Gonçal Comellas, un músic integral

0
795

El pedagog i musicòleg Lluís Brugués escriu una biografia sobre el violinista empordanès


Quan l’any passat el músic i pedagog gironí Lluís Brugués va trucar al violinista i director d’orquestra empordanès Gonçal Comellas, per dir que volia escriure-li una biografia coincidint amb els seus 75 anys, aquest va respondre que «no crec ser mereixedor de cap escrit, i encara menys d’un llibre». Un any més tard l’obra, que porta per títol Gonçal Comellas. La integritat musical d’un violinista de referència, ja és al carrer editada per Brau i amb el patrocini i el suport de diferents institucions. La primera presentació pública s’havia de fer el proper cap de setmana a Avinyonet de Puigventós, el poble natal del músic, però les circumstàncies sanitàries han provocat un ajornament.

L’autor de l’obra, de més de 340 pàgines, explica que «en 12 capítols i quatre annexos –dedicats al repertori, gravacions, concerts i articles de premsa relacionats tots ells amb la música– el treball recull la trajectòria personal i professional de Comellas a través, principalment, de les converses que hem mantingut tots dos». El llibre, que és molt exhaustiu i sòlidament documentat, també inclou, redactada pel mateix músic, una lliçó magistral de violí com a referent i obsequi als estudiants d’aquest instrument.

Brugués assenyala que «la precocitat de Gonçal Comellas al violí, juntament amb una excepcional preparació musical i intel·lectual, l’han fet mereixedor de premis nacionals i internacionals. És considerat un dels valors musicals més destacats de la segona meitat del segle XX». En el llibre també hi són molt presents els músics, els intèrprets –com Yehudi Mehuhin– i les orquestres que va formar o dirigir Comellas així com les seves amistats personals, com el físic Jorge Wagensberg, l’escriptor Josep Pla, el pintor Salvador Dalí, els doctors Josep Trueta i Moisès Broggi i el farmacèutic i historiador Alexandre Deulofeu.

UN ANY DE TREBALL. Brugués, que és autor de diverses monografies sobre músics i que en la seva vida com a pedagog ha estat, entre altres activitats, el director dels cursos de Postgrau en Educació Musical de la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG, reconeix que «escriure aquest biografia i el que ha comportat d’investigació al llarg de més d’un any, ha estat un veritable plaer en tots els sentits. Confesso que des de molt jove he tingut un corrent d’admiració pel camí seguit per en Gonçal Comellas, pel seu compromís amb la música en majúscules i per les interpretacions, algunes de les quals han passat a formar part dels annals de la història universal de la música».

Afegeix que del violinista «són admirables, també, la capacitat de treball i la disciplina d’estudi que ha mantingut al llarg de la seva vida. La recerca m’ha dut a descobrir el sacrifici personal que representa una carrera d’aquesta envergadura i la duresa que significa, en el moment en què Comellas atenyia el punt més alt d’aquesta carrera, que els metges li diagnostiquin una distonia focal a la mà esquerra. Aleshores va tenir la valentia i el rigor de reinventar-se, deixant en un segon pla el paper de concertista i dedicant-se més a l’ensenyament i a la direcció d’orquestra, tasques en les quals ha excel·lit amb el mateix rigor i grau de perfecció».

L’autor de la seva biografia assenyala que Comelas li ha confessat que «no sabria què hauria fet si no s’hagués dedicat a la música, perquè per a ell la música representa la seva mateixa existència». Afegeix que el llibre coincideix amb el 75è aniversari del naixement de música i que, per tant, «vol donar una visió general de tota la seva vida, tant personal com artística. La meva intenció ha estat no donar opinions personals ni fer judicis de valor respecte del biografiat, sinó limitar-me a tractar les qüestions i els fets més rellevants de la seva carrera com a violinista, director d’orquestra i pedagog».

TRETS BIOGRÀFICS. Nascut a Avinyonet de Puigventós el 1945, als 13 anys Gonçal Comellas guanya el que seria el seu primer concurs i als 14 debuta a Barcelona Bach dirigit pel seu mestre, Joan Massiá. A Figueres, però, Florenci Mauné i Úrsula Sans, esposa del pianista Josep Falganora i filla del compositor Enric Sans, van ser els seus primers descobridors. Als 17 anys acaba els estudis al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb les màximes qualificacions, corroborades amb el Premi Extraordinari de Violí i de Música de Cambra. A partir del 1962 comença la que es considera una de les carreres musicals més singulars del nostre país, actuant per tot Espanya, Europa, Amèrica i Israel, entre altres territoris, i col·laborant amb importants directors i orquestres.

Guanyador de diversos premis internacionals, també participa en festivals de música celebrats arreu del món. Són nombroses les seves gravacions per ràdio, televisió i companyies discogràfiques. A finals de la dècada dels vuitanta, i a causa de l’afecció que se li va trobar a la mà esquerra, es dedica amb gran intensitat a la direcció orquestral, també amb un notable èxit. Ha estat fundador i director, entre altres, de l’Orquestra de Cambra Catalana, l’Orquestra Reina Sofia i l’Orquestra de Palau de la Música de Barcelona.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li