Grip del 1918: la pandèmia (I)

0
1505

Desenes de persones van morir a l’Alt Empordà, que va ser un punt d’entrada de la malaltia


El 28 de setembre del 1918 al setmanari figuerenc La Veu de l’Empordà hi apareix aquesta notícia: «Per a prevenir la nostra ciutat contra l’epidèmia regnant a Espanya i a França, la Creu Roja de Figueres, davant del perill de què s’escampi la mateixa, ha muntat un servei de desinfecció completament gratuït. Als innombrables serveis que tan benèfica institució presta, s’hi ha d’afegir aquest nou sacrifici que fa en bé de la salut pública, la qual cosa no podem menys que aplaudir.»

Aquesta és la primera referència que hem trobat –a través d’una recerca a l’arxiu de la premsa digitalitzada de l’Alt Empordà que disposa la biblioteca Fages de Climent de Figueres– en relació amb l’epidèmia de grip que va afectar pràcticament tot el món a principis del segle passat i que aquests dies s’ha pres com a referència a la crisi que patim en relació amb el virus Covid-19, la terrible pandèmia del segle XXI. Aquella grip va causar entre 40 i 100 milions de morts arreu del món. Les xifres no es poden concretar perquè, òbviament, fa més de cent anys no hi havia els controls i la informació que hi ha ara.

Tampoc hem pogut aconseguir –almenys digitalment, que és el que ara podem fer a causa del confinament i el treball a distància– moltes dades per construir una crònica periodística i històrica exhaustiva d’aquella terrible grip a Figueres i a l’Alt Empordà. En conseqüència, tant el reportatge d’avui com el que seguirà en una propera edició n’és una aproximació que, en qualsevol cas, ens permetrà descobrir una mica com es va viure aquell fenomen a casa nostra. I veure’n similituds o no!

LA GRIP ESPANYOLA. Es va anomenar així, internacionalment i en alguns àmbits, perquè en aquell moment –a les acaballes de la Primera Guerra Mundial–Espanya era un país neutral i aquí es publicaven informes que en altres països estaven censurats perquè semblés que no estaven afectats. La veritat, però, és que va arribar de França, a través dels ports i de les fronteres, en dues etapes. La primera, entre els mesos de maig i juny del 1918, que va afectar milions de persones a tota la Península, però de forma lleu.

L’onada més greu es va iniciar a la tardor, coincidint amb el retorn dels veremadors de França i de milers de soldats que s’havien ofert com a voluntaris a l’exèrcit aliat, tot i la neutralitat espanyola. Aquesta segona fase va ser la més mortífera i va afectar, curiosament, més els adults que no pas la mainada o la gent gran. Almenys això és el que expliquen les cròniques de l’època.

La notícia del 28 de setembre del 1918 que esmentàvem al principi del text denota, amb l’adopció de les mesures de desinfecció per part de la Creu Roja de Figueres, un primer estat d’alarma a casa nostra. De seguida es van començar a aplicar altres mesures més dràstiques, des de l’ajornament de l’inici del curs escolar fins al tancament dels locals d’espectacles i d’altres espais públics. A Girona es van suspendre les festes de Sant Narcís, però no hi hagué una normativa conjunta a tot l’Estat espanyol i això es considera que va afavorir l’expansió de la grip, la qual no es va arribar a controlar del tot fins a finals d’any.

ALARMA A FIGUERES. A l’edició del 5 d’octubre, La Veu de l’Empordà ja publica aquesta notícia més preocupant, que reproduïm tal qual fou redactada: «Continua fent sa malastruga via aquesta repugnant pesta anomenada grip, que està causant encara nombroses víctimes en nostra ciutat i comarca. Tan aviat sembla que va de baixa, com que torna revifar-se, no podent-se fer afirmació categòrica sobre el particular». La frontera de Portbou va ser considerada una estació sanitària de primera classe per controlar l’epidèmia. Això va provocar que s’hi desplacés un desplegament de metges i infermeres destinats a desinfectar amb estufes i polvoritzadors de vapor a tothom qui entrava al país. El mateix es va fer a la Jonquera, tot i que el trànsit de vehicles en aquella època era ínfim.

I el setmanari figuerenc no s’estalvia crítiques quan assenyala que «on certament hi ha causat mantes víctimes és entre els veremaires, dels quals n’han mort força a França i altres a l’arribar a llurs respectives poblacions. Dolorós record servaran molts de la collita d’enguany, i Déu vulgui que serveixi d’experiència a molts dels que hi van sense necessitat, i solament per la cobdícia d’unes quantes pessetes, que de vegades perden per lo que deixen abandonat en llur casa».

Una setmana més tard, a l’edició del 12 d’octubre, La Veu de l’Empordà assenyala que «continua quasi en el mateix estat que la setmana passada, ocasionant nombroses víctimes tant en la nostra ciutat com en la comarca, sense que per ara pugui dir-se que vagi de baixa. En el moviment de població veuran nostres llegidors que les defuncions de la present setmana són 26, com en l’anterior, no comptant-hi els de l’Hospital. En la resta d’Espanya i Catalunya causa també moltes víctimes. Déu Nostre Senyor es compadeixi de la humitat i aplacant sa ira justiciera la lliuri de tan greus calamitats» (sic).

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li