La nova normalitat

0
1118

Fa setmanes que començo tots els meus textos amb el desig de bona salut i ànims a les persones destinatàries. Aquest no en serà una excepció. Espero que la vida no us hagi empitjorat, ni la malaltia o la mort us hagin visitat, ni de prop, ni de lluny. Que seguiu llegint els articles sense que la vostra quotidianitat, ni la del vostre entorn, hagi trontollat.

Perquè això està passant. Un sotrac sanitari, un sotrac social, un sotrac econòmic ha entrat a les cases, a les empreses, a les institucions d’arreu del món. Diuen que tot serà diferent, i es parla d’una nova normalitat. Em pregunto si la nova normalitat aconseguirà que passin coses «normals» que ara no passen: serà normal que algunes empreses intentin desprendre’s del seu personal al minut zero de la crisi, després d’anys –alguns summament productius– sense increments salarials? Serà normal que fingim ignorància envers la situació de les persones que cuiden les nostres llars, els nostres infants, persones dependents i la nostra gent gran sense contractes ni drets laborals? Serà normal que algunes famílies visquin amuntegades en habitacles insalubres? Serà normal tornar a ignorar que hi ha dones i infants que conviuen amb els seus maltractadors i que com a societat preferim no sentir els seus crits a l’altra banda de les parets? Serà normal que tornin a ser ombres invisibles les persones que ens netegen les oficines, els hospitals, els carrers? Serà normal que el personal sanitari que ara aplaudim als balcons continuï treballant amb contractes a precari durant anys i acabi marxant a treballar arreu d’Europa fugint de la precarietat laboral i salarial? Serà normal continuar consumint productes alimentaris engreixats, pescats o collits a centenars o milers de quilòmetres mentre girem l’esquena al consum de proximitat de la nostra pagesia, ramaderia i gent de mar? Serà normal tornar a aprendre a cosir mascaretes a les cases havent renunciat a la nostra indústria tèxtil, per fabricar a l’altra banda del món sense competència en els preus ni respecte als drets humans? Si aquesta tragèdia sanitària, social i econòmica que vivim i viurem ha de servir perquè coses que hem assumit que podien ser normals deixin de ser-ho, i la nova normalitat estigui exclusivament construïda en l’equitat en el tracte a les persones, la dignitat, la igualtat d’oportunitats i la justícia social. Potser aleshores farem cert el proverbi que diu que una terrible crisi pot ser alhora una oportunitat. Potser.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li