Fem-nos valer!

0
952

«El sector cultural afronta el repte que suposa la transició vers una nova era que té internet i l’entorn digital com a bases fonamentals […]. És per això que apareixen noves formes de relació centrades en el món de l’oci la cultura i el consum; apareixen nous processos productius, noves formes d’aprenentatge, nous productes i noves formes de circulació de béns, capitals i serveis; es desplacen, es transformen, apareixen i desapareixen les institucions tradicionals; es descobreixen nous marcs de coneixement que estan modificant amb rapidesa la nostra visió del món i s’obren noves oportunitats d’expressió artística i cultural». Així començava fa cinc anys (novembre 2015) sota el títol «Transformacions digitals de la cultura» la comuna meva mensual en aquest setmanari.

En el passat article compartia la visió que tenien llavors Ubicuostudio, en què afirmen que actualment es gesten, i a la vegada materialitzen, tres revolucions que canviaran la manera que té de relacionar-se la societat i en particular el consumidor amb la cultura. Aquestes tres revolucions són: la revolució de la distribució, la revolució del contingut i la revolució del consumidor. Pel que fa a la revolució de la distribució, és realment important, ja que ens permet crear productes culturals sense haver de pensar en fronteres (importació, exportació, aranzels, duanes, contractes de distribució). Aquesta nova situació ens permet portar la nostra cultura a tots els llocs del món i, a més, portar la cultura d’altres països a casa nostra sense realitzar grans inversions. Ens permet produir i distribuir productes culturals amb una inversió molt menor, ja que no hi ha costos afegits de transport, logística, gestió d’estoc, etc. És per això que aquesta revolució trenca amb totes les barreres que han fet que la cultura no pugui fluir lliurement entre els països. En segon lloc trobem la revolució del contingut, que ens permet pensar els productes culturals amb uns esquemes totalment diferents. En aquesta nova situació l’única cosa que ens pot frenar és la nostra imaginació, és a dir, creació i publicació de llibres amb contingut multimèdia, amb videojocs interactius, documentals amb textos a diversos idiomes, artdigital, fusió de música i art, entre molts altres. En tercer lloc la revolució del lector; l’espectador canvia completament l’escenari i el paper que tradicionalment havien tingut els creadors, els productors i els consumidors. Aquesta revolució implica que el consumidor de cultura passa de ser un simple receptor d’informació a ser, també, creador d’informació. És a dir, dins de la mateixa aplicació, el lector pot connectar al seu Twitter i fer un tweet, pot enviar un correu electrònic, pot crear i cocrear obres d’art amb el mateix artista i a la vegada compartir-les a les xarxes socials. L’usuari, així, passa de ser d’un actor passiu a ser realment actiu.

El que semblava un nou escenari amb repte fascinant, amb noves regles, amb nous actors i protagonistes que permetia configurar un escenari amb nous reptes i oportunitats per a tots aquells que ens dediquem al món de la gestió cultural el 14 de març del 2020 va arribar d’un dia per altre i ha esdevingut un malson pel sector. A conseqüència de la situació que ha generat el coronavirus, aquesta transformació en molts casos s’ha fet de forma espontània amb i per urgència, i hem vist els museus crear visites virtuals a les seves sales i exposicions, els mateixos museus han impulsat jocs interactius com el #MuseumQuizACasa, el Departament de Cultura de la Generalitat ha iniciat la proposta #laculturaacasa per recollir totes i cada una de les propostes, l’Abacus realitza gran part de les presentacions de llibres de forma virtual; Damm segueix en part la seva programació musical de forma en línia; els teatres han posat en obert part de les representacions, els mateixos músics i artistes realitzen espectacles, representacions i concerts a les habitacions, menjadors i fins i tot en Joan Dausà ho va fer de la dutxa (per a 30.000 espectadors!)… La pluja de creativitat i adaptació ha estat espectacular.

Totes aquestes iniciatives –lloables totes– tenen sostenibilitat en el temps i econòmicament? Un cop sortits del confinament, com farà front el sector cultural a la nova situació social i econòmica? El model cultural actual –com altres sectors– ja molt precari en aquest país (recordem que just una setmana abans del confinament Actua cultura va fer un acte multitudinari del sector que demanava el 2% per cultura als pressupostos de la Generalitat) està tocat de mort. Només dono una dada: en l’àmbit musical recullo una informació apareguda a La Vanguardia: Albert Salmerón, president de l’Associació de Promotors Musicals i vocal de la recentment creada Federació de la Música d’Espanya, Es_Música, que agrupa nou de les principals associacions del sector, explica que en un càlcul d’urgència s’auguren pèrdues superiors als 600 milions d’euros per la cancel·lació i suspensió de concerts i festivals. Davant aquest nou escenari –i un cop passada la urgència de donar resposta a la situació creada pel virus– es fa necessari analitzar i avaluar per repensar-nos i actuar. Tenim la sort que la cultura ens fa humans i és essencial per la societat. La cultura és imparable, la cultura sempre sobre camí. Fem-nos valer! 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li