Commemoracions de l’any 2020

0
1008

El 4 de gener d’enguany es compliren cent anys del traspàs de l’escriptor canari B. Pérez Galdós. Abans, és bo recordar altres persones o fets que cal commemorar: els cent anys de l’arribada de l’aigua a Figueres i els de la Tisa; els 75 anys de l’inhumà holocaust d’Auschwitz: els 200 anys del naixement de l’escriptora gallega Concepción Arenal (1820-1893), els 125 anys de J. Bastons Plana (1895-1969), professor que fou de l’institut R. Muntaner de Figueres; els cent anys del director de cinema italià F. Fellini (1920-1993) i els 90 anys de M. Àngels Anglada (1930-1999); el 150è aniversari de la mort del poeta G. A. Bécquer (1836-1870) i els 25 de l’humorista J. Perich (1941-1995).

De Galdós se n’ha escrit molt, sobre la seva vida i obra, i enguany encara s’intensificarà. Des d’aquest mitjà figuerenc, només em proposo reproduir tres fragments de cartes publicades a N. Oller i un d’una a Teodosia Gandarias, un dels seus amors, i sobretot vull dir que el seu episodi nacional Gerona té com a protagonista el general M. Álvarez de Castro i s’esmenta Figueres.

Fou intensa l’amistat amb Oller. Només uns fragments prou sucosos: «Yo no quiero aburrir a V. más con la longitud de mi epístola. Lo que sí le diré es que es tontísimo que V. escriba en catalán. Ya se irán ustedes curando de la manía del catalanismo y de la Renaixença» (carta 8-12-84).

«No puede figurarse el desconsuelo que siento al ver un novelista de sus dotes, realmente excepcionales, escribiendo en lengua distinta del español, que es, no lo dude, la lengua de las Lenguas y no me venga V. con la sofistería de que solo siente en catalán» (carta I-2-1886).

«En fin amigo mío, que no transijo; que estaré equivocado: pero que no paso, no paso porque V. escriba en catalán. Creo que el tiempo le convencerá a V. ¿No escribe en español Yxart? No escribió Milà i Fontanals en nuestra lengua?» (carta 21-II-1886).

En una de les cartes a T. Gandarias (4-8-1909) parla de la Setmana Tràgica i diu: «La grande ansiedad que en los días pasados sufrimos por lo de Melilla y Barcelona se ha calmado. Ya se ha visto la verdad de lo de Barcelona. Total varios tumultos y 40 conventos quemados. En buena hora sea. Ya les reedificarán las casas las monjitas y frailecicos y todo volverá a lo que fue pero ha sido una lección, un primer aviso».

Molt més proper a nosaltres resulta per la temàtica de Gerona en un espai (terres gironines) i un temps (anys 1808-1909) molt concrets i amb un personatge clau (el general M. Álvarez de Castro), molt lligat al castell de Sant Ferran de Figueres. Aquesta s’esmenta als capítols XXIV i XXV.

«De este modo llegamos a Figueras a las tres de la tarde del veintidós y sin permitirle descanso alguno, fue el Gobernador enviado al castillo de S, Fernando […]» (XXIV)

«Éramos muy pocos en aquella segunda jornada, porque los frailes y la tropa quedaronse en Figueras hasta el amanecer». (XXV)

Un altre tema és la figura del general, representant dels més purs valors castrenses i patriòtics per a molts, i per altres causant d’un genocidi. Ha estudiat el personatge, amb rigor, el professor i polític empordanès Lluis M. de Puig, (Bàscara 1945 – Girona 2012) que, des de l’objectivitat, desmunta tòpics i pseudoveritats. Tornaré al tema.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li