Josep Maria Guinart: ‘Caldrà enfocar la temporada d’estiu amb uns paràmetres ben diferents’

0
1018

És economista i actualment conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i les Competències (CNMC). Va ser també alcalde de l’Escala del 1995 al 2007 i president del Patronat de Turisme, entre altres. En aquesta entrevista fa una radiografia de la crisi econòmica causada per la pandèmia de la Covid-19 i del futur que augura pels diferents sectors socials de l’Alt Empordà


Com definiria la situació econòmica que està vivint el país?
La definiria com a situació difícil, complexa i de complicat pronòstic, però confiant en la dinàmica econòmica tradicional, d’una manera o altra, es resoldrà.

Creu, però, que l’economia espanyola aguantarà les mesures d’estat que es vol implementar?
Penso que sí, la societat espanyola i la col·lectivitat d’aquest país, és a dir, el teixit empresarial, el teixit laboral, els autònoms… tindran un sotrac, sens dubte, però aguantaran. N’estic convençut.

I serà realment una crisi en forma de V?
Penso que sí, no seguirà els cicles clàssics de l’economia de sempre, des que hi ha informació econòmica, per dir-ho així. És una V que té una caiguda molt acusada i en tot cas el que no tenim clar és quin és el pendent de l’altre vector, de recuperació. No sabem si serà més vertical o menys o si serà de 60°, 30° o 45°.

Hi ha qui la compara amb la crisi econòmica del 2008. Serà així?
És molt complicat de comparar-la perquè ja sabem com va acabar la del 2008. Aquesta no és només una crisi espanyola, és una crisi europea i mundial i evidentment amb la globalització de l’economia tot està interrelacionat. Sabem què va passar el 2008, que es va recuperar, que s’estava recuperant i s’ha de recuperar encara avui. Per tant, també recuperarem aquesta.

Està d’acord que és una crisi de demanda?
Ara per ara és una crisi de demanda però de mica en mica acabarà essent una crisi d’oferta. Hi ha tot un seguit de productes que no estan al mercat perquè no s’han pogut obrir els comerços, ja que no es consideren essencials. Ara mateix, de sobte, la sorpresa de la crisi és que ha caigut sobretot la demanda, perquè d’estocs –és a dir, d’oferta– n’hi havia. Però també es pot anar produint una situació de crisi d’oferta.

La majoria d’empreses presenten ERTOs i això està col·lapsant les gestories. És una bona opció?
Està clar que el model o el sistema, tant de l’Administració com de les gestories, d’advocats laboralistes que tramitaven aquest tipus d’ERTOs, els ha agafat de sorpresa però de mica en mica els aniran tramitant, tot i que alguns amb retard. Cal paciència. El model no estava dimensionat per a tantes empreses ni per a aquesta allau de peticions.

Com repercutirà al teixit empresarial?
Això el pot preocupar perquè l’ERTO és una solució temporal, però penso que a l’empresari el que el preocupa no és la immediatesa, sinó la conjuntura dels propers mesos: moltes empreses, no totes, ho podran superar, però per l’empresari la clau és la continuïtat i què passarà a l’estiu i a la tardor, sobretot a l’Empordà. La preocupació de l’empresari no es limita al proper mes, estic segur que tots podran aguantar i s’aniran recuperant en un cert temps. La preocupació és a mitjà-llarg termini, des del meu punt de vista en l’apel·lació de com encarar el futur. Tot es podrà superar amb esforç i patiment durant uns mesos.

Altres preocupacions són els lloguers. Quina hauria de ser la mesura idònia?
Aquí d’una banda hi ha el que l’Estat està intentant analitzar en aquest àmbit, hi ha moltes tipologies de lloguer, empreses dedicades al lloguer, multinacionals… i llavors el lloguer i tot el que representa de gent que en té com una petita inversió al llarg de la vida. Per tant, sembla que una mesura d’arbitratge i d’equilibri seria idònia. Potser és la de pensar que durant la situació d’alarma es pugui fraccionar el lloguer al 50%, és a dir, que el llogater deixi de pagar la meitat, ja ho recuperarà després però que deixi de pagar, i el propietari també consideri que pot perdre la meitat. Són termes molt generals. També es pot plantejar que la meitat que ha de pagar el llogater una vegada acabi l’estat d’alarma es pugui també finançar al llarg d’aquest any. Cal buscar una situació d’equilibri, on tothom hi perd, però no ho perd tot. Uns hi perdran molt i altres menys.

