Grip del 1918: la pandèmia (II)

0
1181

Després d’aplicar-se mesures, que recorden les actuals, la malaltia va desaparèixer a l’hivern


En l’anterior edició, explicàvem algunes dades sobre la incidència que va tenir a la comarca la grip del 1918, una malaltia que va afectar mig món, i va causar entre 40 i 100 milions de morts –en una època en què no hi havia els controls estadístics i la informació actuals–, entre ells desenes d’empordanesos. Tot i que la seva incidència va ser lleu a la primavera, a la tardor va caldre l’aplicació de mesures de control severes entre la població, moltes de les quals recorden a les actuals. També va ser aleshores quan es va produir el major nombre de defuncions.

Segons un comunicat del Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat de Catalunya, que és reproduït a la premsa local, «la malaltia es propaga d’home a home (sic), i el material infectant més important és l’esput, les secrecions nasals i la saliva. La infecció es contreu respirant l’aire on ha tossit, esternudat o parlat un malalt, i en temps d’epidèmia és un malalt infectat tota persona que té un refredat o una angina encara que no es vegi obligada a fer llit, i també tota persona que acaba de tenir la infecció i fins 15 o 20 dies després d’estar bé del tot. El microbi causant de la infecció mor ràpidament per l’acció del sol i de la llum difusa i en llocs secs; es conserva viu i perillós llarg temps en les secrecions del malalt».

Tal com ha passat ara, les autoritats sanitàries del país assenyalaven que «essent un fet comprovat a Catalunya que agafen i escampen la malaltia especialment les persones que viatgen, les que van als llocs de grans reunions com envelats, mercats, teatres, cinemes, esglésies, etc., les autoritats haurien de prendre les mesures oportunes per a evitar les aglomeracions i mantenir nets, airejats i assolellats els llocs públics; i reduir al més necessari les relacions de poble a poble i fins les més usuals de la vida normal. Serien atinades en casos especials, mesures com les següents: tancament dels cafès a les nits, supressió de balls, festes majors, etc. Recordi’s bé, en voler evitar la infecció d’un poble, que tot individu recentment arribat a aquest és perillós durant dos o tres dies».

A l’època no hi havia la mobilitat actual, òbviament. Per aquest motiu, els efectes de la pandèmia de la grip del 1918 van ser molt diferents de poble a poble i, en aquest sentit, les mesures dictades per les autoritats locals també. Així veiem, a la premsa, que el tancament d’escoles no va ser generalitzat. Resulta també curiós el seguiment que en fa la premsa local –hi hem accedit a través de l’hemeroteca digitalitzada de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres– de les notícies. Així, el 12 d’octubre llegim: «Per fi aquesta matinada ha plogut abundosament fins a mig matí, ço que anirà divinament no sols per a l’agricultura, sinó també per a netejar l’atmosfera i el sòl de microbis pestilents. Gràcies siguin donades a Déu per tal benefici.»

A la mateixa edició també s’informa que «per raó de l’estat sanitari actual, el Regiment de Sapadors Minadors que feia escoles pràctiques a la nostra ciutat, marxà en direcció a Barcelona el dissabte passat, en dos trens, en lloc de verificar el viatge a peu, com s’havia disposat». A la secció de necrològiques apareixen notes informant de les defuncions de persones conegudes de la ciutat, especificant que han estat víctimes «de l’epidèmia regnant».

A les edicions del 26 d’octubre i 2 de novembre –el cementiri va ser tancat per evitar les aglomeracions de Tots Sants– es respira un cert alleujament. A la primera s’indica que «com es pot veure en el moviment de població, ha baixat notablement el nombre de defuncions en la present setmana, ja que sols n’hi ha 14, o sigui cinc menys que la setmana passada, ço que prova la notable millora de l’estat sanitari de nostra ciutat, que ja gairebé és normal. Que Déu ens enviï ben lluny la grip malastruga, com també se’n lliurin tan gros nombre de poblacions, on hi ocasiona terribles estralls». Una setmana més tard, la millora és encara més evident quan s’afirma que «les defuncions no són ja més que les acostumades en períodes normals» i es complementa dient que «les escoles i les sales d’espectacles sembla que ja poden tornar a obrir-se». Com dèiem, però, les circumstàncies eren molt variables d’una població a l’altra, ja que a Girona, per exemple, es va arribar a prohibir la missa del Gall, la nit del 24 de desembre, i anteriorment ja s’havien suprimit les Fires i Festes de Sant Narcís.

MESURES HIGIÈNIQUES. Tal com passa ara, arran de la grip del 1918 les autoritats sanitàries van formular un conjunt de mesures higièniques d’obligat compliment tant pels malalts com per als seus cuidadors. N’hi ha de singulars. Es recomana «extremar la netedat del cos i molt especialment la boca, nas i mans. Més que mai caldrà una alimentació sana i moderada, regular les funcions intestinals i evitar tot esforç que alteri les defenses generals».

S’adverteix que «essent el microbi molt poc resistent a la llum del sol i a la sequedat, el malalt ha de ser posat en una habitació espaiosa, assolellada i de fàcil ventilació. El malalt escopirà sempre a l’escopidora, en la qual s’hi posarà lleixiu o calç viva». Pel que fa al cuidador, «s’atindrà més que mai a les mesures d’higiene individual» i «s’abstindrà d’estar en relació amb col·lectivitats (convents, asils) i amb famílies nombroses». La normativa acaba assenyalant que «sols és possible lliurar un poble de la infecció ailant rigorosament els casos que hi apareguin». Ara i aquí és quan parlem de confinament.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li