El llibre menys gironí de Quim Nadal

0
670

L’exalcalde recull els testimonis d’escriptors, polítics i intel·lectuals just abans d’emprendre el camí de l’exili


En l’acte de presentació a Figueres del seu darrer llibre, Girona, 1939: porta de l’exili. Escrits del final de la Guerra Civil (editorial L’Avenç), Joaquim Nadal va fer una confessió: «Aquest és el llibre menys gironí que he escrit. Pràcticament tots els testimonis que recullo són de gent que no eren de la ciutat i en destaquen diversos empordanesos o molt vinculats amb aquesta comarca: Alexandre Deulofeu, Josep Pous i Pagès, Carles Pi i Sunyer, Joaquim Xirau, Carles Fages de Climent i Josep Pla, entre altres». El llibre es clou amb un apartat específic dedicat a Carles Rahola que, tot i haver desenvolupat bona part de la seva vida professional i literària a Girona, era nascut a Cadaqués.

Com ja s’endevina en el títol, l’historiador s’endinsa a les acaballes de la Guerra Civil a Girona a través del testimoni que van deixar per escrit diverses personalitats del moment, que van esdevenir els protagonistes involuntaris d’aquella circumstància tant dramàtica que fou la retirada. En concret, Nadal retrata «el darrer mes i mig de vida de la ciutat abans de la fi del conflicte. Bàsicament, fins als primers dies del febrer del 39, quan Girona és ocupada per les tropes franquistes. Ho faig amb la voluntat d’oferir una radiografia d’ambient d’aquell moment històric on Girona, enmig del caos, també va ser l’escenari del camí de l’exili d’escriptors i polítics».

En aquest sentit, el volum recopila un recull de textos de novel·les, memòries, dietaris, articles periodístics i llibres militars sota l’atenta contextualització de l’autor. «No puc posar la mà al foc que no m’hagi deixat res, però he intentat donar una visió el més completa possible de quina manera es va viure a Girona la penúltima etapa abans del final de la guerra», assegura Nadal. Una etapa que es va viure de forma paral·lela a les poblacions de més al nord, com Figueres i tota la zona frontera, bàsicament la Jonquera i Portbou, i que sovint apareixen en els textos que es reprodueixen.

Juntament amb els autors empordanesos ja esmentats, altres noms que hi apareixen són els d’Antoni Rovira i Virgili (enterrat al Pertús), Xavier Benguerel, Carles Riba i Clementina Arderiu (posteriorment vinculats tots dos amb Cadaqués), Álvaro de Orriols (autor del reeditat llibre Las hogueras del Pertús) i Francesc Trabal. Nadal va explicar que «el volum aborda l’arribada de refugiats a la ciutat, la seva sortida cap a la zona fronterera i l’ocupació militar. També el testimoni de cronistes de guerra que expliquen la seva arribada amb les trobes franquistes i com troben una ciutat en ruïnes i incendiada, i el periple de diverses personalitats en el seu camí cap a l’exili, que ha quedat reflectit en els escrits que van fer». En el cas de l’ocupació, destaquen els escrits de dos empordanesos: Josep Pla i Carles Fages de Climent. En aquell moment, ambdós escriptors estaven alienats amb les tesis de la dictadura.

EL CAS RAHOLA. Nadal explica que «l’entrada a la ciutat de les tropes franquistes, el 4 de febrer, va ser la frontissa que marcaria amb una empremta profunda la vida gironina. Un cop ocupada, la persecució i la repressió implacables, executades amb contumàcia, allargaria el sacrifici i la desolació. Al voltant d’aquesta cruïlla, una munió de catalans passarien per la ciutat camí de l’exili. Aquest pas feixuc va deixar testimonis eloqüents. Són textos farcits d’emoció patriòtica, de vibració emocional, expressada sota diverses formes literàries; hi traspua l’elevació dels sentiments i dels ideals i la més estricta quotidianitat marcada per la constatació de les penúries i les mancances més elementals».

Aquí apareix el cas específic de Carles Rahola, a qui l’autor dedica un capítol propi per les dramàtiques circumstàncies que l’envoltaren. Nascut a Cadaqués, no va voler marxar cap a l’exili perquè, segons ell mateixa deia i repetia al seu entorn, no havia de penedir-se de res. Nadal explica que «la retòrica feixistitzant dels franquistes s’imposaria en els textos dels ocupants. Els mites de la Guerra del Francès que Carles Rahola havia revisat s’imposarien altre cop mitificats i mistificats. Rahola moriria víctima justament d’aquestes concepcions reaccionàries i de la inanitat i iniquitat intel·lectual d’aquests arguments». A través de textos que va escriure Rahola, «sota el pes ja d’una sentència de mort» i els dies previs a la seva execució, l’autor del llibre rendeix el seu particular homenatge a l’escriptor, periodista, historiador i polític. «La ciutat sempre portarà la càrrega, per molts homenatges que se li facin, d’haver permès que un home bo com ell fos afusellat pel franquisme», afirma Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 1948), fou alcalde de la ciutat entre 1979 i 2002, i a la transformació de la qual va contribuir decisivament en un procés de modernització urbanística presidit per una mirada atenta a la història. Doctor en Història, ha estat professor universitari. Actualment és catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat de Girona i director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. A més d’alcalde de Girona, ha estat conseller de la Generalitat i diputat al Parlament de Catalunya. Ha realitzat estudis sobre la història de Catalunya, la història econòmica de Catalunya i Espanya i la història de la ciutat de Girona, temes sobre els quals ha publicat nombroses articles i llibres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li