Frederic Carbó: ‘L’únic avantatge que pot tenir el comerç local és la unitat de tots’

0
1421

Serà el nou president de Comerç Figueres Associació quan es pugui celebrar l’assemblea general que estava prevista pel dia 23 de març, per renovar la junta directiva. L’assemblea no s’ha pogut dur a terme però la de Carbó era l’única candidatura presentada, per tant, en prendrà el relleu. L’empresari destaca que l’objectiu del nou equip és treballar conjuntament per a la ciutat


Fa pocs dies vam conèixer que serà vostè qui prendrà el relleu com a president de Figueres Comerç Associació, i en un context molt complicat. Com ho ha entomat?
M’he posat en aquest món no perquè m’agradi, sinó perquè crec la ciutat ho necessita. I igual que jo, s’hi han posat en Toni Moreno, en David Garcia i la Marta Genís, per intentar crear un bon equip de treball. L’objectiu que tenim és crear una ciutat on a la gent li agradi passejar pel centre i li agradi gaudir de la ciutat, i tornar-se’n a enamorar.

Com analitza que era la situació del sector comercial de la ciutat abans que arribés la crisi sanitària de la Covid-19?
Ho analitzo de manera ràpida i precisa: crec que tothom anava desunit i molts de comerciants i botiguers estaven sols i no sabien cap on tirar. L’objectiu del nostre equip de treball és posar-los-ho fàcil. El problema del comerç local, avui en dia, és que a Figueres no hi ha gent al centre. Hem de portar gent dels pobles de l’Empordà, del sud de França, de la costa… se’ls ha de fer una ciutat agradable per passejar i així la gent comprarà. Sempre poso l’exemple de la Roca del Vallès: allà la gent hi va expressament, té un pàrquing dissuasiu i a partir d’allà, la gent passeja perquè s’hi sent còmoda. I Figueres ha de ser això, ha de ser un centre comercial a cel obert i on la gent se senti a gust a l’hora de passejar-hi. I llavors la gent ja comprarà. Si un comerç està obert i hi ha gent al carrer, la gent compra. Però els carrers han de ser nets, també han de ser per a vianants i hem de tenir un pàrquing dissuasiu perquè la gent vingui a peu al centre.

Com definiria el projecte del nou equip? La seva és l’única candidatura que s’ha presentat.
El definiria com un projecte molt il·lusionador, hem d’omplir els carrers d’artistes, músics… hem de tunejar les façanes dels edificis, proposar concursos per als estudiants de Figueres per tal que ens ajudin a donar una altra visió a la ciutat. Hem de pensar com si volguéssim fer el restyling d’un cotxe: imagineu-vos un cotxe dels anys 80 al qual cal fer-li un restyling d’un cotxe del 2022. Ens cal això. La ciutat, pel que fa a l’àmbit comercial i de punt estratègic, és boníssima, el que passa és que no ho creiem. Ho tenim tot a prop: costa, muntanya, frontera… l’únic que ens falta és creure’ns-ho. I a més, tenim el potencial del Museu Dalí i considero que hi estem a esquenes. Ens hem d’abraçar i sentir-nos orgullosos de tot el ventall cultural. Com és que no tenim una escola d’art, tenint Dalí a Figueres?

És una bona pregunta.
En l’àmbit comercial això ens aniria molt bé. Una universitat d’artistes seria una cosa molt bona per a la ciutat. Art, Dalí és art i art ho és tot; tu estàs fent art amb aquesta entrevista. Com és que no hi ha res de tot això a Figueres? Perquè ens ho hem de creure.

Creu, però, que les grans franquícies del centre estan afectant el comerç petit i local? Com han de conviure?
Aquestes grans franquícies han d’ajudar el petit comerciant a tirar endavant. Jo vinc del món de l’hostaleria, i si pogués posar el meu restaurant al costat d’un McDonald’s seria fantàstic perquè hi va molta gent, al McDonald’s, i jo en sortiria beneficiat. El que vull per a qualsevol negoci és que vingui molta gent i que tota aquesta gent passegi per la nostra ciutat.

Hi ha hagut un gir pel que fa al consum. I ara ens passem el dia adquirint productes a monstres comercials com ara Amazon. Com s’hi han d’adaptar, els comerços locals?
És una pregunta molt complicada i una resposta molt agosarada. Però i si jo et dic que podem fer-ho centrant-nos en el detall? Ara et faig la pregunta jo: tu quan compres?

Quan necessito alguna cosa.
I per exemple, dius: «Necessito un llibre i estic a casa.» Per què necessites un llibre a casa? Perquè tens temps i a casa, hi estàs bé, per tant, hi estàs còmoda. Doncs nosaltres a la ciutat hem de fer una cosa similar. Hem de crear tal sinergia perquè la gent passegi per la ciutat i hi estigui bé, és a dir, còmoda. Llavors, la gent comprarà. Em fixo en mi, i penso: de pantalons i camises en tinc uns quants però quan vull anar a comprar vol dir que estic de lleure, per tant, estic bé. El que hem de fer els comerciants de Figueres és unir-nos tots i fer una ciutat atractiva perquè la gent passegi i pugui estar bé i estar de lleure. Quan la gent està de lleure s’enamora i s’enamora del que té al voltant. Està clar que no pots lluitar contra Amazon i totes aquestes plataformes que et porten les coses al moment, però pots lluitar amb els estímuls sentimentals de la gent. Si passeges amb algú i estàs bé, segurament et compraràs aquella camisa. No esperaràs a arribar a casa, mirar la web de la camisa, la talla… per tant, hem de jugar amb les sinergies de la ciutat i fer que la gent vingui a peu. Hem de fer una ciutat comercial, d’artistes, per a vianants… Mira si tenim feina a fer! I em pregunto: tenim els llums de Dalí, per què no els pengem tot l’any? Quant val treure i posar aquests llums? Què passaria si estiguessin penjats sempre? O què passaria si, els caps de setmana, els gremis de la ciutat poguessin implantar el nostre saber fer als carrers? Tot això fa atractiva la ciutat per a la gent que passeja i dona moviment al comerç i les seves activitats.

La idea i el projecte són engrescadors, però creu que la resta de comerciats de la ciutat de Figueres tenen aquesta voluntat d’unir esforços?
Se’ls ha d’unir i han de fer l’esforç. L’únic avantatge que podem tenir nosaltres és la unitat. L’únic avantatge que pot tenir el comerç local és la unitat de tots per crear el nostre negoci. I també diré que tot comerciant hauria d’explicar a l’altre el seu saber fer. Per exemple, jo hauria d’explicar als restauradors com ho faig amb la meva empresa perquè les coses funcionin millor i els altres m’haurien d’explicar a mi com ho fan perquè pugui funcionar millor. La competència és molt bona perquè et fa activar i el saber fer de les coses és molt important. El teu funcionament te’l coneixes tu però un altre fa servir la seva manera, que et pot ajudar a tu a ser millor i vendre més. Ara, avui en dia, estem en un canvi de paradigma total, i això és una opinió molt personal, eh? Però penso que fins i tot ara les empreses deixarem de mirar qui factura més per mirar qui té més beneficis. Anirem canviant en aquest tema i potser serà millor qui tingui més marge comercial. Abans, que parlàvem d’Amazon… quina emoció té comprar-hi? L’emoció del clic i de rebre el paquet amb la capsa que surt per la televisió i riu. Fas aquell clic i el senyor arriba amb la caixa, és només aquesta l’emoció perquè ho veus per la televisió. Doncs això és el que el comercial local i de la ciutat ha d’aconseguir. Quin és el poble més bonic del món?

EL NOU EQUIP DE L’ENTITAT, REUNINT-SE TELEMÀTICAMENT

Cadaqués, diuen…
I el tenim aquí al cantó! Quin és un dels museus de la península espanyola més visitat? El Dalí. A la gent li parles de Costa Brava o de l’Empordà i tothom respon amb un «oooh» i Figueres és la capital de tot això. Ens estem adormint!

L’utilitzem per a tot però no en fem prou màrqueting o no el fem prou bé?
Estem adormits i no sabem unir-nos per treballar plegats. El grup que hem format per entomar el càrrec té aquesta voluntat d’estar units i fer unir la gent. Figueres té dos o tres gremis de comerciants… no podem estar tots en un? I tirar tots amb un mateix? Les enveges no porten enlloc, l’enveja positiva et fa tirar endavant; la negativa, que és la que el 95% de la gent té, no serveix per res. Ni ara ni mai.

Arran de la crisi sanitària del coronavirus, Comerç Figueres ha potenciat el servei a domicili. Aquesta era una proposta de l’antic mandat, però quina valoració se’n fa, dels primers dies? Hi haurà més negocis que s’hi afegiran?
Espero, per una banda, que sí, i per l’altra, que no, perquè voldria dir que aquesta situació ja s’acaba. Estem tots a l’expectativa de veure fins quan durarà. Espero que els nostres polítics facin la feina ben feta, deixin la política a banda i agafin la gestió. El que necessitem és gestió.

Com valora, però, aquesta gestió i les mesures d’estat que s’han pres, com a empresari?
Quan veig una roda de premsa del Govern espanyol amb militars darrere del metge, a mi em fa por. A mi m’agradaria veure-hi científics i metges, no militars. Els virus no es maten amb bombes, es maten amb intel·ligència.

Com a professional del sector de l’hostaleria, com s’entoma aquesta nova crisi?
És molt complicat perquè no podem obrir i estem vivint uns dies molt difícils. El més important per a l’hostaleria és la gent que hi treballa i estem a un punt que no estem treballant, hi ha moltes famílies rere nostre a qui no podem donar feina perquè ens han obligat a tancar, que ho entenc, però ens haurien d’haver ajudat. Si més no, a tranquil·litzar-nos. És per això que reclamo la gestió política. La gestió de dir-nos: «Tranquils, d’aquí a dos mesos això s’haurà arreglat i ho teniu tot pagat o mirarem que ho tingueu pagat, només heu de tenir paciència.» Però veig que no va així.

Us han fet alguna proposta concreta, als empresaris?
En el nostre sector, com tots, els que van més atrafegats són els gestors perquè ni ells mateixos saben com arreglar-ho. No s’ha fet res i veig que cadascú diu una cosa diferent. No entenc com és que no podem posar-nos d’acord amb una cosa tan senzilla, que el virus no entén de fronteres. Tampoc entenc com Europa fa aquesta mala gestió. Tinc la sensació que ens ha deixat tirats.

Ha fet una estimació dels danys econòmics que això podria comportar al seu sector i a la seva empresa, en concret?
L’única cosa sensata que he sentit a dir d’un polític és que aquest any tindrà nou mesos. Mira els costos que són de 12 i a partir d’aquí toca dividir i multiplicar. El que recomano a tothom és que la gent s’intenti finançar al màxim de bé possible. I finançar vol dir perdre la por d’anar a buscar els diners al banc, i més amb els contextos actuals; quan això arranqui ja els tornarem. El que no podem és dubtar perquè em fa por que el Govern faci el mateix de sempre, «ja veurem, ja veurem», però al final no es fa res i aquí hi ha moltes famílies i molta gent que s’hi juga el patrimoni.

Què diria a la ciutadania per enviar un missatge de serenor?
Vull destacar la il·lusió: després de tot això que estem passant hem de tenir il·lusió pel nostre negoci. Ara ens hem de separar més que mai i després ens hem d’unir més que mai. És important el fet que aquesta crisi ens ha de treure el millor de tots. Hi haurà coses que caldrà passar per l’adreçadora de la mala gestió i veient la Xina i Itàlia, nosaltres ho podríem haver fet millor. Però ara toca distància i després unir-nos bé, amb força i il·lusió.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li