Joel González: ‘Em plantejava fer l’Universitari i retirar-me, però amb els Jocs al 2021 puc tenir una oportunitat’

0
964

Un dels esportistes espanyols més llorejats en uns Jocs Olímpics és el taekwondista vilafantenc Joel González (1989). El competidor del Tae-Sport de Vilafant, que no havia aconseguit la classificació per les Olimpíades de Tòquio, ha vist com l’ajornament de l’esdeveniment esportiu al 2021 a causa de la Covid-19 li pot obrir una porta que, ara mateix, encara és una incògnita


Com valora la decisió del COI de suspendre els Jocs de Tòquio?
És una decisió correcta, ho demanava la gent a crits, sobretot els esportistes. Primer de tot, cal mirar per la salut de les persones, i, d’altra banda, també és un context que ens perjudica: si els esportistes estem a casa confinats no podem mantenir el nivell que ens agradaria, la gent no hauria pogut anar als Jocs amb el mateix entrenament i les mateixes oportunitats de sempre, tenint en compte que la preparació hauria estat molt diferent.

En aquesta ocasió no havia aconseguit el bitllet per a les Olimpíades. Vivia aquest procés previ amb nostàlgia?
Doncs sí, el vivia amb nostàlgia, tot i que ara mateix també el visc amb interrogants, ja que jo als Jocs d’aquest 2020 no hi podia anar, però de cara al 2021 no sé com serà la classificació. En principi, la llista és fins un any abans, per la qual cosa encara quedarien sis mesos per poder-me classificar. No sé si es mantindrà la mateixa classificació o no, però en principi encara hi pot haver una oportunitat, hem de veure què passarà.

Què han representat els Jocs a la seva trajectòria?
Per mi, i crec que com a la resta d’esportistes, els Jocs Olímpics són l’esdeveniment més important que hi ha al món de l’esport. La gent es prepara exclusivament per a això, ens entrenem durant quatre anys per a aquest esdeveniment, i que s’hagin suspès és una pena, però el més important avui dia és poder tallar aquesta pandèmia i que tothom estigui sa, que no hi hagi més morts.

Hi ha relleu alt-empordanès assegurat en una futura cita olímpica?
A l’Alt Empordà s’està fent un molt bon treball. Hi ha gent molt bona i grans centres formatius, com el Tae-Sport de Vilafant o el TKD Joan’s de Roses, gimnasos que tenen esportistes al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, amb opcions de ser olímpics o que ja ho són. La comarca sempre ha tingut bons taekwondistes des de fa molts anys, i també considero que el nivell d’entrenadors és molt alt. Estic content d’on he nascut, de veure que la gent pot tenir l’oportunitat de preparar-se amb bons tècnics, com en el meu cas va ser el meu pare –el mestre nacional Pedro González–, i que, per tant, puguin tenir les mateixes possibilitats de poder arribar on he pogut arribar jo.

Quan tot torni a la normalitat, quin objectiu competitiu es marca?
La prioritat és saber si podré estar als Jocs Olímpics del 2021 o no, és el primer pas que vull fer. Si això no és possible, hauré de mirar les diferents opcions. Abans de tot això m’estava plantejant fer el Campionat Universitari i després retirar-me, però ara, amb els Jocs l’any vinent, potser tinc una oportunitat per anar-hi.

Parla d’una futura retirada. El dia que deixi la competició on el podrem trobar: entrenant i formant joves valors del taekwondo o investigant les estafes en les apostes esportives?
No ho sé, encara. He tingut ofertes per ser entrenador nacional, aquí a Espanya i a altres països; també vaig estar treballant amb la UEFA, una experiència espectacular, i tinc la sort que la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM) m’ha nomenat director de la Càtedra Internacional d’Integritat a l’Esport. Ara mateix tinc moltes cartes damunt la taula, i del que es tracta és de valorar què és el que realment m’omple i decidir.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li