Figueres recupera Rafael Ramis

0
1477

Va destacar com a mestre, periodista, polític i activista cultural durant el primer terç del segle XX


 

La ciutat recupera per partida doble un personatge que va desenvolupar una significativa trajectòria com a mestre, periodista, polític i activista cultural durant el primer terç del segle XX. Ens referim a Rafael Ramis Romans (Figueres, 1880-1936). Per una banda, la Biblioteca Fages de Climent ha incorporat un fons amb documentació personal, professional i política. Per l’altra, l’exalcalde Joan Armangué presentarà diumenge vinent (12h, a l’Auditori de Caputxins) un llibre que culmina la seva investigació sobre el personatge.

Isabel Ramis Bardem, neta de Rafael Ramis, ha fet la donació del fons després d’haver establert contacte, precisament, amb Joan Armangué. La biblioteca de Figueres ha inventariat i classificat el fons, que es compon d’un total de tres caixes, que contenen documentació personal, documents vinculats a l’activitat professional, política i associativa de Ramis, correspondència i fotografies. És d’especial interès la correspondència que inclou cartes rebudes de personalitats de l’època com Josep Puig Pujades, Martí Vilanova, Josep Pla, Adi Enberg, Joaquim Pla Cargol, Ignasi Iglesias, Joaquim Cusí i Jaume Miravitlles, entre altres.

Una mostra d’aquest fons es pot visitar fins al dia 27 d’octubre al vestíbul de la biblioteca. L’exposició, en tres vitrines, mostra per mitjà de documents, correspondència i fotografies, cada una de les etapes vitals de Ramis: Figueres (1880-1923), París (1923-1930) i Barcelona (1930-1936). La presentació del fons i l’obertura de l’exposició es va fer divendres passat, amb la presència de l’alcaldessa, Marta Felip, i del mateix Armangué.

Com va remarca la directora de la biblioteca, Nati Vilanova, «aquesta documentació s’afegeix a la resta de fons personals que hem rebut al llarg de la nostra història. Donatius de llibres i fons personals singulars, d’escriptors i de personatges rellevants de la història social i cultural figuerenca, entre els quals cal esmentar Carles Fages de Climent, Maria Àngels Anglada, Montserrat Vayreda, Llorenç Vives Buchaca, Carme Montoriol i Jaume Maurici, entre altres. Aquests donatius enriqueixen el nostre fons i contribueixen a salvaguardar el patrimoni bibliogràfic i documental local i comarcal».

EL PERSONATGE. Joan Armangué, autor del llibre Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó (Edicions Cal·lígraf), assenyala que «Ramis va ser un home de valors i ideals. Un home que va treballar al servei del republicanisme, del socialisme i del catalanisme, sempre amb la voluntat de construir un país millor i més just. Malgrat tota la feia feta, la seva figura i la seva obra van caure en l’oblit. Personalment vaig tenir la primera notícia del mestre Ramis, als anys vuitanta, parlant amb un veterà militant socialista. Més tard, ja com a alcalde, cada cop que celebràvem algun homenatge als mestres republicans (Pere Masó, Josep Pey o Pere Bruguera), els exalumnes acabaven evocant sempre la figura de Ramis».

RAFAEL RAMIS

Mentre, uns quants anys més tard, l’exalcalde estava treballant en el llibre sobre la història de la primera caixa de pensions creada a Figueres, torna a aparèixer el nom de Ramis en la seva condició de primer tinent d’alcalde. «A partir d’aquell moment vaig poder constatar que havia impulsat un model innovador d’escola laica, alhora que estenia el seu compromís polític, social, cívic i cultural a molts altres àmbits. No és estrany, doncs, que Ramis acabés formant part dels moviments de les iniciatives més importants viscudes a la ciutat i a la comarca al llarg del principi del segle XX», explica Armangué.

A banda de la seva activitat professional com a mestre, Ramis va fundar, entre altres iniciatives, la Unió Federal Nacionalista Republicana i el setmanari Empordà Federal, del qual en va ser el seu primer director. Durant vuit anys (a partir del 1912 i en dues etapes diferents) va ser el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament i va ser promotor i directiu de nombroses entitats de la ciutat, com el Casino Menestral o l’Orfeó Germanor Empordanesa. Políticament va participar, el 1922, en la creació de la Unió Socialista de Catalunya, partit en el qual va militar fins a la seva mort i convertint-se en el primer regidor socialista de Figueres.

Durant la dictadura del general Primo de Rivera es va exiliar amb la seva família a París, on van viure durant set anys. «Com que era un home fidel als seus principis i un treballador incansable, es va acabar convertint en un home de confiança de Francesc Macià. Aquest fet el va portar a participar en els fets de Prats de Molló», recorda Armangué. Aquell intent d’invasió de Catalunya pel Ripollès i la Garrotxa va acabar frustrant-se per una delació.

De retorn a Catalunya, acabada la dictadura, Ramis va establir-se a Barcelona. No va ocupar cap càrrec polític, però va fundar i presidir l’Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya. «Defensava un sindicalisme capaç d’aglutinar totes les categories del funcionariat. Estava a favor de promoure el mutualisme, el cooperativisme, la promoció de cases barates i de dur a terme una acció més reivindicativa. Apostava per un sindicalisme modern, de tall europeista», conclou l’autor de la seva biografia. Ramis moria el 3 de gener del 1936 a Figueres, víctima d’una malaltia pulmonar que venia arrossegant des de dos anys abans i que l’havia anat apartant de la vida professional i pública. La seva mort va motivar diversos articles necrològics amb la premsa catalana i mostres de condol de diversos representants polítics.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li