Espanya, a les portes de la pobresa

0
940

Malgrat que el Govern i els seus socis comunistes desborden alegria, esperança, optimisme i grans aplaudiments al Congrés de Diputats, les expectatives sanitàries i econòmiques del país no són com ells les pinten. La realitat és una altra ben diferent: tristor, pessimisme i res de picades de palmell.

Des del principi, ens han enganyat amb la gestió de la Covid-19, des del comitè d’experts, de la no necessitat de portar mascareta i a multar si no la portes… i més despropòsits que no sé com aguantem. Imagino que, tot plegat, no és més que una estratègia a escala de tots els governs, per provar fins quan pot aguantar la paciència del ciutadà i la capacitat d’aquest per obeir i no revelar-se.

Ja es va fer una prova l’any 2011 amb la llei antitabac: era un pla que havia decidit el Grup Bilderberg, per justament provar la resistència i altres trets de la població. I sembla que actualment s’està fent el mateix. Aquest grup el formen els màxims dirigents de tot el món, els qui mouen els fils i decideixen tant les polítiques com el destí de tots els habitants del planeta. El formen polítics, empresaris, gent influent… que es reuneixen un cop a l’any. El formen 130 persones, i només es pot anar a les reunions amb exclusiva invitació, evidentment.

Si reflexionem sobre tots aquests fets, ens adonem que anem cap a un món cada cop més pobre, al qual les persones depenguin totalment dels estats per sobreviure; un món al qual estarem tots controlats, és a dir, anem al control més absolut de les masses. Retornem al comunisme més ferotge: ens deixaran viure, ens pagaran el mínim, permetran que tinguem algun caprici, ja que no els interessa que deixem de ser màquines de consum, però ens controlaran la llibertat, el pensament, i eliminaran tota amenaça que pugui perjudicar la seva perpetuació en el poder.

Anem cap a un món sectari i amb dos tipus de població. D’una banda, la rica: polítics, empresaris i altres professions que potser no es recullen a l’ombra de la legalitat. I, d’altra banda, la pobra: la resta dels habitants del planeta no inclosos en la primera.

De la fraudulenta ajuda que ens ha donat Europa, no en veurem ni un duro, i deixa algunes generacions endeutades. Ho pagaran amb baixos sous i molts impostos.

Per tant, vull convidar el lector que reflexioni sobre què hi ha darrere de tot el que està passant. Sembla que es va actuant segons el comportament de la població, però aquesta variable la tenen més que controlada. L’objectiu de l’ordre mundial no és cap altre que el mencionat anteriorment.

Hem de dir prou! Nohem de deixar que ens trepitgin més; hem de deixar de ser xais. Som lliures, sabem que vivim en societat i respectem les lleis. Però no som imbècils!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li