David Llinares: ‘Un Ironman és com un reflex de la pròpia vida’

0
832

El passat setembre David Llinares (Figueres, 1972) va participar en l’Ironman 70.3 de Niça, una prova especial perquè representava el seu vintè aniversari en el món del triatló de llarga distància: l’any 1999 es va iniciar en aquesta disciplina a la mateixa localitat francesa


Per casualitat, no deu comptabilitzar pas els quilòmetres que suma fent esport durant aquests 20 anys?
La veritat és que no. Durant tots aquests anys el tema de comptar el quilometratge ha canviat molt, i jo tampoc era dels qui anava amb la llibreta apuntant el recorregut, abans. Des de sempre només m’he limitat a fer esport, i quan vaig començar el 1999 tampoc pensava durar tant, tot i que va ser a partir del 2014 quan m’hi vaig posar molt de valent amb el tema de l’Ironman. Abans, del 1999 al 2014, l’essència sempre havia estat el triatló, tot i que en aquella època tampoc hi havia el volum de proves actual i això feia que també participés en curses de muntanya, maratons o raids, però sempre centrat en el triatló. Ara bé, a partir del 2014 sí que tinc comptabilitzats els quilòmetres, perquè sempre he tingut la mateixa plataforma: aproximadament faig uns 9.000 quilòmetres a l’any, que acaba sortint a una hora i mitja d’entrenament al dia. Tenint en compte el món del triatló de llarga distància, tampoc és gaire. Si ho sumem, en aquests últims 6 anys he fet cap a 70.000 quilòmetres.

Ha canviat molt el món del triatló?
No té res a veure. A la prova de Niça del 1999 recordo que no sabíem ni on anàvem, era una aventura i simplement ens ho agafàvem amb molta il·lusió, en certa manera representava una essència que s’ha perdut amb el temps. Durant els primers anys, en els Ironmans, completava un circuit d’uns 120 o 130 quilòmetres i em pensava que em menjava el món, i de fet me’l menjava, però ara és diferent, a un altre nivell: en fas 180 o 200. Abans no teníem ni gels ni barretes energètiques, menjàvem el que podíem, mentre que ara tot és més controlat, des del menjar fins al circuit o la tecnologia, i això fa que els temps també millorin.

Què ha après d’aquest esport?
Tot. El triatló de llarga distància no és res més que un reflex de la pròpia vida, és a dir, quan prepares un Ironman t’estàs preparant per a un repte que sobrepassa les teves capacitats mentals. Ara ja en porto uns quants, i el cervell ja està més adaptat, però recordo que els primers que feia eren molt durs. Suposo que tot això forma part de la gràcia d’un Ironman: es tracta d’un objectiu que et sobrepassa, però t’adones que de mica en mica, si aquest repte el divideixes, el planifiques i el treballes bé, a la llarga –o no tan a la llarga– l’acabes assolint. Passa com en tot, vaja.

Amb quin moment es queda de la seva trajectòria?
Amb el Campionat del Món de Hawaii, sens dubte. És el somni que tenia, i tot i que la cursa va ser molt dura i va significar el punt culminant de la meva carrera. Jo no soc un gran triatleta ni un gran esportista, i tampoc tinc una genètica fora del comú, i tot això fa que un cop ets a Hawaii ho valoris com un premi a tots aquests quilòmetres i esforços del darrere. Com un premi a no haver abandonat mai.

El cap juga un paper fonamental.
Sí. És tan important l’aspecte físic com el mental. Per molt bé que estiguis físicament, si de cap no ho estàs, et quedes fora. I al revés, és clar. És molt important trobar l’equilibri entre aquestes dues parts. Si la ment està bé i tu entrenes correctament, tot va fluint.

Quins reptes li queden, ara?
No ho sé. Sempre tens Hawaii al cap, és la meca, el màxim que pots assolir, i ja hi he anat. A banda, cada cop ens anem fent més grans i l’objectiu passa a ser mantenir la forma. A més, també he acabat tancant una etapa de 20 anys a Niça, on precisament vaig començar. Tenint en compte això, el que vull ara és descansar una mica i buscar algun altre repte. Hi ha triatlons durs, Ironmans més complicats de fer o gestionar, però cal estudiar-ho bé. Per ara, ja estic apuntat a dues carreres l’any vinent, a Eslovàquia i Barcelona.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li