El Portbou de Ramon Iglesias

0
2946

Un llibre recupera una trentena d’històries sobre el singular passat del municipi fronterer


 

El periodista Ramon Iglesias va néixer a Portbou l’any 1968. Actualment és el director de Continguts de SER Catalunya, però al seu darrere porta una llarga trajectòria com a professional de la comunicació, iniciada a la comarca fa més de trenta anys. Tot i la seva feina a la ràdio, li agrada escriure, i ho ha fet al Diari de Girona i a La Vanguardia. A través de l’editorial Llibres del Segle, acaba de publicar Cròniques des del centre de l’Univers. Perseguint fantasmes a Portbou, on es recullen alguns dels seus articles sobre el poble publicats a la premsa i que es complementen amb capítols i històries inèdites. En definitiva, el llibre és una síntesi d’allò que l’escriptor Xavier Febrés diu d’Iglesias: «mesurada insolència, esperit crític d’observador directe, llibertat d’opinió d’un informador documentat que diu el que pensa i el que sent».

L’autor ens confessa que «mai he tingut vocació d’escriptor. Com a reporter sempre he dit que més enllà dels quatre mil caràcters hi trobo l’abisme. És un llibre de cròniques, en el sentit més ampli d’aquest gènere periodístic que adoro, però crec que lligades per un fil conductor, que és la potent personalitat de Portbou. Quasi tota l’acció transcorre en el quilòmetre quadrat que de fet és el nucli urbà. És un llibre d’històries de Portbou, no d’història de Portbou, perquè en algun cas hi ha una certa distorsió de la realitat –o realitat augmentada– producte de la mitificació d’alguns capítols passats».

Del volum, Iglesias remarca el capítol dedicat a descobrir la història de Benjamí Cervera, l’últim alcalde de Catalunya en marxar a l’exili. Assenyala que «la seva història i el seu final mai s’havien posat junts. Tampoc la fotografia que vaig trobar fa uns anys però de la qual no hem aconseguit els drets fins al darrer moment. Correspon a una portada del 1939 d’un diari que va ser de gran referència a França, Le petit parisien. Hi apareix amb l’escriptor i periodista de renom en aquell moment, Léon Groc, agafant notes per una entrevista que li fa. Un alcalde de Portbou portada a França! Em va impressionar la seva mirada quan ja sabia que havia perdut la guerra i que marxava cap a l’exili. La seva història és bestial, escruixidora i desconeguda. Va salvar gent de dretes, religiosos, d’esquerres… de ser afusellats i liquidats, que va tenir cura dels nens i de la seva gent. A mi m’agrada pensar en ell com un heroi, però la seva història és absolutament incompleta i imprecisa».

MARIAN ROMAN

MÉS HISTÒRIES. L’autor reconeix que encara té material inèdit i per escriure sobre Portbou. Assenyala que «no vaig arribar a temps de posar en el llibre un parell d’històries que són fabuloses. Un bon punt de partida per si em plantejo continuar perseguint fantasmes. Dependrà, suposo, de l’acceptació que tingui; que, de moment, segons l’editorial és molt bona perquè aquesta setmana m’han dit que n’entra a impremta una segona edició. Em fa molta il·lusió perquè s’han venut en ple confinament per encàrrec a llibreries, a través del web de l’editorial –que l’envia a casa– o en el quiosc que venen llibres».

Quant al poble, Ramon Iglesias assenyala que «en el llibre reflecteixo el dolor sobre la situació a què ha arribat Portbou. Però també crec, i aquesta vegada sí, que no pot tocar més fons i la seva desgràcia, no haver-se urbanitzat res de res, i mantenir-se en una decadència tan intacta és la seva gran oportunitat de futur sempre que es posi límits a tot. La gent que va a Portbou i li expliques el poble queda fascinada i vol tornar. Molta gent que ha llegit el llibre i que no el coneix, o que el coneix molt de passada, m’ha dit que hi vol anar. També estic esperançat perquè des de les últimes eleccions Portbou té un alcalde, Xavi Barranco, diguem-ne que jove, sense interessos en el poble, preparat intel·lectualment i amb l’empenta i la mala llet suficients per començar a fer coses importants».

En la seva anàlisi del futur del poble, el periodista demana que «l’Estat i la Generalitat deixin de menystenir i ignorar Portbou. L’han deixat caure. L’Estat va estar aprofitant-se del negoci de la frontera durant més de 100 anys i no li ha retornat res de res. Fins i tot el subdelegat del govern de la Garrotxa, que no sé a què es dedica, és incapaç de treballar una mica i aconseguir cedir a l’Ajuntament els terrenys de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil que, de fet, originàriament era de Carrabiners i el va cedir l’Ajuntament. Tenen un solar al mig de la rambla que sembla Beirut».

Afegeix que «la Generalitat va fer un port que és un monument a la destrucció i, a sobre, ni l’han acabat. Hi hauria d’haver edificacions de serveis i hi ha quatre vagons de tren que fan de magatzem i una cabana on treballa la gent del port. La Generalitat també ha permès la degradació del modernista ajuntament vell, on hi ha un projecte de Norman Foster per fer el centre Benjamin i tots els governs l’han ignorat. I per acabar, una proposta: la gran estació internacional parcialment s’hauria de convertir en el museu del ferrocarril unificat de Catalunya. L’Estat i la Generalitat d’aquesta manera pagarien part del deute que tenen amb aquest poble que han maltractat». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li