament. De comprovar que continuem tenint un teixit empresarial valent que ha decidit, malgrat les incerteses i els mals auguris, obrir locals i aixecar persianes, contractar personal, fer que la nostra vida quotidiana o de vacances sigui semblant als estius anteriors. A qui ha organitzat concerts i espectacles, arriscant diners i demostrant que la cultura és segura. A qui ha reinventat el negoci. A qui ha començat projectes nous en aquest context de màxima incertesa. El cost immens d’aquesta crisi sanitària, econòmica i social ha de poder ser atenuat per bones experiències personals; records de retrobades, de gaudir dels petits plaers, de grans descobertes o petites casualitats, aprenentatges professionals, reptes esportius o intel·lectuals, projectes de negocis o solidaritat compartits. Perquè això va per llarg i hem de posar en valor les coses bones que estan passant, i val la pena que a títol personal també en sortim amb algun aprenentatge, algun bon record. Perquè la vida és curta i això va per llarg, però el dia que s’apaivagui o s’acabi també hem de poder dir «no tot va ser dolent». Cal gaudir dels petits o grans moments de felicitat, fer grans les petites alegries. Inventar, si cal, motius per sobreviure. Perquè els grans reptes els tenim tots per davant.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li