La PUF, un projecte peça a peça

0
1434

Aquesta temporada la Penya Unionista Figueres compleix el seu 40è aniversari, amb 15 equips i uns 160 jugadors


La història de la Penya Unionista Figueres (PUF) és un relat de constància i esforç. Aquests són els dos atributs que l’entitat ha exhibit des dels seus orígens fins ara, quan just aquesta temporada es compleixen 40 anys de la seva creació. Pel camí, durant aquestes quatre dècades, el club ha hagut de fer front a múltiples situacions, des d’èxits esportius fins a esculls, però mai s’ha aturat. Només aquesta perseverança justifica el seu estat actual: una quinzena d’equips i al voltant de 16 nens lluint la samarreta blanc-i-blava característica. «És un volum molt gran, els últims anys hem tornat a créixer d’una manera significativa després d’un temps d’haver estat més estancats», explica Wolfrando Juan, president de la PUF.

Pel màxim responsable del club empordanès, el secret que explica el fet d’haver arribat a bufar la quarantena d’espelmes és concís: «La construcció del projecte de la Penya Unionista s’ha fet sobre la base a la constància i l’esforç, ningú ens ha regalat absolutament res. Tot plegat es va originar amb uns terrenys que ens va cedir l’Ajuntament de Vilamalla, i a partir d’aquí la història del club s’ha anat edificant peça a peça.»

UNA DOBLE REALITAT. Per a Wolfrando Juan, el context actual de l’entitat empordanesa presenta una marcada dualitat. D’una banda, brilla amb llum pròpia el vessant esportiu: «En aquest sentit estem en bona salut i creixent, l’any passat per exemple tres equips nostres van pujar de categoria. El dia d’avui podem dir que el club, esportivament, funciona molt bé, i possiblement no anem més amunt per la manca d’instal·lacions que tenim». I aquesta, la dificultat en els equipaments, és precisament l’altra realitat de l’entitat: «Ens trobem limitats: tenir 15 equips fins i tot és massa tal com tenim ara mateix les instal·lacions. Han passat 40 anys i els equipaments s’han fet obsolets. Ara mateix, necessitaríem sobretot un camp de gespa artificial, el terreny de gespa natural costa molt de mantenir en bones condicions tota la temporada», explica el president, que afegeix: «El creixement del nombre de jugadors no arriba acompanyat de les millores en les instal·lacions. Seria una bona notícia que algú ens cedís unes instal·lacions, en aquest sentit, fins i tot ens hem plantejat canviar el nom o agregar-lo a un altre, si fes falta. L’estructura la tenim feta, però ens manquen les instal·lacions». Així doncs, la darrera peça d’aquest projecte té nom i cognoms.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li