Per vostè, que ha estat en política, quina és la preocupació que hi ha ara al sector? D’on s’ha de retallar per assumir aquesta despesa que ve?
El que està clar és que l’Administració, l’Estat, la Generalitat en el cas de Catalunya, les administracions locals com ajuntaments, consells comarcals, diputacions… tots ara tenen un repte al davant que justifica la seva insistència que pugui tenir de manera ordinària. Penso que en el fons la població, tot i ser crítica – que ho ha de ser, davant de l’actuació de l’Administració–, també té una confiança dipositada en tota aquesta gent que es dedica a la política. Inclús amb la política europea, que ha de ser capaç d’arbitrar les mesures, d’arribar a nivells equilibrats d’endeutament però també de finançament d’aquest endeutament en el mitjà-llarg termini que farà que això es pugui superar. És a dir, en les polítiques d’ara, la mirada no pot ser d’immediatesa, la immediatesa ha de ser l’actuació d’avui per demà. Però la recuperació de la situació, sobretot el seu finançament, s’ha d’establir a mitjà-llarg termini perquè sigui assumible, correcte i equilibral i no sigui un greuge per a uns o altres.

Les retallades en Sanitat s’han notat més que mai aquests dies.
La resposta a les causes sol ser multifactorial, aquest és un factor més però no és l’únic, per descomptat. És un factor més que hi ha jugat. També voldria distingir el que és un cert posicionament d’oportunisme polític en segons quin tipus de reacció davant de la circumstància, perquè davant l’actual situació sanitària la reacció es produeix tant al sector públic com al privat. El sector privat també pot rebre el finançament com bé ha fet el sector públic per subministrar serveis sanitaris. L’equilibri entre l’oferta pública i privada és la que és, i en situació de crisi es pot finançar perfectament la sanitat privada perquè abordi els reptes d’aquesta crisi. No seria tan radical com alguns pretenen fer-ho, que la causa de la problemàtica són les retallades. Entenc que hauria pogut mirar d’estalviar però no és la causa més important de la crisi.

Parlava d’Europa, quin paper hauria de tenir per encarar la crisi?
Europa ha de tenir un paper que fins ara no se li havia reconegut o destacat, que és el de seguir un paper d’equilibrador dins els països europeus. Igual que passa amb les persones, que unes en sortiran més perjudicades i altres menys, a Europa uns països per circumstàncies diverses, com econòmiques o geogràfiques, sortiran més afectats que altres. A Europa els que surtin menys afectats hauran de ser solidaris i el paper d’Europa ha de ser totalment el d’equilibri entre els països, regions i àmbits més afectats i menys. Caldria establir una ajuda mútua i de col·laboració entre uns i altres amb un paper de lideratge, espero, amb aquest equilibri actuat com a unitat política. Que això ja és el que pretén fer Europa i amb situacions difícils com aquestes s’ha de demostrar, i no al contrari com en algun moment semblava, que un país de Centreeuropa o del nord volia fer. Ara sembla que això s’ha corregit i hi ha una actitud de solidaritat europea i de Govern europeu que aposta per l’equilibri entre tots els països amb dificultats, en aquest moment, especialment Espanya.

Me’n torno a l’Alt Empordà, un territori de turisme i serveis. Creu que serà un atzucac temporal o hi haurà temporada de l’estiu 2020?
Francament –i em sap greu dir-ho–, crec que aquesta temporada d’estiu estarà tocada, no estarà tocada de mort ni de bon tros, però se’n ressentirà i estarà ferida. Caldrà enfocar una temporada d’estiu amb uns paràmetres ben diferents dels que estem acostumats o dels que esperem que hi hagi a la temporada del 2021, que serà altra vegada ben diferent i potser més semblant a les anteriors. Però estic convençut que certament a la comarca que viu del turisme, dels serveis i del comerç, tal com està avançant la dinàmica de la crisi pandèmica, l’efecte de superació absoluta s’allargarà a l’estiu i que d’una manera o altra hi haurà afectació. Caldrà que tots plegats siguem prou hàbils i intel·ligents per intentar superar-la i posposar els efectes que pugui tenir una temporada fluixa enguany amb els anys successius. Caldrà diferir la solució dels problemes, d’una manera o altra, amb una mirada més enllà de la temporada 2020.

