És l’hora de tothom

Els rebrots del coronavirus no s’han fet esperar. Tornem a viure moments durs. Com aquelles primeres setmanes d’incertesa en les quals vam donar per fet que el personal d’emergències adaptaria la seva vida per salvar –si calia– la nostra; que ens va semblar natural que sanitàries i sanitaris se separessin de les seves famílies per dedicar-se de manera exclusiva a la cura de les persones afectades. Que ens va semblar natural que el personal dels supermercats, farmàcies i negocis de proveïments bàsics continuessin a peu de caixa assumint el risc del contagi perquè a la majoria no ens faltés res. Que vam organitzar assistència solidària i social en la qual centenars i milers de persones van aportar tant com vàrem poder perquè l’impacte de la crisi fos menor.

Eren temps també en què vam reprovar o criticar amb més o menys acritud les persones que prenien decisions equivocades, per desconeixença d’aquesta nova pandèmia. O que fèiem mofa de les persones que, des del balcó o des de les xarxes, recordaven quines eren les normes d’autoprotecció que ens havien dictat. El que en altres llocs del continent n’han dit valor o virtut cívica, assumint com a deure ciutadà vetllar per la no expansió del virus, aquí ho hem ridiculitzat dient-ne policies de balcó.

No ens va agradar que ens tanquessin a casa. Ens hem oposat a monitoritzar els moviments de la ciutadania amb motius sanitaris (sense recordar que pràcticament sempre tenim la localització del mòbil engegada i regalem les nostres dades personals a les centrals de compra en línia). Hem estat laxes i fins i tot condescendents amb el compliment de la triple norma de distància-mascareta-mans, quan és justament una mesura assumible per tothom i que ens empodera i ens fa responsables i protagonistes a tots i cadascun de nosaltres. I ara arriben els rebrots. I el temut i terrible impacte en la nostra economia dedicada massa intensivament al turisme. I ara arriben els nostres joves contagiats. I les peticions dels rastrejadors o gestors de Covid que no hem acceptat en programes de salut digital.

Ha arribat el moment que nosaltres també hi aportem activament la nostra part. Que no és tan complicada. Complint i fent complir estrictament les poques normes que ens proposen les autoritats sanitàries, que són les mateixes arreu del món. Extremant la cura. Ajudant en el control. Perquè això no és fer de sanitari afeccionat, de policia de balcó o de tertulià amateur. És senzillament exercir la nostra responsabilitat ciutadana pel compte que ens porta. Això és autoprotegir-nos, i protegir el nostre entorn. És procurar que no es continuïn perdent llocs de feina i que la nostra economia no s’ensorri, arrossegant com sempre els més febles. És preservar tot el Sistema de salut pública, per als casos de Covid i per qualsevol malaltia. És procurar que els nostres serveis públics tinguin recursos per fer la seva feina i no hagin de destinar esforços a reparar les nostres imprudències. És entrenar-nos a ser ciutadania d’una república no només lliure, sinó també responsable i cívica.