La tramuntana, remei per epidèmies

0
1451

Una processĂł sortia de Figueres fins a Requesens, entre el 1612 i el 1868, per foragitar les plagues


Per sortir sanitàriament de la pandèmia provocada per la Covid-19, tothom té posat el focus en els epidemiòlegs i els investigadors de tot el món a la recerca de fàrmacs que controlin o redueixin els efectes del virus i d’una vacuna que immunitzi la humanitat. Uns segles enrere, ni la sanitat ni la ciència eren els referents principals de la societat, sinó que sovint la gent havia de recórrer a altres mètodes per foragitar aquestes malalties. A la comarca de l’Alt Empordà, la tramuntana va ser un dels recursos naturals més efectius.

En aquest sentit, els figuerencs organitzaven cada darrer diumenge de maig, des del 1612 i almenys fins al 1868, segons les referències històriques que s’han conservat, la processó de la Mare de Déu de Requesens, coneguda popularment com la Processó de la Tramuntana. Explica el costumista Joaquim Gironella que, segons la veu popular, «els figuerencs i molts empordanesos anaven a cercar la tramuntana per tal que, amb el seu buf sa i rabent, fertilitzés els camps, fes fugir els mals humors i les plagues que atacaven les persones, animals i conreus, i assegurés la salut de la gent i del bestiar, així com les collites que allunyaven la fam i la misèria».

Explica que «segons la tradició, l’any 1612 es produí una terrible pesta per tot l’Empordà. La gent moria com mosques, les fonts s’eixugaven i els fruits es neulien. Semblava com si hagués arribat la fi del món. Els figuerencs, desolats i atònits, invocaren la Mare de Déu de Requesens per tal que els ajudés en aquell tràngol desesperat». Afegeix Gironella en el seu llibre Antics costums, tradicions i llegendes de l’Alt Empordà que un dilluns –que segons algunes versions va ser el darrer del mes de maig i segons altres el primer del mes de juny– «començà a bufar una tramuntana molt forta i fresca que esquivà els mals aires en tres dies, i va tornar la salut a les llars, sanejant les quadres i corrals i també els camps de conreu. En record d’aquesta gràcia, cada any per aquestes diades la gent anava fins a l’ermita de Requesens, perquè la Mare de Déu fes la gràcia de tornar a revifar la tramuntana salutífera i vivificadora».

ORGANITZAT PER UNA CONFRARIA. La processó de la Tramuntana va ser organitzada durant segles –el darrer any que es té coneixement de la seva celebració és el 1868–per la Confraria de la Puríssima Sang de Figueres, que tenia la seva seu a la capella de Sant Sebastià, al carrer de la Jonquera, per la banda posterior de l’església de Sant Pere. La trobada durava tres dies i «a la vigília s’encenien grans fogueres per tota la vila per tal que poguessin ser vistes per la gent de la rodalia, que així tenien esment de la festa. El primer dia, un dilluns de bon matí, hi havia un gran repic de campanes i una funció religiosa a l’església parroquial, després de la qual sortien les autoritats i el clero, acompanyats dels confrares i d’una multitud de persones, que emprenien el camí cap a l’ermita». Aquesta ermita es trobava situada fora del complex del castell, tal com es coneix i visita actualment.

Segons la documentació recollida per Gironella i posteriorment per altres historiadors i cronista de la comarca, «per tots els pobles on passava, els sortien a rebre les autoritats i altres devots, fins a la fi del terme, i moltes vegades s’afegien a la comitiva molts veïns i fidels. En arribar al santuari era hora tardana. Tot seguit, per compte de la Confraria de la Sang s’encenia una gran foguera, que es veia de gairebé tot l’Empordà». El dimarts se celebrava una funció solemne davant la imatge de la Mare de Déu de Requesens, damunt l’altar de la qual els confrares havien dipositat la relíquia de la sang de Crist i al vespre es cantaven els goigs. El dimecres, després de la funció religiosa i d’una altra cantada, la comitiva emprenia el retorn a Figueres.

El cronista Josep M. Bernils Mach, que també va escriure algun treball sobre aquesta històrica celebració, assenyalava que «la processó es feia per un acord de l’Ajuntament de Figueres per haver finalitzat una gran epidèmia de pesta que va durar deu anys i que va afligir el país, a causa d’unes importants inundacions dels rius Muga i Manol, que, segons expliquen els cronistes, havien deixat gran quantitat d’aigües embassades. La missió del romiatge també era implorar a la Verge la purificació dels Aiguamolls, que consideraven que eren els que provocaven les epidèmies».

La processó figuerenca es va anul·lar l’any 1808, arran de la Guerra del Francès, però es va recuperar vuit anys després, fins al 1868, en què fou de nou suprimida. Poc després es volia reprendre, però van topar amb la prohibició oficial i la romeria es va traslladar al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades. Aleshores el recinte de Requesens va quedar abandonat. Al segle XIX, la tranquil·litat del lloc va captivar el comte de Peralada, que va passar-hi els estius, ordenant la reconstrucció del castell, que, amb diferents vicissituds, s’ha anat mantenint fins ara. Després de la Guerra Civil alguns municipis de la zona –com Mollet de Peralada, la Jonquera i Cantallops–han mantingut fins ara la tradició de la Processó de la Tramuntana, tot i que sense posar-hi tantes esperances com els seus avantpassats, sinó com una expressió de cultura religiosa i popular.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li