Precisament el comerç local ja estava passant per moments complicats…
Sens dubte… i ja s’estan veient afectats, sobretot els que a partir de dilluns passat van haver de tancar per no ser essencials. La recomanació és plantejar-se les solucions a mitjà termini i no pensar que això amb un o dos mesos estarà resolt del tot. Estarà superat però llavors caldrà posar-hi paciència, temps, per recuperar de manera absoluta i arribar a una situació de pràctica normalitat o al que tenien abans. Tots plegats n’aprendrem molt, d’aquesta crisi, i repensarem moltes qüestions i valors. Les relacions personals, els mètodes de producció, l’economia, els mercats… hi haurà un abans i un després d’aquesta crisi econòmica provocada per la pandèmia.

Quina creu que és la millor teoria econòmica per al moment? El concepte de laissez faire, laiser passer és aplicable?
Davant de totes aquestes teories, jo he defensat sempre l’economia social de mercat. És a dir, una economia de mercat, liberalitzada però sempre amb aquest accent social. Allà on el mercat és injust i no actua –i en tenim un exemple claríssim– es requereix la intervenció de l’estat, que ha de buscar l’equilibri i posar el punt de raonabilitat, de justícia a la dinàmica ordinària del mercat. Per tant, crec és en l’economia de mercat on el mercat és el menys dolent per als sistemes per fixar les relacions econòmiques, els preus, els serveis i la qualitat al mateix temps, quan això falla. L’estat ha d’intervenir i quan hi ha algun sector que no funciona, és l’estat el que ha d’impulsar-lo, per exemple el sanitari o d’educació.

Com a membre de la Comissió Nacional dels Mercats i les Competències, com està vivint aquests dies l’organisme?
Estem treballant a ple rendiment i estem adoptant un paper més enllà de la feina ordinària, que és la de regulació del mercat, perquè no hi hagi abusos en els sectors que de forma natural són monopolis, com l’energia, les telecomunicacions, els transports ferroviaris, etc. El que fem és vigilar que no hi hagi conductes abusives precisament amb els serveis de necessitat bàsica i que les empreses no puguin abusar de la situació del mercat per fixar preus excessius. Hem posat a disposició una bústia perquè es denunciïn aquestes circumstàncies.

S’ha detectat alguna irregularitat?
No, s’està fent un estudi sobre els preus sanitaris i també de les funeràries i no hem arribat a cap conclusió, perquè també volem ser molt cauts i tenir totes les proves a l’abast si en algun moment es produís un abús de domini de mercat.

Abans parlava que hi haurà un canvi de plantejament, quin ha de ser?
Hi ha hagut èpoques en què tot era molt cert i previsible, es veia venir, i en tot cas això no sempre es compleix. De tant en tant, la humanitat ens fa sorpreses i fa que el que ens semblen veritats universals s’hagin de replantejar. Per exemple, el tema de la llibertat de moviment, que tothom faci el que vulgui i vagi on vulgui ara està en qüestió per un bé superior, que és el d’intentar evitar el contagi de la pandèmia, i tots acceptem de bon grat, entre cometes, aquesta limitació de dret com és el de llibertat de moviment. Hem d’entendre que ara més que mai vivim en una societat globalitzada i qualsevol acció o esdeveniment a l’altra punta del món ens pot afectar a nosaltres. Hem d’aprendre a reaccionar i a entomar les dificultats, i amb el mínim cost possible.

M’ha dit que és molt difícil de pronosticar, però quin creu que és el futur que ens espera?
Em llanço a la piscina, eh?, però pronostico que pot durar encara en fase crítica un mes o mes i mig i, tirant llarg, dos mesos. A partir d’aquí començarem amb mesures progressives, assajant i reculant si convé, però durant dos o tres mesos més veig una recuperació que estarà en funció dels danys d’aquest mes o mes i mig que encara poden faltar de sensació crítica. S’implementaran les ajudes que pugui oferir l’Administració, bàsicament l’Estat, i la disposició de recursos financers econòmics amb ajuts puntuals o a fons perdut a les empreses, persones, col·lectius més afectats per la crisi: no tots, perquè no pot ser, però sobretot els autònoms, les empreses crítiques i les persones vulnerables. Rebran ajuts importants de l’Estat, perquè aquests mesos no siguin tan durs i la recuperació sigui més suau que no pas si es deixessin caure aquests col·lectius d’empreses i persones més febles.

En certa manera soc relativament optimista en el mitjà-llarg termini.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li