‘L’arròs a Amèrica s’ha acabat. La penya està molt boja i està comprant per tot l’any!’

0
725

Des d’HORA NOVA hem volgut saber com viuen el confinament els nostres ‘Empordanesos pel món’


El confinament ha separat temporalment milers de famílies, amics i companys. Des de les seves circumstàncies personals, cada un ho viu a la seva manera. I des d’HORA NOVA hem volgut saber com ho viuen els nostres ‘Empordanesos pel món’. Aquelles cares conegudes pels lectors per haver protagonitzat alguna entrega de la secció Milles d’Experiències.

QUIM CASTELLÓ, DE CANTALLOPS A LOS ANGELES, EUA. «Bàsicament és una bogeria». Així resumeix la situació que està vivint a Los Angeles (EUA) el cantallopenc Quim Castelló, músic de professió. Explica que ell s’ha quedat sense feina, «perquè tots els concerts estan cancel·lats». «I també estic treballant a The Musicians Institute, que és una universitat musical d’aquí, i el campus està tancat pels següents dos mesos, com a mínim; però potser durant tot el següent quadrimestre només hi haurà algunes classes en línia.»

Quan van dir que es tancaven les fronteres, en Quim es va plantejar agafar un dels últims vols, però es va trobar que els bitllets costaven 20.000 euros. Així, s’ha quedat en un país on «la vida és deu vegades més cara, com a mínim», sense feina ni cap ajuda almenys durant dos mesos (el govern americà només dona ajudes als autòctons), i havent de pagar més de 1.000 euros (mensuals) per l’habitació.

Relata que «a Los Angeles la cosa està empitjorant», i és molt conscient que «aquí la sanitat és el que és». «Tot és privat, o sigui que en realitat és millor passar-ho a Espanya, que com a mínim si et poses malalt pots anar a l’hospital», admet. A més, també ens explica que «no hi ha arròs, no hi ha paper de vàter, i no hi ha res. Ni tan sols per Amazon! O sigui, l’arròs a Amèrica s’ha acabat, i la penya està molt boja i està comprant per a tot l’any!».

En Quim admet que sent «impotència» per «estar a l’altra punta de món», perquè «quan passen aquestes coses el millor és estar a casa, a prop de la família i els amics». Però no perd l’optimisme, i es conforma dient que «és el que hi ha».

MANEL MARTÍNEZ, DE FIGUERES A RUWAIS, EMIRATS ÀRABS UNITS. Segons en Manel, a l’Orient Mitjà «també hi ha molta preocupació per la Covid-19». Als Emirats Àrabs Units hi ha més recursos mèdics per controlar l’epidèmia, ja que per exemple disposen de 13.000 tests per cada milió d’habitants, mentre que a l’Estat espanyol no arriben als 500. «I el fet que es tracti d’un país petit en habitants ho fa més fàcil de controlar». Tot i això, explica que «la gestió fa setmanes, o fins i tot mesos, que va començar»; probablement pel gran nombre de població coreana que hi ha.

«Que el virus es propagués abans a Corea que a Europa va fer saltar les alarmes. I des d’un primer moment el Govern i les empreses s’ho van prendre seriosament», explica en Manel, que exemplifica que «fa setmanes que es van tancar parcs, platges, restaurants, etc.». I malgrat que no hi hagi un confinament decretat, explica que ell cada cop treballa més des de casa. A més, els Emirats han tancat les fronteres fins i tot pels residents que estaven a l’estranger, no donen visats, i si algú se salta un confinament per quarantena obligada (perquè té símptomes o acaba de tornar de l’estranger) s’exposa a penes de fins a 5 anys de presó.

Amb aquestes circumstàncies, en Manel segueix la situació de Catalunya de prop, i considera que «l’Estat ha fet i continuarà fent una gestió pèssima, en tots els sentits».

MARTA REDONDO, DE LA JONQUERA A HALLE, BÈLGICA. Recordem que la Marta no treballa des de l’octubre perquè està embarassada i té una feina de risc. Precisament és infermera, i això fa que estigui especialment sensibilitzada amb la situació. En el seu cas, admet que «a part que ara no puc anar on vull i amb qui vull, la meva vida ha canviat només una mica». «Perquè ja fa mesos que surto molt menys i, a més, hem tingut cinc setmanes seguides de temporal i pluja. O sigui que sortir, sortia poc», especifica. Per això haver-se de quedar a casa no li provoca «gaire ansietat ni avorriment». I «de fet, tinc més relació social amb certa gent ara que abans del Covid!», assegura.

A Bèlgica, van començar maximitzant el teletreball i tancant escoles, i dijous a les 12 h va entrar en vigor el confinament. L’única cosa que «molesta» la Marta és que li han anul·lat alguns cursos o visites al fisioterapeuta. «Però és per un bé major, així que trobo que han fet bé», afegeix, tot alertant que «tots sabem que no paralitzen mig món perquè sí».

«El fet que hi hagi tanta afectació a Catalunya i que nosaltres estiguem tan lluny, ho porto…», continua relatant la Marta. I lamenta que, des del seu punt de vista, «el sistema sanitari no està preparat per a una pandèmia d’aquesta magnitud, per més que els professionals s’estiguin esforçant fent la feina com campions olímpics». També es pregunta quan podrà tornar a casa, o a rebre visites de la seva família, «perquè no em crec que en 15 dies tot estigui solucionat». I acaba concloent: «Espero que la gent entengui que això no és un problema sanitari, que és una pandèmia i que només se soluciona de manera social; és a dir, col·laborant entre tots!»

BERENICE MARTÍNEZ, DE FIGUERES A BADEN, SUÏSSA. A Suïssa, per ara no s’han pres mesures tan estrictes com a Catalunya. «La gent s’ho pren amb força tranquil·litat, crec que no en són conscients», lamenta la Berenice, que explica que des del dia 16 les empreses han apostat pel teletreball, i les escoles estaran tancades almenys fins al 4 d’abril. També s’ha reduït el transport públic, i les autoritats han recomanat als ciutadans «que hi hagi distanciament social», i que si tenen algun símptoma es quedin a casa; però no hi ha confinament. «Es veuen nens pel carrer jugant junts, i fins a la setmana passada encara estaven oberts restaurants per fins a 50 persones», exemplifica la figuerenca, que reflexiona: «Em fa la sensació que fins i tot en casos així Suïssa es queda a l’espera del que fan els països veïns per prendre qualsevol mesura». Però tot i això, admet que «des d’aquí, i sobretot tenint un nen de 3 anys, no em puc imaginar estar confinada en un pis sense saber quan passarà tot això».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li