La cartografia en una exposició

0
1067

Inés Padrosa ha comissariat aquesta mostra a la Casa Galibern, seu de la Fundació Mascort de Torroella


 

A tocar de la plaça Major de Torroella de Montgrí hi ha un edifici neoclàssic fet edificar per Ramon Galibern Casanovas (1817-1884), un indià, un veí del poble que va fer fortuna al Brasil. Va ser bastida l’any 1875 i s’estructura al voltant d’un pati interior, amb columnes i galeries, formant un petit claustre allargat. La casa pertany actualment a Ramon Mascort Amigó, descendent de Galibern, impulsor de la Fundació Mascort, que té la seu i la sala d’exposicions a la casa, restaurada l’any 2007.

Al llarg de l’any, la Fundació presenta diverses exposicions que habitualment serveixen per exhibir -de manera gratuïta, perquè no es cobra entrada per visitar-les- les diferents col·leccions de peces antigues del seu propietari, que abasten temes tan diversos com mobiliari, ceràmica, quadres i gravats, fotografia i mapes, entre altres. El passat cap de setmana es va inaugurar la mostra estrella d’aquesta temporada, «La cartografia a la col·lecció Mascort. Escenes de la història», comissariada per Inés Padrosa, historiadora figuerenca, arxivera i bibliotecària del Castell de Peralada. L’exposició es podrà visitar fins al 14 d’octubre i exhibeix més de 160 cartografies que van des del segle XVI fins al segle XIX.

En l’acte de presentació de la mostra, celebrat divendres passat, Mascort va recordar que «des de ben petit vaig tenir l’afició del col·leccionisme. Vaig començar per capses de mistos i taps de suro, però a mesura que vaig adquirir més coneixements, vaig desenvolupar l’afició per la història i tot allò que l’envolta. Avui podem contemplar peces dels mapes i de la cartografia que he anat adquirint amb el pas dels anys, centrada de forma molt especial en documents relacionats amb les comarques gironines i la zona de l’Empordà en especial».

A banda de les cartografies, les diferents sales que formen la casa Galibern, com és habitual en totes les exposicions, han estat decorades amb materials històrics de l’època que complementen la mostra. Així es poden veure espases procedents de diferents punts de Catalunya i un conjunt de pistoles i escopetes que provenen de Ripoll. També hi ha parts d’antics vaixells en la sala de les cartes navals. Finalment destaquen més de 50 obres elaborades per artistes catalans que descobreixen la diferent concepció de Catalunya que tenien els nostres avantpassats, ja que dibuixaven el principat en una forma més rectangular que no pas triangular, com es pot veure en els mapes actuals.

EVOLUCIÓ CARTOGRÀFICA. La col·lecció que s’exhibeix, i que abasta dels segles XVI al XIX, permet apreciar diferents mapes de Catalunya i les comarques gironines, on destaquen les seves fortificacions, ja que la majoria d’ells van ser elaborats en períodes de guerra. Dins d’aquesta exposició hi ha un gran nombre d’obres de l’enginyer militar francès Sébastien de Beaulieu, on prenen especial rellevància les litografies de poblacions com Figueres, Roses, Girona, Lleida o Barcelona. En la presentació de la mostra, Padrosa va destacar que el fet d’exposar obres d’un període històric tan extens permet veure com ha evolucionat la geografia al llarg dels anys.

També hi ha exposats diferents atles publicats i per primera vegada: la Fundació Mascort ha ofert la possibilitat de consultar un atles de forma digital a partir d’un panell tàctil. Això permetrà que els visitants puguin fullejar cada pàgina dels dos atles que hi haurà disponibles i observar fins al detall tots els mapes dibuixats. Inés Padrosa va destacar, precisament, l’espai de la mostra dedicat a Beaulieu, ja que les obres d’aquest artista són la primera representació cartogràfica que es conserva de les poblacions gironines, fetes després de conflictes bèl·lics com la Guerra dels Segadors, la Guerra dels Nou Anys o la de Successió.

A més, la comissaria de l’exposició va explicar que observant algunes peces es pot veure la visió que tenien els francesos de la geografia catalana, que és ben diferent de la que es pot apreciar en els mapes actuals. De fet, les obres exposades mostren una Catalunya enfocada al revés, situant els Pirineus al sud i l’Ebre al nord. Això es deu al fet que estaven dibuixats des del punt de vista francès, sense tenir en compte els punts cardinals. Cal remarcar, d’altra banda, que part de les 160 cartografies són cartes navals d’alguns dels ports de la demarcació.

En la seva explicació, Padrosa va destacar que el món de la cartografia «és una suma d’artistes, ja que hi intervenien un gran nombre de professions, entre les quals geògrafs, cartògrafs, gravadors a més de dibuixants menors que s’ocupaven de decorar els mapes en una fase posterior». De fet, la comissària va assegurar que en una mateixa cartografia podien haver-hi fins a cinc planxes diferents. Tot i això va lamentar que «aquesta modalitat artística no s’hagi explorat gaire i que per això queda molt per aprofundir».

Padrosa espera que amb l’exposició que estrena ara la Fundació Mascort a Torroella de Montgrí es pugui investigar més sobre aquesta modalitat, tot confiant que la mostra traspassi fronteres i pugui interessar a persones de fins i tot el sud de França pel gran nombre d’artistes francesos que hi ha exposats.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz