
Va destacar com a mestre, periodista, polĂtic i activista cultural durant el primer terç del segle XX
La ciutat recupera per partida doble un personatge que va desenvolupar una significativa trajectòria com a mestre, periodista, polĂtic i activista cultural durant el primer terç del segle XX. Ens referim a Rafael Ramis Romans (Figueres, 1880-1936). Per una banda, la Biblioteca Fages de Climent ha incorporat un fons amb documentaciĂł personal, professional i polĂtica. Per l’altra, l’exalcalde Joan ArmanguĂ© presentarĂ diumenge vinent (12h, a l’Auditori de Caputxins) un llibre que culmina la seva investigaciĂł sobre el personatge.
Isabel Ramis Bardem, neta de Rafael Ramis, ha fet la donaciĂł del fons desprĂ©s d’haver establert contacte, precisament, amb Joan ArmanguĂ©. La biblioteca de Figueres ha inventariat i classificat el fons, que es compon d’un total de tres caixes, que contenen documentaciĂł personal, documents vinculats a l’activitat professional, polĂtica i associativa de Ramis, correspondència i fotografies. És d’especial interès la correspondència que inclou cartes rebudes de personalitats de l’època com Josep Puig Pujades, MartĂ Vilanova, Josep Pla, Adi Enberg, Joaquim Pla Cargol, Ignasi Iglesias, Joaquim CusĂ i Jaume Miravitlles, entre altres.
Una mostra d’aquest fons es pot visitar fins al dia 27 d’octubre al vestĂbul de la biblioteca. L’exposiciĂł, en tres vitrines, mostra per mitjĂ de documents, correspondència i fotografies, cada una de les etapes vitals de Ramis: Figueres (1880-1923), ParĂs (1923-1930) i Barcelona (1930-1936). La presentaciĂł del fons i l’obertura de l’exposiciĂł es va fer divendres passat, amb la presència de l’alcaldessa, Marta Felip, i del mateix ArmanguĂ©.
Com va remarca la directora de la biblioteca, Nati Vilanova, «aquesta documentació s’afegeix a la resta de fons personals que hem rebut al llarg de la nostra història. Donatius de llibres i fons personals singulars, d’escriptors i de personatges rellevants de la història social i cultural figuerenca, entre els quals cal esmentar Carles Fages de Climent, Maria Àngels Anglada, Montserrat Vayreda, Llorenç Vives Buchaca, Carme Montoriol i Jaume Maurici, entre altres. Aquests donatius enriqueixen el nostre fons i contribueixen a salvaguardar el patrimoni bibliogrà fic i documental local i comarcal».
EL PERSONATGE. Joan ArmanguĂ©, autor del llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicĂ , socialista i maçó (Edicions Cal·lĂgraf), assenyala que «Ramis va ser un home de valors i ideals. Un home que va treballar al servei del republicanisme, del socialisme i del catalanisme, sempre amb la voluntat de construir un paĂs millor i mĂ©s just. Malgrat tota la feia feta, la seva figura i la seva obra van caure en l’oblit. Personalment vaig tenir la primera notĂcia del mestre Ramis, als anys vuitanta, parlant amb un veterĂ militant socialista. MĂ©s tard, ja com a alcalde, cada cop que celebrĂ vem algun homenatge als mestres republicans (Pere MasĂł, Josep Pey o Pere Bruguera), els exalumnes acabaven evocant sempre la figura de Ramis».

Mentre, uns quants anys mĂ©s tard, l’exalcalde estava treballant en el llibre sobre la història de la primera caixa de pensions creada a Figueres, torna a aparèixer el nom de Ramis en la seva condiciĂł de primer tinent d’alcalde. «A partir d’aquell moment vaig poder constatar que havia impulsat un model innovador d’escola laica, alhora que estenia el seu compromĂs polĂtic, social, cĂvic i cultural a molts altres Ă mbits. No Ă©s estrany, doncs, que Ramis acabĂ©s formant part dels moviments de les iniciatives mĂ©s importants viscudes a la ciutat i a la comarca al llarg del principi del segle XX», explica ArmanguĂ©.
A banda de la seva activitat professional com a mestre, Ramis va fundar, entre altres iniciatives, la UniĂł Federal Nacionalista Republicana i el setmanari EmpordĂ Federal, del qual en va ser el seu primer director. Durant vuit anys (a partir del 1912 i en dues etapes diferents) va ser el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament i va ser promotor i directiu de nombroses entitats de la ciutat, com el Casino Menestral o l’OrfeĂł Germanor Empordanesa. PolĂticament va participar, el 1922, en la creaciĂł de la UniĂł Socialista de Catalunya, partit en el qual va militar fins a la seva mort i convertint-se en el primer regidor socialista de Figueres.
Durant la dictadura del general Primo de Rivera es va exiliar amb la seva famĂlia a ParĂs, on van viure durant set anys. «Com que era un home fidel als seus principis i un treballador incansable, es va acabar convertint en un home de confiança de Francesc MaciĂ . Aquest fet el va portar a participar en els fets de Prats de Molló», recorda ArmanguĂ©. Aquell intent d’invasiĂł de Catalunya pel Ripollès i la Garrotxa va acabar frustrant-se per una delaciĂł.
De retorn a Catalunya, acabada la dictadura, Ramis va establir-se a Barcelona. No va ocupar cap cĂ rrec polĂtic, però va fundar i presidir l’AssociaciĂł de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya. «Defensava un sindicalisme capaç d’aglutinar totes les categories del funcionariat. Estava a favor de promoure el mutualisme, el cooperativisme, la promociĂł de cases barates i de dur a terme una acciĂł mĂ©s reivindicativa. Apostava per un sindicalisme modern, de tall europeista», conclou l’autor de la seva biografia. Ramis moria el 3 de gener del 1936 a Figueres, vĂctima d’una malaltia pulmonar que venia arrossegant des de dos anys abans i que l’havia anat apartant de la vida professional i pĂşblica. La seva mort va motivar diversos articles necrològics amb la premsa catalana i mostres de condol de diversos representants polĂtics.
Leave a Reply