Felip Vilà, l’artista figuerenc oblidat

0
767

La seva imatge va ser característica durant una colla d’anys en l’obertura de la Fira del Dibuix i de la Pintura de Figueres. En els seus inicis, la fira començava amb la desfilada dels artistes des de la seu de l’entitat organitzadora, el Casino Menestral, al carrer Ample, fins a la Rambla. Aquest passeig va ser l’escenari emblemàtic de l’esdeveniment artístic de l’1 de maig durant dècades i aquella singular cercavila anava encapçalada per un ase que transportava un ninot que no era altra cosa que una reproducció còmica de Salvador Dalí, feta en roba, i que sempre conduïa Joan Felip Vilà.
Aquest dilluns va tancar les seves portes l’exposició que ha recordat els 25 anys de la mort de l’artista figuerenc. Una iniciativa que han promogut l’artista del Pertús Michèle Vert-Nibet, el col·leccionista i hostaler ceretà Albert Astrou i el pintor empordanès Josep Ministral, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Ceret. A l’espai La Capelleta, a l’antic hospital de la vila, s’hi ha pogut veure dibuixos i pintures cedits per diversos col·leccionistes particulars del Vallespir i s’ha complementat amb algunes pintures del mateix Ministral, que considera Felip, a qui va conèixer quan tenia 12 anys, com “un germà gran”.
Tot i que, de moment, no hi ha res més previst per recordar la prematura desaparició de Joan Felip Vilà ara fa un quart de segle a Ceret, víctima d’un càncer, no es descarta que la seva ciutat natal li dediqui tard o d’hora algun sentit o merescut homenatge. Cal recordar que a Ceret hi té un carrer dedicat amb el seu nom i fins no fa pas massa anys existia l’Associació d’Amics de Felip Vilà, que havia tingut a la pintora i historiadora de l’art figuerenca Alícia Viñas entre els seus components, i que es dedicava a difondre la personalitat de l’artista i la seva obra, juntament amb els descendents.

LA BIOGRAFIA. Joan Felip Vilà va néixer a Figueres l’any 1932. Va ser un pintor de formació autodidacta que l’any 1956 es va desplaçar per primer cop a Ceret amb l’objectiu de conèixer Picasso, després de saber que hi feia estada. Aquell cop no va tenir sort, però el caràcter emprenedor _en aquella època era considerat com un bohemi_ el va portar fins a París, després de fer una exposició a la capital del Vallespir i vendre tots els quadres. Els condicionants econòmics els van perseguir molts anys de la seva vida, però això no el va fer defallir per desenvolupar una carrera artística de primer nivell, a consideració dels crítics de l’època. També havia anat a Madrid per admirar les obres del Museu del Prado.
Atret, però, per l’encant de Ceret, decideix abandonar París per instal·lar-s’hi definitivament. Allà hi munta, l’any 1958, el taller i la casa i començar una carrera que el va portar a exposar, a banda de França i de casa seva, a països tan dispars com Luxemburg, Holanda, Mònaco, Alemanya, Bèlgica, Anglaterra i Àustria. El 1966 va exposar a Nova York i el 1973 a Sud-àfrica i Mèxic. El galerista Carles Vallès i l’escriptor i crític d’art Narcís Pijoan van ser alguns dels seus valedors a la Figueres natal i van editar-li una monografia que recull tota la seva trajectòria artística fins al 1979.
Altres aspectes destacats de la seva biografia són el fet d’haver guanyat el primer premi del Concurs Internacional de Deauville, l’any 1960, i la decoració de la capella de Nostra Senyora del Perdó, a Costoja, l’any 1967. Va il·lustrar Les bruixes de Llers, de Carles Fages de Climent, en una edició de bibliòfil. Quan es desplaçava a Figueres eren habituals les seves trobades amb Salvador Dalí, a banda de la seva decidida implicació amb la Fira del Dibuix.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li